POLÍTICA
BARCELONA - 5 març 2019 2.00 h

“Els tràmits no van ser espontanis”

E.ANSOLA - BARCELONA

Els tràmits par­la­men­ta­ris que es van suc­ceir a la cam­bra cata­lana durant els mesos de setem­bre i octu­bre del 2017 no van ser “espon­ta­nis”, segons va decla­rar ahir el vice­pre­si­dent segon de la mesa del Par­la­ment, José Maria Espejo-Saa­ve­dra. El dipu­tat de Ciu­ta­dans va decla­rar com a tes­ti­moni de la fis­ca­lia ahir en el judici con­tra el procés inde­pen­den­tista i va posar espe­cial èmfasi en la tra­mi­tació de les lleis de des­con­nexió i les vega­des que tant ell com el secre­tari David Pérez, que també va decla­rar ahir en el Suprem, van adver­tir a la resta de mem­bres de la mesa que con­tra­deia els reque­ri­ments del TC i que així també ho van adver­tir els lle­trats. Tant Espejo com Pérez van dir que la tra­mi­tació va ser del tot “excep­ci­o­nal”, que tot allò estava pre­vist amb ante­ri­o­ri­tat amb l’objec­tiu d’impe­dir que el TC pogués impug­nar i sus­pen­dre les dues lleis abans que el govern signés el decret de con­vo­catòria de l’1-O. Segons els dos dipu­tats, aquell dia es van vul­ne­rar els drets dels dipu­tats de l’opo­sició. “Inten­ta­ven donar apa­rença jurídica i crear un pro­ce­di­ment ad hoc”, va afir­mar Espejo, que també va apun­tar al “mis­teri” al vol­tant de com es va arri­bar a publi­car la llei de referèndum en el diari digi­tal del Par­la­ment, mal­grat les ordres del secre­tari gene­ral que els fun­ci­o­na­ris no inter­vin­gues­sin en la tra­mi­tació. Pérez i Espejo van coin­ci­dir a indi­car que els infor­mes dels lle­trats no són “pre­cep­tius ni vin­cu­lants”, però que també a la mesa els van negar, en el cas del PSC, fins a cinc peti­ci­ons d’infor­mes jurídics. Van estar crítics espe­ci­al­ment amb l’admissió a tràmit de les pro­pos­tes de reso­lució que “con­tra­de­ien l’orde­na­ment cons­ti­tu­ci­o­nal” i tots dos van asse­gu­rar que la pre­si­denta For­ca­dell tenia potes­tat per atu­rar els tràmits i fins i tot entrant a dis­cu­tir i impe­dir la tra­mi­tació segons el con­tin­gut de les pro­pos­tes pre­sen­ta­des.

Quant a la decla­ració simbòlica d’inde­pendència, tots dos van rati­fi­car que el text no es va publi­car i que, per tant, no tenia con­seqüències jurídiques. Amb tot, van acla­rir que els dipu­tats dels seus grups par­la­men­ta­ris, Cs i el PSC, no van par­ti­ci­par en el debat ni en l’apro­vació de les dues pro­pos­tes de reso­lució.


POLÍTICA
BARCELONA - 5 març 2019 2.00 h

Els lletrats parlen del fons

E. ANSOLA - BARCELONA

L’Cex­lle­trat major del Par­la­ment Antoni Bayona va decla­rar ahir al Suprem que la mesa del Par­la­ment pot inad­me­tre a tràmit pro­po­si­ci­ons legis­la­ti­ves “per motius de fons”. El secre­tari gene­ral del Par­la­ment, Xavier Muro, va pun­tu­a­lit­zar al tri­bu­nal que la mesa pot tra­mi­tar qual­se­vol ini­ci­a­tiva dels grups si està ben for­mu­lada, però que pot entrar en el fons i evi­tar qua­li­fi­car-la si va en con­tra de la Cons­ti­tució de forma “palmària i evi­dent”, tal com recull juris­prudència del mateix Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC).

Les afir­ma­ci­ons dels dos lle­trats con­tra­di­uen les fetes també com a tes­ti­mo­nis pel pre­si­dent del Par­la­ment, Roger Tor­rent, i els expre­si­dents de la cam­bra Ernest Benach i Núria de Gis­pert, que ahir i en ses­si­ons ante­ri­ors del judici van asse­gu­rar que només es podien inad­me­tre per motius de temps o de forma.

En res­posta al fis­cal Fidel Cadena, Bayona va afir­mar que la lla­vors pre­si­denta, Carme For­ca­dell —en presó pro­vi­si­o­nal i que escol­tava el lle­trat amb molta seri­e­tat, dar­rere la seva lle­trada—, no va fer can­vis en reso­lu­ci­ons que desen­vo­lu­pa­ven la del 2015, anul·lada pel TC, tot i els adver­ti­ments dels seus infor­mes, que no són vin­cu­lants. Inter­ro­gat per l’advo­cada Olga Arde­riu, defen­sora de For­ca­dell, Bayona va recor­dar que entre els anys 2009 i 2011 el Par­la­ment va inad­me­tre ini­ci­a­ti­ves legis­la­ti­ves popu­lar (ILP) rela­ci­o­na­des amb el dret a l’auto­de­ter­mi­nació perquè era més com­pli­cada la seva tra­mi­tació.

Sobre el 27-O, l’exlle­trat major va cons­ta­tar que només es va votar la part dis­po­si­tiva i que és la “praxi” par­la­mentària habi­tual. “Al Par­la­ment de Cata­lu­nya no es voten les parts expli­ca­ti­ves de les pro­pos­tes de reso­lució”, va asse­gu­rar. Tant Bayona com Muro van coin­ci­dir a indi­car que la tra­mi­tació par­la­mentària de les lleis de des­con­nexió va ser “excep­ci­o­nal”. Com a nove­tat, el secre­tari gene­ral, com a màxim res­pon­sa­ble jurídic, va expli­car que va ser ell qui va impe­dir que la decla­ració simbòlica d’inde­pendència es publiqués.