OPINIÓ
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 4 desembre 2018 2.00 h

A LA TRES

Ai Susana, ai Pedro!

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“No la sen­ten, la flaire d’elec­ci­ons gene­rals? Com­prin el bol de cris­pe­tes i pren­guin paciència

Es veu que ahir el PSOE va obrir la porta a una pos­si­ble dimissió de Susana Díaz si aquesta és la con­dició per garan­tir que els soci­a­lis­tes anda­lu­sos con­tinuïn reme­nant les cire­res (i alguna altra cosa) a Anda­lu­sia, on hi gover­nen des de fa només (fixin-se que he posat el només en cur­siva) trenta-sis anys. Ja ho sé, que la de Díaz va ser diu­menge la llista més votada a Anda­lu­sia, però això no és sinònim de res. I si no, que li ho pre­gun­tin a Arri­ma­das, que a Cata­lu­nya també ho va ser. Els explico tot això perquè a mi em sem­bla que no es tracta de si el PSOE obre o no la porta a la dimissió de Díaz: a mi em sem­bla que havia d’haver ple­gat la mateixa nit elec­to­ral. La lec­tura és inequívoca, a Anda­lu­sia, i que ara ella s’agafi a això del cordó sani­tari per impe­dir que Vox creixi o governi (quan el seu govern és qui ho ha permès, fent segons quins dis­cur­sos), ho trobo una iro­nia. Susana Díaz ho té magre, i em sem­bla que li té també Pedro Sánchez. No la sen­ten, la flaire d’elec­ci­ons gene­rals? Vis­tos els resul­tats, no em sem­bla que Sánchez pugui resis­tir gaire més i, n’estic con­vençut, a hores d’ara ja li deu haver pas­sat pel cap quan les con­voca. Quan les con­voca i, és clar, quan comença a girar el dis­curs. Perquè, també n’estic con­vençut, lluny de man­te­nir les for­mes, Sánchez i el PSOE inter­pre­ta­ran ara que la millor forma de com­ba­tre l’ascens de Vox serà fer com ells, i posar la uni­tat d’Espa­nya sobre la taula (i quan diem la uni­tat d’Espa­nya ja saben vostès que vol dir mat­xa­car els inde­pen­den­tis­tes cata­lans). Vis­tos els resul­tats, ja en par­la­rem, de si Sánchez aca­barà tra­ient les res­tes de Franco del Valle de los Caídos. Com­prin el bol de cris­pe­tes i pren­guin paciència, que el pano­rama polític es revo­lu­ci­o­narà en breu (si és que ja no ho està). Curi­o­sa­ment, aquest Vox que volen com­ba­tre, en comp­tes d’igno­rar-lo s’haurà con­ver­tit en la gus­pira de tot ple­gat. I a Cata­lu­nya? Pren­guin també paciència. Vox diu que ve, que aviat hi haurà dipu­tats seus al Par­la­ment. No és pas que ho desitgi, perquè són el que són. Però pre­pa­rin-se per a un incre­ment de l’inde­pen­den­tisme. El PP i el PSOE no han parat de fer-lo créixer. Ara ve Vox. La garan­tia que, ara sí, aviat serem més del cin­quanta per cent.