POLÍTICA
BARCELONA - 5 març 2017 2.00 h

Esquerra, partit de “síntesi”

 Els republicans s'erigeixen com la força central i aglutinadora del sobiranisme en un acte d'exhibició de força pel referèndum

 “Mai renunciarem a la democràcia, al dret a vot, a les urnes i a les paperetes”, etziba Junqueras a Rajoy

ODEI A.-ETXEARTE - BARCELONA
ERC defineix el referèndum com una “palanca de canvi” social
Rovira defensa la legalitat i la legitimitat del procés

El van concebre perquè fos l'“acte més multitudinari de la història moderna” d'ERC, i la curosa posada en escena i la successió d'intervencions al Centre de Convencions Internacional de Barcelona estava al servei d'un missatge: situar Esquerra com el partit central del sobiranisme quan el procés enfila cap a la convocatòria d'un referèndum que requerirà unitat i determinació. “Ens trobem tants que volem ser-hi tots”, va dir Oriol Junqueras. El president d'ERC va erigir el partit com una “síntesi” de ciutadans amb procedències i tradicions diverses. Una barreja de sensibilitats sota un paraigua: el republicanisme, el nou aglutinant de la recomposició del vell catalanisme ara independentista. L'objectiu: la justícia social. L'eina: el referèndum.

Tot plegat amb una crida a fer pinya per exercir el dret a l'autodeterminació i un discurs en què la república, la defensa de les urnes i el partit es fonien en un calidoscopi de miralls. Identificacions creuades. Amb el d'ahir, l'acte central de la campanya La república que farem, Esquerra consagrava el pas cap a aquesta nova hegemonia en l'escenari polític més favorable que ha viscut la formació en dècades i que la relliga amb l'ERC de la segona república, amb un PDeCAT sense candidat definit i amb dificultats per singularitzar-se amb la nova marca, una CUP còmoda en l'extrem de l'esquerra i el partit de l'anomenada confluència d'esquerres en gestació, sense una veu nítida al Parlament i sense haver aclarit si es mantindrà fins al final en la defensa del referèndum. ERC ja ha traçat explícitament el camí del país i del partit: de república a república.

En aquest trànsit, la formació d'Oriol Junqueras feia una exhibició de força reunint 5.000 persones –segons xifres dels republicans– en l'acte polític més multitudinari que ha tingut lloc a Catalunya des de la campanya de JxSí del 27-S. Junqueras va avisar Mariano Rajoy que mai renunciaran a exercir el dret a vot, “ni a les urnes ni a les paperetes”, i en castellà li va allargar la mà per dialogar bilateralment. Junqueras va dirigir-se a l'ampli espectre de l'esquerra, incloent-hi l'electorat dels comuns, per situar el referèndum com una “palanca de canvi” que no només sacsejarà l'statu quo a Catalunya, sinó també el de l'Estat. “Els ciutadans espanyols tindran més oportunitats de preservar els seus drets civils i socials amenaçats per aquest govern”, va assegurar. Encara va anar més enllà definint la defensa de la democràcia i dels drets polítics i socials com una “qüestió universal”. Per Junqueras, totes les causes “s'agermanen” en aquesta de compartida, la que ha de permetre fer el salt definitiu.

ERC s'exhibia plural. “Ens volem assemblar a aquesta societat diversa”, va apuntar Junqueras, donant valor a les intervencions de diputats com ara Joan Capdevila, provinent del sector independentista d'Unió; Ana Surra, d'origen uruguaià i refugiada política, o el colomenc Gabriel Rufián, amb què els republicans van intentar fer forat a l'àrea metropolitana de Barcelona. “Per guanyar no ens sobra ningú”, constatava el líder republicà.

Marta Rovira va garantir que ho “donaran tot” perquè els catalans puguin votar. Després del revés del Consell de Garanties Estatutàries a la disposició addicional del pressupost que preveia l'habilitació de recursos per al referèndum, Rovira va argumentar que el procés també s'empara amb la llei perquè parteix del resultat i la legitimitat democràtica de les darreres eleccions i la futura norma de transitorietat jurídica empararà el referèndum. Com a mostra de la normalitat internacional que implica l'exercici del dret a l'autodeterminació, Rovira va acompanyar les intervencions d'un dels pares de la constitució eslovena, Peter Janberk, i de l'exlíder del Partit Quebequès Jean François Lisée.

Els consellers Toni Comín i Dolors Bassa van aprofundir en la vocació de govern d'ERC per treballar pels drets socials. Comín va lloar una “esquerra a qui no li fa por governar” i Bassa va reivindicar les “eines” d'un estat. El diputat al Congrés Joan Tardà va declarar l'“orgull” compartit pels dos tripartits, subratllant-hi el fet d'haver investit president un català nascut a Andalusia com José Montilla, i va reivindicar l'herència política de la formació singularitzada en les figures d'Heribert Barrera, Josep-Lluís Carod-Rovira, Joan Puigcercós o Àngel Colom, en un moment en què ERC traça un fil roig de continuïtat èpica amb Francesc Macià i Lluís Companys. Tardà va provocar un singular aplaudiment per l'executiu de JxSí i Carles Puigdemont. Amb el govern i el Parlament, va dir, s'hi ha de ser “a les madures” i a les “verdes”. “Enterrarem el sectarisme i treballarem per anar convergint tots els sobiranistes”, va proclamar, referint-se al referèndum del setembre. Tenen, per lema, un imperatiu: “Fem-ho.”

LES FRASES

Tot el que farem és una qüestió de dignitat, de drets socials, de drets civils
Oriol Junqueras
PRESIDENT D'ERC
Guanyarem a la catalana, cívicament, però si cal insubmisament
Joan Tardà
DIPUTAT D'ERC AL CONGRÉS

La CUP no vol canviar els comptes

Ni un canvi en els pressupostos. La CUP va alertar ahir Junts pel Sí que no admetrà que es modifiquin els comptes malgrat que el Consell de Garanties Estatutàries va considerar inconstitucional la disposició addicional trenta-unena, que habilita la dotació de partides per sufragar el referèndum. En un comunicat, la formació anticapitalista va constatar que el seu suport als comptes, que han de superar l'aprovació final al ple, ve condicionat pel compromís per fer la votació que es concreta en aquesta disposició. Tenint en compte que el dictamen no té caràcter vinculant, i que l'ha emès un òrgan consultiu “de naturalesa i mentalitat autonòmica”, els cupaires sostenen que el seu posicionament “no ha suposat cap sorpresa” i “no canvia res”. “Per fer el referèndum caldrà desobeir impediments, mandats judicials o sentències de l'Estat, ja que no hi ha altra manera de fer-ho”, subratlla la CUP.

Després que el govern va donar per avalat el referèndum agafant-se al fet que el Consell de Garanties no va qüestionar les partides destinades a processos electorals o participatius, el delegat del govern espanyol a Catalunya va advertir que Mariano Rajoy “no es quedarà amb els braços plegats” si no es corregeixen els comptes. Enric Millo va demanar al Parlament que faci cas del Consell perquè siguin “completament constitucionals”. S'aferrava, a més, a la tradició parlamentària: “Mai el Parlament ha desatès el CGE, seria el primer cop”, va rematar.