POLÍTICA
BARCELONA - 5 gener 2019 2.00 h

2019:un any farcit d’eleccions

 La primera convocatòria serà el 26 de maig, amb les municipals i la renovació de la cambra europea

 No es poden descartar comicis extraordinaris ni a Catalunya després del judici de l’1-O ni a l’Estat per la feblesa del govern de Sánchez

D. BRUGUÉ / A. DALMAU - BARCELONA

En cir­cumstàncies nor­mals, ara que fal­ten cinc mesos per a les elec­ci­ons muni­ci­pals, faria temps que els par­tits tin­drien pro­cla­mats els seus caps de llista a la majo­ria de muni­ci­pis. Molts ja esta­rien fent pre­cam­pa­nya i donant-se a conèixer. Però el 2018 ha con­di­ci­o­nat l’escena política amb l’empre­so­na­ment i l’exili de líders polítics cata­lans i també amb els con­ti­nus enfron­ta­ments judi­ci­als i polítics tant a Cata­lu­nya com a l’Estat, amb canvi de pre­si­dent a l’exe­cu­tiu espa­nyol inclòs. Ningú nega l’evidència: el procés fa que les muni­ci­pals vagin tard. Però el calen­dari hi és i el 26 de maig a tots els muni­ci­pis es pas­sarà per les urnes per triar alcalde. Una cita que coin­ci­dirà amb les elec­ci­ons euro­pees per reno­var la cam­bra a Brus­sel·les. Però les muni­ci­pals són un dels prin­ci­pals termòmetres de la rea­li­tat del país, i esta­ran con­di­ci­o­na­des per diver­sos ele­ments. Des de l’actu­a­li­tat naci­o­nal fins a la irrupció de par­tits d’ultra­dreta com ara Vox, que ja ha anun­ciat que almenys a Bar­ce­lona pre­sen­tarà llista. A la ciu­tat, també es pro­mo­uen llis­tes encapçala­des per l’excon­se­ller Fer­ran Mas­ca­rell i Jordi Grau­pera.

Però el 2019 es podrien acu­mu­lar fins a qua­tre con­vo­catòries. A finals de gener comença el judici de l’1-O. En funció de qui­nes siguin les con­dem­nes –ningú dubta que, per injusta que sigui la causa, no hi haurà abso­lu­ci­ons a causa de la poli­tit­zació de la justícia espa­nyola–, tot ple­gat podria desem­bo­car en una situ­ació que derivi en unes elec­ci­ons avançades al Par­la­ment de Cata­lu­nya. Però no només això: la feblesa del govern de Pedro Sánchez a l’Estat, incapaç d’apro­var uns pres­su­pos­tos, podria aca­bar en unes altres elec­ci­ons. De fet, el pre­si­dent espa­nyol ja tenia intenció d’apro­fi­tar la cita del 26 de maig per fer un super­diu­menge en què també es triés repre­sen­tants al Congrés i al Senat. El fiasco que li van supo­sar les elec­ci­ons anda­lu­ses va fer que se’n des­digués, però abans de final d’any no es pot des­car­tar que torni a can­viar de parer.

Amb la mirada posada en les muni­ci­pals, quina és l’estratègia de cada par­tit? Com tenen la pro­cla­mació de can­di­dats? Hi ha con­sig­nes de pac­tes poste­lec­to­rals? Cada for­mació es troba en una situ­ació dife­rent i els meca­nis­mes que han d’acti­var es regei­xen per regles pròpies.

PDe­CAT

En l’assem­blea cons­ti­tu­ent es va deci­dir que tots els muni­ci­pis farien primàries per triar alcal­da­ble. Això, però, ha esde­vin­gut poc ope­ra­tiu en molts casos, reco­neix Fer­ran Bel, res­pon­sa­ble d’acció política i estratègia muni­ci­pal del PDe­CAT. Així que s’ha optat per una altra fórmula: si un alcalde o alcal­dessa vol repe­tir, i ho pro­posa a l’assem­blea local i l’assem­blea ho valida, la pro­cla­mació es tira enda­vant. Arran d’aquesta decisió, pobla­ci­ons com ara Tor­tosa, Man­resa, Vic i Puig­cerdà ja tenen clar el cap de llista. El PDe­CAT, però, no es pre­sen­tarà amb aquesta sigla. S’opta per repe­tir la fórmula que va por­tar Car­les Puig­de­mont en les cata­la­nes impo­sa­des pel 155. És a dir: cada muni­cipi podrà triar entre uti­lit­zar la nomen­cla­tura Junts per Cata­lu­nya o “Junts per” i el nom del muni­cipi. Junts per Bada­lona, per exem­ple. Aquest canvi de marca, segons Bel, no com­por­tarà pèrdua de suports perquè, recorda, les muni­ci­pals són unes elec­ci­ons en què pre­val la clau local. L’objec­tiu de les muni­ci­pals? Tor­nar a gua­nyar Cata­lu­nya pel que fa a nom­bre total de vots, almenys reva­li­dar les alcal­dies que es tenen i gover­nar en les qua­tre dipu­ta­ci­ons i en la majo­ria de con­sells comar­cals. A més, recu­pe­rar ciu­tats històriques que es van per­dre fa qua­tre anys com ara Berga. Un cas a banda és el de Bar­ce­lona. L’excon­se­llera Neus Munté hi va gua­nyar les primàries i, de fet, està pro­cla­mada. Però a hores d’ara ningú dona per fet que sigui l’alcal­da­ble. La pos­si­bi­li­tat que l’excon­se­ller empre­so­nat Quim Forn sigui final­ment el can­di­dat és cada cop més ferma. Ni que sigui una ter­cera per­sona. També caldrà aca­bar de veure quin paper hi tindrà la Crida i qui­nes ali­an­ces s’hi aca­ben tei­xint.

ERC

La for­mació repu­bli­cana té un objec­tiu clar: el 2015 van pre­sen­tar 715 can­di­da­tu­res i ara volen arri­bar a les 800. El punt de par­tida, també: com més ajun­ta­ments repu­bli­cans hi hagi a Cata­lu­nya, millor es tre­ba­llarà per acon­se­guir la inde­pendència del país. Per això ERC man­tindrà l’aposta per les llis­tes cre­ma­llera en què totes les parts de la soci­e­tat s’hi puguin sen­tir repre­sen­ta­des. El con­ven­ci­ment de ser gua­nya­dors també és clar per a Isaac Peraire, vice­se­cre­tari gene­ral de coor­di­nació interna, ter­ri­tori i orga­nit­zació. “Som els que millors resul­tats podem obte­nir a tot arreu”, afirma. De moment, el gros de les pro­cla­ma­ci­ons no s’ha fet, però ja hi ha can­di­dats clars arreu del ter­ri­tori. Per exem­ple, Bar­ce­lona, Reus, Saba­dell, Ter­rassa i Vila­franca del Penedès. La resta del calen­dari anirà mar­cat per la con­vo­catòria, però Peraire insis­teix que tant Oriol Jun­que­ras com Marta Rovira, tot i la seva situ­ació, fa temps que tenen la mirada posada en les muni­ci­pals i fa temps que hi tre­ba­llen. “En clau muni­ci­pal, con­ti­nu­a­rem estant al cos­tat del Par­la­ment i del govern”, con­clou. Com en altres casos, ERC parla d’auto­no­mia muni­ci­pal a l’hora de pri­o­rit­zar ali­an­ces poste­lec­to­rals. Però la pre­missa és clara: ha de ser amb llis­tes sobi­ra­nis­tes i d’esquer­res.

CUP

Els cupai­res van regis­trar un fort incre­ment fa qua­tre anys. Van gai­rebé qua­dru­pli­car el nom­bre de regi­dors: van pas­sar dels 101 del 2011 a 372. Les pers­pec­ti­ves per a la CUP són en prin­cipi favo­ra­bles i la direcció està inten­tant con­ju­gar la feina en clau naci­o­nal amb els rit­mes muni­ci­pals. Ara s’està tre­ba­llant per equips en el des­ple­ga­ment de les muni­ci­pals amb un pro­grama marc, a través d’un procés par­ti­ci­pa­tiu, que cada can­di­da­tura adap­tarà a les seves neces­si­tats específiques. Es tracta d’un docu­ment viu que aquest mes de gener es vol apro­var en el con­sell polític i, poste­ri­or­ment, es vol enviar als muni­ci­pis perquè puguin fer la feina, explica Laia Estrada, res­pon­sa­ble de muni­ci­pa­lisme. Paral·lela­ment, s’ha enviat un qüesti­o­nari al ter­ri­tori per saber en quin punt està cada agru­pació local, i això per­met, també, ana­lit­zar l’estat de les can­di­da­tu­res. A diferència del Par­la­ment de Cata­lu­nya –on els dipu­tats es poden pre­sen­tar única­ment un cop–, als muni­ci­pis de més de 10.000 habi­tants els can­di­dats poden aspi­rar a dos man­dats, i a tres en el cas dels muni­ci­pis que no arri­ben a aquest límit. La CUP vol eixam­plar horit­zons en aquesta con­vo­catòria i no adreçar-se única­ment al món inde­pen­den­tista: “El moment és com­plex per una situ­ació política que demana un marc ple­bis­ci­tari i ens volem adreçar a tot­hom que aposta per la república. Volem sumar”, refle­xi­ona Estrada. No obs­tant això, la direcció naci­o­nal hi posarà tres con­di­ci­ons: que les llis­tes nei­xin en forma de pro­jecte assem­ble­ari, que se segueixi el pro­jecte naci­o­nal de la CUP o que se sumin a altres pro­jec­tes com ara coa­li­ci­ons d’elec­tors i que es res­pecti el codi ètic de la for­mació. “El nos­tre ADN és muni­ci­pa­lista i va més enllà de les cadi­res als plens. Ara no par­lem de noms, par­lem de pro­jec­tes”, con­clou. No hi ha un calen­dari defi­nit més enllà del que la rea­li­tat imposa.

PSC

El PSC afronta les muni­ci­pals amb el repte d’inten­tar posar fre a la dava­llada del nom­bre de regi­dors i alcal­dies en un àmbit, el muni­ci­pal, que tra­di­ci­o­nal­ment havia estat el seu prin­ci­pal feu. Des dels comi­cis del 2011, els soci­a­lis­tes han cami­nat per un pedre­gar. Qua­tre anys abans, en les elec­ci­ons del 2007, el PSC havia aple­gat el 32,23% dels vots, i havia obtin­gut 2.569 regi­dors i 276 alcal­des, unes xifres que el 2015 van que­dar reduïdes a un 17,06 %, i la presència als ajun­ta­ments, a 1.278 regi­dors i 119 alcal­des. Durant aquests anys, el pes que ha tin­gut en la política cata­lana i espa­nyola el debat sobi­ra­nista, la sub­or­di­nació més evi­dent que mai del par­tit al PSOE, la sor­tida del sec­tor cata­la­nista, el nau­fragi de la via fede­ra­lista i la cap­tació –prin­ci­pal­ment a l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona– d’antics votants soci­a­lis­tes per part de Ciu­ta­dans han fet que el PSC arribi a les pro­pe­res muni­ci­pals en una situ­ació poc propícia per a la remun­tada. En aquest con­text, és més que pro­ba­ble que els estra­tegs del PSC optin per inten­tar cen­trar al màxim el debat en l’àmbit local, una missió gai­rebé impos­si­ble en una cam­pa­nya que con­ti­nuarà mar­cada pel suport soci­a­lista al 155 i per la inca­pa­ci­tat del govern del PSOE per arti­cu­lar alguna pro­posta con­vin­cent que per­meti obrir les por­tes al diàleg recla­mat pel sobi­ra­nisme. Fonts del PSC han decli­nat avançar cap dada sobre la pro­pera cam­pa­nya. En tot cas, des de fa set­ma­nes, la maquinària del par­tit ja s’ha posat en marxa amb l’elecció d’alcal­da­bles per part de les assem­blees locals. Bar­ce­lona, Tar­ra­gona, Lleida, Girona i Bada­lona ja tenen clars els alcal­da­bles.

Els comuns

Aquest és un cas sin­gu­lar. El par­tit, a banda d’estar sotmès, com la resta de for­ma­ci­ons, a la con­jun­tura del moment excep­ci­o­nal que viu el país, té una difi­cul­tat afe­gida que alhora és la gènesi de la can­di­da­tura: la con­fluència de diver­ses for­ces. Una situ­ació com­plexa que, si s’hi afe­gei­xen els fun­ci­o­na­ments locals, encara genera situ­a­ci­ons més com­pli­ca­des. “Cata­lu­nya té un ter­ri­tori variat i divers, i tin­drem en compte idi­o­sincràsies molt dife­rents. No fem un plan­te­ja­ment monolític.” D’aquesta manera, la secretària de muni­ci­pa­lisme de Cata­lu­nya en Comú, Agnès Petit, defi­neix quina és la rea­li­tat de la for­mació avui. Això no sig­ni­fica, però, que l’estratègia esti­gui a les bece­ro­les. S’han cons­tituït el que ano­me­nen “grups motors”, que és la figura que ser­virà per a la con­fecció de can­di­da­tu­res. A través d’aquests grups, es faran pro­ces­sos de primàries, que deter­mi­na­ran els equips amb què es pre­sen­ta­ran a cada muni­cipi. L’objec­tiu és que al mes de febrer s’hagin cul­mi­nat tots els pro­ces­sos i que els alcal­da­bles esti­guin pro­cla­mats. Per això, la for­mació no ha fet cap pro­cla­mació ofi­cial encara. L’excepció seria Ada Colau a Bar­ce­lona, que, tot i que s’ha de sot­me­tre també a un procés de primàries, té tots els números per con­ti­nuar en el càrrec, i ella mateixa ja va expres­sar la seva volun­tat de fer-ho. “L’objec­tiu és arri­bar a tot arreu on sigui pos­si­ble. Seguint la lògica muni­ci­pal, la supra­mu­ni­ci­pal i en xarxa”, argu­menta Petit, que admet que es volen tei­xir ali­an­ces amb altres par­tits d’esquer­res, però també amb for­ma­ci­ons inde­pen­dents. Una altra qüestió és la marca amb la qual es con­cor­rerà, ja que pot ser vari­a­ble. En prin­cipi es res­pec­ta­ran deno­mi­na­ci­ons ja exis­tents com ara Bar­ce­lona en Comú i Ter­rassa en Comú. Però no es des­car­ten altres noms en l’àmbit local en funció de les coa­li­ci­ons que es puguin for­mar al ter­ri­tori.

Ciu­ta­dans

La mirada dels d’Albert Rivera està posada en els bons resul­tats en les cata­la­nes del 21-D. Per poder repe­tir la jugada, aquesta vegada en l’àmbit local, hau­rien de seduir un altre cop bona part dels votants del PP i molts del PSC, una bata­lla pel vot naci­o­na­lista espa­nyol a les grans ciu­tats que tindrà com a esce­nari un ter­ri­tori força defi­nit: la demar­cació de Bar­ce­lona i muni­ci­pis tar­ra­go­nins com ara Tar­ra­gona, Reus i Tor­tosa. Per emu­lar aquells resul­tats, l’estratègia de Ciu­ta­dans posarà èmfasi en l’antiin­de­pen­den­tisme més que en els temes estric­ta­ment locals. Millo­rar els resul­tats de les muni­ci­pals del 2015 no els serà difícil. Ciu­ta­dans no té cap alcalde en tot Cata­lu­nya i té només 157 regi­dors i 74 grups muni­ci­pals, 23 dels quals en pobla­ci­ons de més de 50.000 habi­tants. Fonts del par­tit han asse­nya­lat que és aviat per par­lar del nom­bre de llis­tes i dels can­di­dats, ja que les can­di­da­tu­res encara no han estat pro­cla­ma­des. De fet, l’únic que Ciu­ta­dans ha fet públic és el seu suport a la can­di­da­tura inde­pen­dent per a l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona encapçalada per l’ex-pri­mer minis­tre francès Manuel Valls. No pre­sen­ta­ran alcal­da­ble propi.

PP

Decan­tat per la nova direcció esta­tal del par­tit cap a plan­te­ja­ments pro­pers a l’extrema dreta i pres­si­o­nat per la tendència a l’alça de Ciu­ta­dans i per l’ombra de Vox, el PP corre el risc de per­dre bous i esque­lles en les muni­ci­pals, tal com li va pas­sar en les cata­la­nes del 21-D i en els ante­ri­ors comi­cis locals del 2015. Aquell any, la presència muni­ci­pal del PP va que­dar reduïda a 215 regi­dors, una sola alcal­dia i un 7,55% dels vots. Una cai­guda con­si­de­ra­ble si es com­para amb els resul­tats del 2011: 474 regi­dors, 8 alcal­des i 12,68% dels vots. El PP encara no ha fet públic el nom­bre de can­di­da­tu­res que pensa pre­sen­tar en el con­junt de Cata­lu­nya i s’ha limi­tat a con­fir­mar ofi­ci­al­ment els caps de llista de les qua­tre capi­tals de demar­cació, que són deci­dits direc­ta­ment per la direcció de Madrid. D’altra banda, també està clar el can­di­dat de Bada­lona: Xavier García Albiol va dei­xar la direcció a Cata­lu­nya del par­tit lide­rat per Pablo Casado per inten­tar recu­pe­rar una alcal­dia que va per­dre fa qua­tre anys per pac­tes poste­lec­to­rals. Ell i Manuel Reyes a Cas­tell­de­fels seran els prin­ci­pals pro­ta­go­nis­tes d’una mena d’ope­ració recon­questa de les alcal­dies d’aques­tes dues ciu­tats.

Con­ti­nua a la plana següent

Ve de la plana ante­rior

LES XIFRES

9.065
regidors
es van escollir en les darreres municipals a Catalunya. El nombre varia en funció del padró.
3.681
candidatures
van concórrer en la contesa del 2015 a tot Catalunya, la majoria vinculades a partits.
5,37
milions
de ciutadans amb dret a vot hi havia a Catalunya en l’última convocatòria electoral local.
62.698
electors
estrangers residents a Catalunya van tenir dret a vot a les quatre demarcacions.