CAMISES BLANQUES

ALBERT SÁEZ

Director adjunt

27-S, candidats que no ho van ser

@albertsaezc


DILLUNS, 3 D'AGOST DEL 2015 - 19.09 H

El 27-S pren finalment la forma de decret. Després de mesos d'especulacions entra en el terreny de la política formal, que no és tota la política però que és substancial. Cap dels caps de cartell del 2012 repeteix en aquesta ocasió, encara que l'actual president,Artur Mas, aspira a repetir en cas de victòria de la candidatura del Junts pel Sí, encapçalada formalment per Raül Romeva. Va ser el pacte final, la síntesi entre la coalició de partits que va proposar Masal novembre, encapçalada per ell mateix, i la candidatura sense polítics que va acabar proposant Oriol Junqueras. Al tram final de la negociació, Mas va llançar l'aposta d'ajornar les eleccions i el líder d'Esquerra el va igualar i va doblar l'aposta amb Romeva, el seu excompany d'escó a Brussel·les.

La tendència general ha sigut proposar candidats procedents de la denominada societat civil, condició que perden en el moment en què accepten. Joan Coscubiela, per exemple, hauria pogut ser el candidat de Catalunya Sí que es Pot en la seva condició de sindicalista si no hagués sigut diputat al Congrés fa només quatre anys. En canvi ho ha sigut Lluís Rabell, a qui els seus tres anys com a líder veïnal li han blanquejat la militància al PORE.

També el PSC ho va intentar. Concretament el seu primer secretari i finalment candidat Miquel Iceta va intentar seduir Antón Costas, president ni més ni menys que del Cercle d'Economia i prestigiós catedràtic de la UB. Hauria sigut una bomba, especialment per ocupar l'espai lliure al centre abandonat per CDC i que ara pretén apropiar-se Unió. Amb tot, hauria deixat més espai lliure a l'esquerra, especialment als del discurs contra la casta. Finalment, el possible candidat es va limitar a fer uns copets a l'esquena d'Iceta i desitjar-li sort perquè val més la presidència del Cercle a la mà que la de la Generalitat en l'aire. Deu ser que la situació no és tan dramàtica com alguns pretenen.

La sorpresa hauria sigut encara majúscula si Iñigo Errejón hagués aconseguit fer realitat una altra aposta sorprenent. El cervell polític de Podem li va proposar ni més ni menys que a Núria Parlón, alcaldessa de Santa Coloma amb majoria absoluta, que fos la seva candidata per a la presidència de la Generalitat. La jove promesa del socialisme a Catalunya li va donar carbassa. Una aposta que demostra una vegada més que el verdader propòsit de Podem no va més enllà d'ocupar l'espai polític socialista.