POLÍTICA
BARCELONA - 4 desembre 2018 2.00 h

DAVID BONVEHÍ 

PRESIDENT DEL PDECAT

“No he trobat ningú al partit que no vulgui la independència”

 “Els que diuen que per fer-la efectiva potser s’ha de canviar el rumb no són uns traïdors”

 “La Crida no ha de ser una còpia del PDeCAT”

 “Soc optimista i penso que hi haurà pressupost”

JORDI ALEMANY - BARCELONA
No s’enten­dria que la gent del PDe­CAT digués a la Crida com s’han d’orga­nit­zar
Em rebel·la que la gent que repensa i recal­cula no sigui con­si­de­rada inde­pen­den­tista
El país no neces­sita unes elec­ci­ons, neces­sita arri­bar a les sentències amb un govern fort Hem inten­si­fi­cat aquesta set­mana els con­tac­tes amb el PNB i els gallecs per a les euro­pees

Va començar a CDC, va ser alcalde de Fono­llosa, dipu­tat de Junts pel Sí i, des del juliol, pre­si­deix el PDe­CAT. Ara tre­ba­lla en l’“encaix” amb la Crida i ens fa un repàs de l’actu­a­li­tat al país.

S’ha començat a nego­ciar amb els comuns pel pres­su­post de la Gene­ra­li­tat en plena mobi­lit­zació del sec­tor públic. Veu fac­ti­ble apro­var-lo?
Sí, soc opti­mista. El país neces­sita ser gover­nat i el pres­su­post n’és l’eina prin­ci­pal. Al PDe­CAT cre­iem que ha de pre­veure les neces­si­tats reals de la gent sense grans can­vis en el model de soci­e­tat.
Va posar la línia ver­me­lla en no aug­men­tar la pressió fis­cal, però no havia mirat la pro­posta dels comuns. Ja ho ha fet?
Vaig reu­nir-me amb el pre­si­dent Torra i ens va dir­que començava el pri­mer con­tacte infor­mal amb els comuns. Pen­dents de saber les pro­pos­tes con­cre­tes.
N’ha fet arri­bar alguna, vostè?
Vaig tras­lla­dar al pre­si­dent Torra que no volem més pressió fis­cal a les clas­ses mit­ja­nes i hem de garan­tir que con­sen­sos com el de l’impost de suc­ces­si­ons o les inver­si­ons ter­ri­to­ri­als no es canviïn. Hi ha d’haver una par­tida més ele­vada per a la fibra òptica per a tots els muni­ci­pis i pro­gra­mes de rein­dus­tri­a­lit­zació per a empre­ses.
Veu elec­ci­ons, si no hi ha pres­su­post?
El país no neces­sita unes elec­ci­ons, neces­sita arri­bar fins a les sentències de l’1-O amb un govern fort i cohe­si­o­nat. Crec que hi ha grans con­sen­sos d’un 80% amb comuns i una part dels soci­a­lis­tes que volen una esta­bi­li­tat, una defensa dels drets soci­als i civils del país, i crec que la legis­la­tura durarà.
Sense pres­su­post és difícil que hi hagi un govern fort.
Sí, però ja he dit que soc opti­mista i que hi haurà pres­su­post.
Cul­pava de les mobi­lit­za­ci­ons l’Estat per l’infra­fi­nançament. El govern no en té cap culpa?
Hi ha un dèficit fis­cal que afecta en tot, també els ser­veis públics. Dit això, tenim el repte de fer una admi­nis­tració més efi­ci­ent i eficaç i hem de can­viar coses de fons que durant aquest any no hem estat capaços d’esprémer fins a les últi­mes con­seqüències. La gent no vol excu­ses, som un par­tit de govern i hem de tro­bar solu­ci­ons. Quan vam recu­pe­rar la Gene­ra­li­tat, el 2010, dèiem que volíem un pacte fis­cal pel dèficit, moder­nit­zar l’admi­nis­tració –ho hem fet en part– i no gas­tar-nos diners en estruc­tu­res sinó en per­so­nes que pres­ten ser­veis a d’altres. Hi ha camp per recórrer.
Plan­te­java tres esce­na­ris per a les elec­ci­ons euro­pees. Sem­bla que dues s’han des­car­tat.
Con­ti­nu­a­rem explo­rant les tres vies. La inde­pen­den­tista cata­lana no la dei­xem ni tam­poc la dels pobles i naci­ons sense estat, però sem­bla que hi ha altres actors, sobre­tot ERC, que no hi juguen. Per això hem inten­si­fi­cat aquesta set­mana els con­tac­tes amb el PNB i els gallecs, per veure si podem tor­nar a fer coa­lició. Ens hem citat al desem­bre a Bil­bao o aquí.
El can­di­dat el deci­di­ran en el con­sell naci­o­nal?
El 15 de desem­bre esta­bli­rem les bases per pre­sen­tar-se a les primàries. M’agra­da­ria que gent inde­pen­dent també s’hi pogués pre­sen­tar.
Ja s’han sig­ni­fi­cat can­di­dats?
Sí, però per prudència no puc dir-ho. Tinc la sor­presa bona de gent que no ve pròpia­ment del par­tit amb ganes de fer política.
En relació amb Europa, l’expulsió de l’Aliança dels Libe­rals Demòcra­tes Euro­peus (ALDE), vostès l’atri­bu­ei­xen a Cs, però hi ha un informe intern que diu que els havien dema­nat a vostè i a Marta Pas­cal infor­mació per defen­sar-se i no havien res­post.
No és cert. Hi ha un informe no dema­nat ni subs­crit per cap òrgan del par­tit que fa una sèrie de valo­ra­ci­ons. En el con­sell naci­o­nal dona­rem l’informe del perquè se’ns va expul­sar i deta­lla­rem totes les actu­a­ci­ons que vam fer. La Marta Pas­cal fins al desem­bre de l’any pas­sat va ser vice­pre­si­denta d’ALDE i hi par­ti­ci­pava acti­va­ment, però cada cop era més irres­pi­ra­ble l’ambi­ent. Al congrés del juliol ja vam dir que entre la militància repen­saríem amb quin par­tit i espai en ajun­ta­rem a Europa perquè teníem clar que amb Cs era molt difícil con­viure-hi.
Per què és tan difícil l’encaix amb la Crida tenint en compte que Puig­de­mont, sent del PDe­CAT, n’és l’impul­sor?
La Crida estava for­mu­lada com un movi­ment al prin­cipi que agru­pava totes les sen­si­bi­li­tats de l’inde­pen­den­tisme i durant el congrés vam tenir clar que ens hi havíem de sumar. El PDe­CAT és l’únic espai de gent que s’hi ha sumat en massa. Què ha pas­sat des del juliol fins ara? Que altres espais ideològics no s’hi han sumat i la Crida ha anat can­vi­ant la seva posició. Ha pas­sat de ser un movi­ment a sem­blar que vul­gui ser una orga­nit­zació política i un par­tit amb totes les con­seqüències. És evi­dent que el PDe­CAT vol seguir repre­sen­tant un espai ideològic i, per tant, con­ti­nu­a­rem i no ens dis­sol­drem en cap cas. I si exis­teix un altre par­tit que es diu la Crida s’ha de veure com aquests dos actors polítics sumen. Aquí hi ha una altra difi­cul­tat, ja que segons les mani­fes­ta­ci­ons que la Crida no volen la suma d’apor­ta­ci­ons de par­tits, i això és un escull. Estem inten­tant tro­bar la manera de poder sumar els dos actors polítics tenint pre­sent que la Crida no tinc clar que al final acabi accep­tant apor­ta­ci­ons de par­tits i que nosal­tres som un espai ideològic molt implan­tat ter­ri­to­ri­al­ment, amb un lle­gat polític i una manera de fer clara.
A través dels adhe­rits que hi ha del PDe­CAT a la Crida, també poden fer les apor­ta­ci­ons.
Sí, però vam tenir clar que la gràcia era que la Crida no havia de ser una còpia del PDe­CAT. No s’enten­dria que la gent del PDe­CAT els digués com s’han d’orga­nit­zar. Entenc que si al final hi ha dues orga­nit­za­ci­ons polítiques puguin con­fluir per sumar. No tin­dria sen­tit que uns inten­tes­sin con­di­ci­o­nar els altres.
Sigui par­tit o no, han dit que la Crida té data de cadu­ci­tat.
És evi­dent que quan siguem un estat inde­pen­dent la con­fi­gu­ració de par­tits polítics també ha de can­viar a Cata­lu­nya... És un ele­ment més. No és relle­vant.
Hi ha opi­ni­ons diver­ses a l’exe­cu­tiva de com ha de ser aquest encaix. Qui­nes són?
Gent que diu que és una suma de par­tits; una altra que defensa que el par­tit és el PDe­CAT i la Crida ha de tenir una altra for­mu­lació i s’ha de tro­bar un encaix basat en coses dife­rents; hi ha un sec­tor que hagués desit­jat que el PDe­CAT tingués menys pes polític i que la Crida exercís més lide­ratge; i la gent que ho vol a la inversa i que la Crida sigui un acom­pa­nyant. Intento que hi hagi una opció que la majo­ria d’asso­ci­ats del PDe­CAT la com­prin.
Vostè deu tenir una opinió...
La tinc, però com que soc el pre­si­dent no la diré, per res­pecte. Tinc claríssim que són com­ple­men­ta­ris. Per sumar un pro­jecte col·lec­tiu no sobra ningú i s’ha de fer com­pa­ti­ble el lle­gat polític i ideològic del PDe­CAT amb un movi­ment o par­tit que agrupa gent que segu­ra­ment mai vin­dria al nos­tre espai ideològic. I si en aquests pro­pers anys podem sumar per ser més forts i inten­tar fer efec­tiva la república, ho hem de fer.
La decisió la pren­dran abans del seu congrés cons­ti­tu­ent del 19 de gener?
N’estem par­lant amb la comissió dele­gada i amb alguns impul­sors de la Crida. Ho farem de comú acord quan sigui el millor moment. Però seria desit­ja­ble no eter­nit­zar-ho.
Va dema­nar que les opi­ni­ons es trans­me­tes­sin de por­tes endins. Costa con­tro­lar-ho?
Estem en un moment on se sobre­po­sen molts debats. Sí que puc dir que dins el PDe­CAT no he tro­bat ningú que no vul­gui la inde­pendència. I és evi­dent que hi ha diver­ses mane­res d’arri­bar-hi, i aquest és un debat obert. També si els par­tits ente­sos com fins ara són la millor eina per acon­se­guir la inde­pendència. Jo opino que sí, però hi ha gent que ho qüesti­ona. Hi ha el debat sobre si el PDe­CAT ha de rei­vin­di­car el lle­gat dels últims qua­ranta anys del cata­la­nisme o no, i penso que sí. Hi ha mol­tes sen­si­bi­li­tats que es toquen i molta gent que se sent inter­pel·lada i per això hi ha tant debat intern i tanta tensió.
La via uni­la­te­ral està esgo­tada?
Tots els que diuen que per fer efec­tiva la inde­pendència pot­ser s’ha de can­viar el rumb, no són uns traïdors. No sé quina és la via que ens per­metrà arri­bar abans a la inde­pendència efec­tiva, però em rebel·lo con­tra la gent que con­si­dera que no pot haver-hi altres fórmu­les que les segui­des fins al 27 d’octu­bre. Jo penso que fins a l’1 d’octu­bre els pas­sos seguits ens van fer sumar molt; que de l’1 al 27 d’octu­bre, també; però és veri­tat que lla­vors vam que­dar en una situ­ació que hem de repen­sar i recal­cu­lar per veure com fer efec­tiva la inde­pendència. I com que jo ho faig, no soc ningú per dir a altres que són menys inde­pen­den­tis­tes si també estan recal­cu­lant i repen­sant. Si d’això se’n diu estar fora de la via uni­la­te­ral i la deso­bediència... No és una ter­mi­no­lo­gia de la qual sigui entu­si­asta. Em rebel·la que a la gent que repensa i recal­cula no se la con­si­deri inde­pen­den­tista.
S’uti­litza amb molta lleu­ge­resa la paraula ‘traïdor’?
Sí, massa. I aquest país, per acon­se­guir la inde­pendència, no pot renun­ciar a cap via, ni ara ni en el futur. Però és evi­dent que només apro­vant lleis al Par­la­ment com vam fer fins al 27 d’octu­bre no n’hi ha prou per fer efec­tiva la inde­pendència i hem de tenir en compte altres vies. Gover­nar bé per solu­ci­o­nar els pro­ble­mes de la gent i convèncer els que no són de matriu cata­la­nista; fer fora acti­tuds fran­quis­tes; no aban­do­nar el diàleg polític per inten­tar acor­dar un referèndum amb l’Estat; i la lluita a Europa, que pot donar rèdit en uns anys. No n’hi ha prou tirant pel dret.
Què pensa que s’hau­ria pogut fer millor el dar­rer any?
Vam inten­tar fer la inde­pendència amb lleis democràtiques al Par­la­ment i vam crear unes expec­ta­ti­ves de fer-se efec­tiva quan hauríem d’haver pre­vist que hi havia un Estat que et deia que no la podries apli­car tot i tenir majo­ria. L’autocrítica és que la via era democràtica, però no sufi­ci­ent per acon­se­guir la inde­pendència.
Els pre­sos polítics han de tenir un paper relle­vant en les llis­tes de les muni­ci­pals i les euro­pees?
Me’ls ima­gino a les pro­pe­res elec­ci­ons absolts de fets que no han comès i, per tant, sumen ara i podrien seguir sumant.
Però el judici i la sentència poden anar més tard.
Si hi ha un judici injust i són con­dem­nats, ells tenen l’última paraula. A les llis­tes del 21 de desem­bre ho van deci­dir ells. Tenen un lide­ratge polític i moral gran i el PDe­CAT ha de sumar amb ells.
Com valora la vaga de fam ini­ci­ada per Sànchez i Turull?
Tenen tot el nos­tre suport. La presó pre­ven­tiva és total­ment injusta i els blo­que­gen per no poder acce­dir a la justícia euro­pea.
Què espera del ple del 12 de desem­bre al Congrés per par­lar de Cata­lu­nya?
Es con­ver­tirà en un debat sobre l’enal­ti­ment del naci­o­na­lisme espa­nyol bar­re­jant el Bre­xit i Gibral­tar. Nosal­tres, oberts a dia­lo­gar, hi farem un dis­curs donant valor a tot el que Cata­lu­nya ha fet i la seva poten­ci­a­li­tat, fent una recla­mació legítima per acor­dar un referèndum defi­ni­tiu amb l’Estat. I denun­ci­a­rem la situ­ació anti­de­mocràtica que s’està vivint. Soc més pes­si­mista que opti­mista amb la pro­posta que pugui fer Pedro Sánchez.