OPINIÓ
5 gener 2019 2.00 h

DE SET EN SET

Filmar el judici

LLUÍS MUNTADA

Tots tenim a la retina la imatge dels avi­ons que pene­tren amb una duresa espon­jada les Tor­res Bes­so­nes. ¿Qui és capaç d’expul­sar de la seva ment la foto­gra­fia d’Aylan Kurdi, el nen sirià de cinc anys, amb les came­tes nues, estès a la platja després de morir ofe­gat quan amb els seus pares inten­tava cre­uar el Medi­ter­rani? La càmera incor­po­rada en el míssil “intel·ligent” que acaba de dis­pa­rar l’exèrcit isra­elià perquè a cen­te­nars de quilòmetres impacti con­tra el Renault d’un (pre­sumpte) ter­ro­rista palestí, fa que la dimensió de l’ull tec­nològic (la pre­cisió quasi asèptica de la guerra quirúrgica) anul·li la dimensió de l’ull moral. ¿Hi ha res més pro­per a un vide­o­joc que la fil­mació de la guerra del Golf? Fil­mar l’exe­cució de Ceau­sescu, de Gad­dafi, de Hus­sein o de Ben Laden ha esde­vin­gut un recurs pro­pa­gandístic, del tot desac­ti­va­dor de la consciència i el conei­xe­ment real.

A mesura que s’acosta el judici a l’1-O, la part mil i una vega­des vir­gi­nal de l’inde­pen­den­tisme ha abraçat una nova fe: “Si us plau, que el judici sigui fil­mat!” Jo també vull, és clar, que sigui fil­mat. Però tam­poc cal ser il·lús i creure que la fil­mació del judici can­viarà gaire res. Sos­pito que encara que Lla­rena estampés en directe i face­ta­da­ment els seus guants con­tra les gal­tes de Jun­que­ras, el poderós apa­rat ten­ta­cu­lar de l’Estat tro­ba­ria fórmu­les per meta­bo­lit­zar en posi­tiu aquesta hipotètica vilesa. Guy Debord va dir que el món ja estava fil­mat i que ara el que calia fer era trans­for­mar-lo. Temo que les fil­ma­ci­ons del judici de l’1-O seran una nova trampa, sot­mesa a inter­pre­tació, mun­tatge i edició. Una fil­mació sense el con­text democràtic que per­met una inter­pre­tació plu­ral serà, serà segur, una cas­cada d’imat­ges inter­po­sa­des per afa­vo­rir un nou pas de rosca auto­ri­tari i auto­ex­cul­pa­tori, un altre capítol de des­memòria.