Antonio Baños, cap de llista de la CUP el 27-S, ha renunciat a l’acta de diputat. Oriol Junqueras comença a moure’s i efectua un paradoxal míting/roda de premsa demanant un acord que eviti eleccions. El procés cap a la independència de Catalunya sembla tocat. Però, atenció, no està enfonsat. Amb la seva negativa a la investidura de Mas com a president, la formació anticapitalista, assembleària i, subratllem-ho, independentista ha plantat en la ruta del país nou un obstacle que, d’entrada, sembla insalvable. Però farien bé tant els enterradors de Mas i del procés com els avui desesperats fitipaldis de la independència a ser conscients que la partida no s’ha acabat. Simplement entra en un altre terreny.
Conscient dels efectes que suposa la decisió de la CUP, Mas ha anunciat la seva intenció de «plantar cara», tant als d’aquí com als de fora (s’entén que els de Madrid). A més, Junts pel Sí ha ratificat la seva postura: Mas és i serà el seu candidat. I mentrestant, Esquerra renya CDC i la CUP, i els demana que ho segueixin negociant tot, fins i tot la presidència.
ENTERRAT EN VIDA
Molts donen per acabada la vida política de Mas arran del cop de porta cupaire. Altres volen enterrar-lo, fins i tot viu, i amb ell sepultar la reivindicació independentista de centenars de milers de persones. Seria temerari, amb tot, predir el destí del president en funcions, i més si es recorden altres morts prematures, i fallides, del líder convergent.
Reflexió similar, encara que en sentit contrari, s’haurien de fer els velocistes del procés, que haurien de ser conscients d’una cosa. La democràcia parlamentària requereix no només raons, sinó també aritmètica. Si sumes, governes. Si sumes, portes els teus projectes endavant. I el part de la CUP ha servit per corroborar que emprendre un Estat català requereix una base política i social que acaricien, però que encara no tenen. I és per ampliar aquesta base social que la CUP mira ara cap a ERC i En Comú Podem, amb el seu dret a decidir i el seu referèndum. És a dir, que encara queda molt per veure. No se’n vagin
.
