OPINIÓ
4 juny 2016 2.00 h

FULL DE RUTA

De baix a baix

ODEI A.-ETXEARTE

Si, com a mínim, no es comencen a tramitar els pressupostos, l'adéu a la legislatura està cantat. Des del restabliment de la democràcia, no ha passat mai: cap govern ha vist com l'hemicicle el convidava a plegar veles amb una mena de qüestió de confiança amagada en les partides d'ingressos i despeses. Després del revés que l'executiu pot rebre dimecres vinent, si un triple salt mortal no evita la bufetada parlamentària, la retirada pot ser més o menys immediata, però difícilment seran evitables unes enèsimes eleccions. Si explota l'acord d'estabilitat entre JxSí i la CUP a la llum del dia, no hi podrà haver procés ni processisme. O almenys no de la manera com els havíem entès fins ara, encara que no hagi sorgit a Catalunya cap projecte polític alternatiu prou majoritari per agafar el relleu al dels independentistes i capaç d'encarrilar el malestar dels decebuts en una alternativa transformadora.

La quotidianitat és més prosaica que l'esplendor
dels dies històrics. Tot va començar per baix i haurà
de continuar per baix

Les culpes ja es reparteixen a la velocitat de la llum, des de les més altes instàncies del poder fins al veí del pis de sota. A cada replà, darrere de cada porta, hi ha un independentista cansat de tenir raó i un expert en l'elaboració de fulls de ruta. La gran paradoxa és que des del 27-S la ciutadania sembla demanar als partits un acord transversal i generós que des de les nostres parcel·les quotidianes no aconseguim emparaular ni amb el veí d'escala, i que ha acabat paralitzant l'operativitat de la societat civil, aparentment vampiritzada i massa dèbil per fiscalitzar els partits. Les forces polítiques són, al final, el mirall de l'electorat que les sustenta. I aquests partits, de tan lletjos que s'hi reflecteixen a estones, i incapaços d'atreure més gent, compliquen la resolució del nus que ho condiciona tot: la tan anhelada ampliació de la majoria social. La mare dels ous, d'ençà d'aquell 48% dels vots que va costar tant de mirar amb tot l'enlluernament. La quotidianitat és més prosaica i bruta que l'esplendor dels dies històrics. Tot va començar per baix i haurà de continuar per baix. Potser que, després de tants mesos de crits, convidem a una cervesa el veí.