POLÍTICA
BARCELONA - 4 octubre 2016 2.00 h

Mas: deu anys d'inhabilitació

 La fiscalia demana aquest càstig per a l'expresident de la Generalitat i nou anys per a Ortega i Rigau pel 9-N

 Afirma que van “desafiar” el TC

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

Petició contundent i sense sorpreses. La fiscalia superior de Catalunya demana deu anys d'inhabilitació per a càrrec públic per a l'expresident de la Generalitat Artur Mas i nou anys per a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per haver organitzat el 9-N. A Mas, com a autor, i a Rigau i Ortega, com a cooperadores necessàries, els acusa d'usar una “estratègia de desafiament completa i efectiva a la suspensió” del procés participatiu dictada pel Tribunal Constitucional (TC), el 4 de novembre del 2014. Les possibles penes de presó es van descartar recentment, quan la fiscalia va admetre que no podia demostrar malversació de fons públics. Tots tres polítics insisteixen que demanaran l'absolució perquè no van desobeir ni prevaricar.

En l'escrit d'acusació, difós ahir, els fiscals Francisco Bañeres i Emilio Sánchez Ulled proposen al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) una petició de pena alternativa si se separen els dos delictes. Per a Mas: vuit anys d'inhabilitació pel delicte de prevaricació (el màxim són 10 anys, en el Codi Penal abans de la reforma del 2015) i un any i mig d'inhabilitació i una multa de 36.000 euros pel delicte de desobediència. I per a Rigau, actual diputada de Junts pel Sí, i Ortega, set anys i mig d'inhabilitació pel delicte de prevaricació, i un any i un mes d'inhabilitació i una multa de 30.000 euros pel delicte de desobediència.

Les acusacions populars –només queden el Sindicato Profesional de la Policía, el ciutadà Alberto Delgado Sánchez, Manos Limpias i l'Asociación Nacional del Arca Ibérica– tenen fins al 13 d'octubre per presentar els seus escrits d'acusació.

Els fiscals són estrictes en el seu escrit d'acusació. Afirmen que tots tres polítics “eren plenament conscients” que amb les seves actuacions “vulneraven l'obligat compliment de les decisions del Tribunal Constitucional”. I hi precisen: “Per assolir-ho van decidir generar l'aparença que les actuacions administratives públiques es paralitzaven i que el procés quedava exclusivament en mans dels ciutadans voluntaris, quan en realitat no era així.”

En l'escrit, els representants del ministeri públic asseguren que el llavors president de la Generalitat, “emparat simplement en la seva voluntat, que va convertir de manera desraonada en aparent font de normalitat, actuant amb plena consciència i voluntat, va deixar de suspendre oficialment la convocatòria del 9-N”. Hi afegeixen que Mas “es va concertar” amb la llavors vicepresidenta i amb la consellera d'Ensenyament “per disposar efectivament, o deixar de truncar, la continuació de totes les actuacions públiques de preparació que ja estaven en marxa, i també d'altres que es produirien els dies següents per preparar i desenvolupar la votació”, en què van participar dos milions de catalans.

Els fets que es jutgen –segons va limitar el TSJC– són els compresos entre el 4 i el 9 de novembre del 2014. En l'escrit d'acusació es remunten al 14 d'octubre, quan Artur Mas va anunciar el procés participatiu després que el Constitucional suspengués la consulta popular. També s'insisteix que el president de la Generalitat “va tenir coneixement aquell mateix 4 de novembre per correu electrònic” de la providència, enviada pel mateix president del Constitucional, que suspenia també de manera cautelar el procés participatiu, obligat per llei davant la reclamació del govern del PP de fer-ho.

El govern de la Generalitat va fer un recurs de súplica, el qual –segons els fiscals– demostra que el govern sabia que la votació estava suspesa. I recorden que, en la sentència de l'11 de juny del 2015, l'alt tribunal va declarar inconstitucional que la Generalitat consulti els ciutadans sobre el futur polític de Catalunya.

En concret, els fiscals asseguren que la desobediència dels polítics es va reflectir en nou accions: el 3 de novembre, Unipost va fer el repartiment en què s'informava de la convocatòria; el 4 de novembre es va ampliar la pòlissa d'assegurança d'accidents per als dies 9 i 10 als instituts de secundària on es votaria; la pàgina web de participació es va mantenir activa; els dies 7 i 8 de novembre es van realitzar tasques relacionades amb la infraestructura informàtica, com ara instal·lar els 7.000 ordinadors, adquirits per Ensenyament (cap dels quals va ser espatllat ni sostret, i que ara s'usen a les escoles on estaven destinats); les aplicacions per recollir els vots, i que la votació va durar fins al 25 de novembre.

Un correu sospitós

En aquestes actuacions, els fiscals també inclouen que l'empresa Focus va condicionar el centre de premsa en un pavelló de la Fira de Barcelona, els dies 7 i 8 de novembre; destaquen que el contracte entre la Fira i Focus està datat el 3 de novembre, però que consta un correu, enviat el dia 7, en què es recull que cal canviar la data, “amb la voluntat d'emmascarar que és posterior a la suspensió del TC”, i, finalment, una altra prova és la nit del 9-N, en què Artur Mas “es vanta” –segons els fiscals– davant els mitjans de comunicació afirmant que tot ha estat “sota el control directe de l'administració autonòmica”.

El judici, al desembre

Encara no hi ha data per al judici del 9-N al TSJC, però tot indica que serà al desembre, segons fonts judicials. Unes terceres eleccions a l'Estat espanyol seria l'únic esdeveniment que podria endarrerir-lo fins a principis del 2017.

El judici contra Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega pot durar una setmana. Els fiscals han demanat tretze testimonis, entre els quals hi ha la directora d'una escola que es va oposar a obrir-la pel 9-N i que és propera a C's.

Un tema pendent de resoldre, com va avançar El Punt Avui, és qui serà el tercer magistrat, juntament amb Jesús María Barrientos i Carlos Ramos, que serà el ponent, que jutjarà el 9-N. Com que falten magistrats, cal aclarir si se n'escull un de la llista de suplents del TSJC o si es fa servir un altre sistema.

El cas del diputat Francesc Homs, al Suprem, es tancarà més endavant, però la instrucció penal està feta, ja que és la mateixa que la del TSJC.