ARTICLES
04 Juliol 2015 02.00

EL TIMBAL

Memorial de greuges (i 4)

TONI BROSA

Catalunya té experiència de sobres en memorials de greuges, bàsicament des que Castella va posar les urpes sobre la Corona d'Aragó. No deu ser casual; més aviat és que el maltractament es va repetint segle rere segle. El 1640 els segadors no estaven per fer redaccions i van tirar pel dret emportant-se per davant el virrei i uns quants funcionaris reials sota el lema “Muira el mal govern!”. Dues guerres (Segadors i Successió) i un setge (Barcelona 1714) després, en ple imperi borbònic, les úniques Corts Catalanes consentides per Carles III (1760) van presentar al rei el primer memorial de greuges dels representants de les capitals de l'extinta Corona d'Aragó. Resposta, més Espanya. Un segle més tard, el 1885, Valentí Almirall i el Centre Català van elaborar el següent memorial de greuges –Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, per ser més precisos–, i el van portar a Alfons XII. Mateixa resposta. Fins al punt que, dos fracassos autonòmics després, el govern d'Artur Mas va fer una actualització d'aquell memorial el 2013. Debades. Aquesta setmana hi han tornat amb la Crònica d'una ofensiva premeditada. El quart memorial de greuges, que parla d'ofec econòmic, de discriminació, d'agressió lingüística, de recentralització política... Fastigueja imaginar que d'aquí a deu, cinquanta o cent anys hi pugui haver encara un cinquè capítol d'aquesta novel·la per entregues tan previsible. Perquè la solució no és que algú ens escolti i s'arregli això o allò; ni que a Madrid governi un espanyol de dretes o un d'esquerres; ni esperar que Espanya faci una mutació genètica cinc-cents anys després. L'única solució és exercir la sobirania per recaptar, per governar, per invertir, per redistribuir, per millorar la vida dels ciutadans sense estar pendents de com bufarà el vent a La Zarzuela, a La Moncloa o a la Fundación Francisco Franco. És l'hora de decidir.