DIMARTS, 5 DE GENER DEL 2016 En la política no és freqüent que tantes coses depenguin de tant pocs. Com a la pel·lícula Match point, de Woody Allen, un fet imprevisible, la decisió d'un grapat de militants de la CUP, ha marcat l'esdevenir polític. Si la moneda hagués caigut del costat del sí, hauria pres forma el mandat democràtic del 27-S, i aquest fet hauria gravitat enormement sobre un escenari polític espanyol bloquejat. Els esdeveniments s'haurien precipitat. Era imaginable un acord de governació a Espanya estimulat per la represa del procés constituent a Catalunya. Però, paradoxalment, el nucli formalment més radicalitzat de la política catalana ha optat per l'opció més conservadora: tornar a repartir cartes a Barcelona i a Madrid diferint el conflicte democràtic amb l'Estat. Pel que fa a la CUP, es tracta d'una autoimmolació política difícil d'entendre observada extramurs. Quasi tant com l'aparent dificultat de CDC per consolidar la continuïtat renovada del seu projecte polític si Mas no es garanteix la presidència de la Generalitat. ¿Com queda el procés sobiranista després de l'avortament d'una legislatura oberta per unes eleccions plebiscitàries? El moviment independentista necessita reeditar una majoria parlamentària sòlida que garanteixi la governació i l'aplicació del full de ruta pactat. A hores d'ara això sembla molt difícil. No arribar-hi alentiria el procés fent-lo dependre de l'evolució de l'escenari polític espanyol. O, pitjor encara, el faria hibernar. Per a l'objectiu de repetir majoria, no sembla raonable repetir la fórmula electoral del 27-S. Fent-ho, l'independentisme podria transitar definitivament de la tragèdia a la comèdia. Amb una CUP desconnectada i amb un Podem reforçat després del 20-D, únicament una ERC ampliada però amb perfil propi podria estar en condicions de pugnar per ocupar l'espai central del sobiranisme d'esquerres des de posicions independentistes. Pel que fa a CDC, les seves opcions de creixement passen per accelerar la renovació interna i marcar tanta distància com sigui possible amb la memòria del pujolisme. El futur polític de Mas està inevitablement lligat als pròxims resultats electorals. Ara sí, s'ho juga tot a una carta. Passi el que passi aquest mes de març, les condicions econòmiques polítiques o culturals que han facilitat la centralitat social del sobiranisme no desapareixeran. Ja són estructurals. La política espanyola continuarà estant marcada pels efectes socials de la crisi econòmica, per la crisi sistèmica de les institucions i pel procés sobiranista català. Si el bloc independentista aconsegueix una nova majoria parlamentària, les eleccions espanyoles estaran molt marcades pel procés sobiranista. I el PSOE meridional podria obrir la porta a la gran coalició dinàstica. Si el bloc independentista punxa electoralment, la recuperació relativa del bipartidisme espanyol podria permetre un esquema de govern de tipus més convencional. Però el probable reforçament electoral de Pablo Iglesias no permet pensar a curt termini en un replantejament profund de la crisi sistèmica |
|
|
