POLÍTICA
GIRONA - 5 març 2018 2.00 h

El rebuig a Felip VI del ple de Girona s’ajusta a la llei

 L’informe jurídic municipal conclou que els regidors són competents per declarar Felip VI persona ‘non grata’

ACN - GIRONA

Un informe dels serveis jurídics de l’Ajuntament de Girona avala la decisió del ple d’aquesta ciutat del 24 d’octubre de declarar persona non grata el rei Felip VI. D’aquesta manera, es descarten els arguments exposats pel grup municipal de Ciutadans (Cs), que va interposar un recurs de reposició perquè considera que l’Ajuntament és “manifestament incompetent” per impulsar una mesura que –afirma Cs– només poden adoptar els estats i en el marc de les relacions diplomàtiques. L’informe conclou que la declaració no és “en absolut contrària a dret” perquè els regidors van emetre un “judici de valor” que no té “efectes jurídics de cap tipus”. “No procedeixen les causes de nul·litat”, s’indica en l’informe, que està signat per un advocat municipal.

La figura del monarca

D’altra banda, Cs també argumentava que, amb aquella resolució, l’Ajuntament estava “menyscabant” la figura del monarca perquè declarar-lo persona non grata és un qualificatiu que “amaga un clar menyspreu”. Sobre això, l’informe jurídic nega que l’Ajuntament estigui “estigmatitzant” la figura del rei o causant danys a la seva “imatge, béns, professió o patrimoni”.

La decisió del ple del 24 d’octubre es va prendre arran d’una moció presentada pels tres partits sobiranistes: CiU, ERC-MES i la CUP. Per la seva banda, els regidors del PSC es van abstenir, mentre que els representants de Cs i el PP van votar en contra de la moció.

LES FRASES

El dret administratiu no condiciona una declaració de disset càrrecs elegits sense efectes jurídics
Es tracta d’una declaració de voluntat d’uns càrrecs elegits que va dirigida a manifestar un sentiment
DE L’INFORME JURÍDIC MUNICIPAL

L’1-O i el discurs del rei

REDACCIÓ

La declaració de rebuig al monarca es va aprovar tres mesos després que la mateixa proposta fos desestimada pel plenari. Si aquest cop va prosperar va ser perquè s’havien produït les càrregues policials el dia del referèndum, circumstància que va atiar CiU, aquest cop, a donar suport al document. El portaveu de CiU, Carles Ribas, va dir que no es podia “ni oblidar ni perdonar” la violència de l’1-O i va recordar el discurs de Felip VI “on va reforçar l’«a por ellos» en lloc de ser àrbitre”. Per ERC-MES, Maria Mercè Roca va dir que és “èticament reprovable abandonar aquells que has de protegir” i, per la CUP, Lluc Salellas, que “el Borbó vol imposar per força un estat”.