Els temps del parlamentarisme

Amb els pressupostos en l'aire i la pressió d'ERC, Artur Mas haurà de tornar a convocar eleccions

La Vanguardia en català | 04/12/2014 - 00:00h


Lluís Foix


Les eleccions anticipades són freqüents en països amb governs de coalició que no poden arribar al final del mandat per les diferències entre els socis i perquè no tenen majoria al parlament. El cas més recent s'ha produït aquesta setmana a Israel amb el cessament de dos ministres del Govern per part de Netanyahu i l'anunci d'eleccions anticipades per al 17 de març. El ministre de Justícia i el de Finances parlaven obertament a la televisió en contra del primer ministre, i Netanyahu, al seu torn, els denigrava públicament. Una de les discrepàncies de fons era el desacord sobre la creació de l'Estat jueu que crearia dues classes de ciutadans a Israel. Les urnes obriran una nova etapa que no resoldrà necessàriament els endèmics conflictes al si de la societat israeliana, sempre propensa a la inestabilitat política.

A Bèlgica i Holanda hi ha governs que van néixer com a conseqüència d'eleccions anticipades. Els holandesos, després de diversos anys d'un pes determinant de l'extrema dreta antieuropea i xenòfoba, van decidir tornar ràpidament a una coalició de liberals conservadors i socialdemòcrates l'octubre del 2012, i van guanyar una certa estabilitat.

La novetat es va produir ahir a Suècia, on el primer ministre socialdemòcrata, Stefan Löfven, es va quedar en minoria per aprovar els pressupostos. El partit Demòcrates de Suècia, xenòfob i d'extrema dreta, té 49 escons. Va decidir donar suport als pressupostos de l'oposició conservadora per tal de castigar el Govern per haver presentat un projecte de llei favorable a incrementar la permissivitat amb la immigració. El Govern de coalició entre socialdemòcrates i ecologistes està en minoria en una cosa tan imprescindible com són els pressupostos. El primer ministre es plantejava ahir la convocatòria d'eleccions anticipades si no aconsegueix aprovar el seu propi pressupost. I només fa dos mesos que governa.

El trepidant moment polític que viu Catalunya arrenca en gran part de la precarietat parlamentària d'Artur Mas i la falta d'un soci estable. Hem viscut tres colossals manifestacions ciutadanes des de les eleccions del 2012, a més de la consulta participativa del 9 de novembre.

Però el pressupost presentat pel conseller Mas-Colell espera en va l'aprovació immediata. No té prou suport, i això fa pensar en una inevitable convocatòria anticipada d'eleccions, ja sigui amb llista única, amb diverses llistes unitàries o en format clàssic. Ara estem en temporada de conferències, quan el que importa és com quedarà el nou Parlament que permeti governar la Catalunya que tenim. La nova, en tot cas, haurà de sortir d'una decisió parlamentària que vindrà determinada per les urnes. Primer caldrà comptar els vots i ponderar les possibles majories per fer el gran pas endavant. La política democràtica té els seus temps.