DE SET EN SET

Polítics independents

04/12/14 02:00 LLUÍS FALGÀS
Altres articles de l'autor

Es diu que persones independents de la societat civil podrien incorporar-se a les llistes si hi hagués un avançament electoral. És un fet que els partits es miren amb cautela. Hi ha més de tretze mil persones que viuen de la política a Catalunya, la majoria de les quals militen en algun partit. No hi ha el costum d'incloure independents, i l'experiència demostra que el fet no acaba de funcionar. És per recordar un exemple que fa anys va ésser explosiu i va acabar malament quan hi va haver el traspàs a la política del jutge Baltasar Garzón a les llistes del PSOE. El fet va crear un fort daltabaix tant al partit de González com a la judicatura espanyola.

Van deixar un bon regust simbòlic els independents en la primera etapa de la Transició. Els partits polítics encara eren molt febles i després de la mort de Franco van tenir un escó simbòlic entranyables personatges com ara el poeta Rafael Alberti, Maurici Serrahima, Lluís Maria Xirinacs i tants d'altres que van ésser designats senadors reials com a testimonis de l'inici de la democràcia. Fins i tot i tenia escó com a independent Camilo José Cela, que abans d'asseure's va advertir que mai s'afiliaria a cap partit. L'escriptor va quedar-se dormit en una sessió de la cambra alta i va ser reprès pel president: “Sr. Cela, vostè està dormit? No, senyor. No estic dormit. Només estic dormint.” “En tot cas no és el mateix?”, li va respondre el president. “No. Com tampoc no és el mateix estar jodido que estarjodiendo.” Fets anecdòtics com el del poeta Rafael Alberti, que passejava sempre per Madrid amb un auricular escoltant la ràdio. Ho feia perquè volia assabentar-se amb rapidesa en cas que hi hagués un cop d'estat i hagués de tornar a marxar a l'exili.

Seria tota una novetat que independents de totes les tendències anessin als parlaments. És curiós que n'hi ha molts que hi volen anar i fins i tot hi ha llistes d'espera. Malgrat que, des de fa anys, s'ha consolidat l'ofici de polític, és difícil veure una combinació de venerables polítics professionals i de partit amb llistes de notables independents que provenen del món del treball.

Darrera actualització ( Dijous, 4 de desembre del 2014 02:00 )