ARTICLES
CAP DE LLISTA DEL PSC - 4 desembre 2015 2.00 h

OPINIÓ

La República catalana

MARC LAUMÀ - CAP DE LLISTA DEL PSC

Tot i que els liberals anglesos havien acceptat la monarquia constitucional després de la revolució Gloriosa de 1688, va quedar clarament fixat que el sistema polític, la Res Publica, la cosa comuna de totes i tots, era superior a qualsevol rei; i que si el rei atemptava contra la vida, la llibertat, la propietat o contra una certa igualtat que l'ordre públic havia de garantir com a principi superior, havia de ser enderrocat a l'acte. És per això que Lord Molesworth escrivia, el 1721, en el pròleg de Franco-Gallia de François Hotman, que “un veritable whig no havia de tenir cap por de definir-se com a republicà” a l'Anglaterra monàrquica de Jordi I de Hannover. De la mateixa manera, després de trenta-set anys de democràcia a Catalunya, un socialista no ha de tenir cap por de dir-se a si mateix defensor de la República catalana.

Un socialista no ha de tenir por de dir-se defensor de la República catalana

Menteixen els partits nous quan neguen que la Transició no va significar canvis fonamentals a l'Estat i a Catalunya. Va ser un pacte entre les dretes franquistes –que comprovaven com una Espanya dictatorial no tenia cap sentit a l'Europa democràtica– i les esquerres, que van renunciar, en favor de la democràcia, a fer justícia a les víctimes i van haver d'acceptar la monarquia. Des d'aleshores hi ha hagut avenços a Catalunya: el català és llengua vehicular i la Generalitat té competències en educació, seguretat i sanitat, entre d'altres. No és suficient. El federalisme reivindica competències blindades i recursos per gestionar-les. Així també posaríem fi al que denunciava el president Tarradellas: “Pujol (o CiU, o Democràcia i Llibertat) és un dictador que deixarà una ombra fosca molt gran. La seva acció de govern es limita a dir que nosaltres som formidables i que Madrid sempre s'equivoca.”

La voluntat de govern, des de Valentí Almirall fins ara, ha fet possible que sigui pertinent i responsable assenyalar l'existència d'una Res Publica catalana. L'antiga idea de la unitat catalanista, que Convergència i Artur Mas han destruït a partir de voluntats unilaterals, ens és útil per insistir en la contínua construcció de la República catalana sobre el fonaments d'una societat amb valors compartits, de la comprensió del català com a element d'unió i d'integració; de la reivindicació unànime del dret del govern català per negociar amb l'Estat en igualtat; de la reforma per a un finançament just, de l'articulació del sistema educatiu i les universitats; d'institucions de memòria i de cultura catalanes; sobre la garantia de drets com ara la sanitat i l'educació, retallats de manera salvatge per les dretes d'aquí i d'allà.

La unitat és fonamental per aquest ordenament en comú que fa possible la convivència en democràcia. El conflicte entre els nacionalistes espanyols i catalans afecta greument aquesta construcció en comú. El Partit Popular no pot negar sistemàticament les reivindicacions catalanes i la llei esdevé inútil quan creix la desconfiança del poble en la seva utilitat. Convergència no es pot creure que té el dret d'engegar un procés de trencament unilateral amb el suport del 48% de la població si l'Estatut exigeix tenir el suport de dos terços del Parlament. Una i altra acció afecten de manera irreparable la construcció en comú de Catalunya i l'entesa des de la llibertat amb els pobles d'Espanya. Al futur immediat, d'una banda un govern de Ciudadanos i del Partit Popular, fórmules estranyes als espais d'acord tradicionals a Catalunya, significarà una contesta catalana contundent perquè en la història del país, la imposició mai no ha tingut cap efecte positiu; per l'altra, una decisió il·lícita de Junts pel Sí, en contra de la mateixa Llei Catalana, corcarà encara més la cohesió interna del país. La ciutadania espera decisions consensuades no pas imposades des de dalt. Ni d'una banda ni de l'altra del conflicte.