OPINIÓ
4 juny 2017 2.00 h

Victòria en el terreny diplomàtic

Dilluns passat, el president del govern va enviar una carta a la Comissió de Venècia, un organisme consultiu europeu que regula les bones pràctiques democràtiques, queixant-se que el govern de l’Estat es negava a negociar un referèndum. La comissió hauria pogut optar per callar o demorar eternament la resposta. Doncs bé: la resposta va arribar divendres i és una invitació a negociar. Tenint en compte que qui no vol negociar és el govern espanyol, la comissió està instant indirectament l’Estat a asseure’s per trobar una sortida.

Com és lògic, la Comissió de Venècia remarca que la negociació s’ha de fer seguint les lleis espanyoles. Però en l’esperit de la resposta hi ha un fet que no passa per alt als observadors: convidant a la negociació, la comissió posa al mateix nivell els governs català i espanyol. Negar aquesta igualtat és el que va transformar la suposada operació diàleg del govern espanyol –que es va limitar a converses amb l’unionisme– en una obra de teatre d’aficionats.

Els contraris al referèndum i a la negociació han entomat i entomaran malament la resposta de Venècia, si no és que la reinterpreten al seu gust. Tot el que no es pugui entendre com una garrotada a Catalunya es considera un atac i, en conseqüència, s’ignora o es desvalora. La resposta a Puigdemont és una victòria diplomàtica de Catalunya. Una resposta, a més, que va en la línia de la d’altres països. Per més que l’unionisme digui que Catalunya s’està quedant aïllada, el cert és que cap país on Raül Romeva ha anat a picar a la porta ha respost que mai reconeixerà el nostre país. En llenguatge diplomàtic, això vol dir que, si fem les coses bé i sense precipitar-nos, tenim el reconeixement guanyat.