EDITORIAL
4 agost 2015 2.00 h

Un país davant del mirall

El president de la Generalitat, Artur Mas, va convocar ahir les eleccions més transcendentals de la història recent de Catalunya, uns comicis en què la ciutadania tindrà l'oportunitat de decidir si el futur implica la independència o continuar la submissió a l'Estat espanyol, un estat que no només nega la sobirania del poble de Catalunya sinó que ha iniciat fa temps una espiral involucionista que es proposta laminar fins i tot les competències autonòmiques que ja van ser retallades judicialment contra la decisió democràtica de dos parlaments i un poble en referèndum.

La convocatòria d'eleccions autonòmiques és un pur i simple formulisme legal que blinda aquests comicis de la urpada antidemocràtica d'un Estat espanyol anquilosat en el legalisme. Ningú ignora, tanmateix, la dimensió plebiscitària d'una crida a les urnes en què el poble català mesurarà la seva capacitat de sostenir políticament allò que fa uns quants anys defensa cívicament al carrer. Són molts, són cada vegada més, els ciutadans i les ciutadanes que creuen que l'Estat espanyol no és l'eina adequada per garantir el benestar i el progrés col·lectiu. Són molts, cada vegada més, els catalans i les catalanes que consideren l'Estat espanyol un actor tòxic per al desenvolupament d'una societat democràtica i lliure. Són molts, cada vegada més, els exemples que arriben de l'Estat espanyol, en forma d'insults, amenaces i menyspreu, per corroborar aquestes certeses que es tenen a Catalunya. El camí de convivència entre Catalunya i Espanya està arribant a una bifurcació que no ha de posar fi a la convivència però que ha de transformar-la en una relació entre iguals. Només falta el mandat de les urnes.