POLÍTICA
BARCELONA - 5 març 2019 2.00 h

La realitat paral·lela de Nieto

 El número dos de Zoido nega les càrregues policials de l’1-O, però sí que va observar “violència” el 20-S

 L’ex-secretari d’estat de Seguretat assumeix l’enviament de 6.000 agents, que haurien deixat d’actuar per una qüestió d’“energia”

EMILI BELLA - BARCELONA
Grande-Mar­laska recalca que ell sí que assu­meix el que faci la poli­cia

L’1-O no hi va haver càrre­gues poli­ci­als i el 20-S hi va haver violència i tumults. Qui ho vegi al revés viu en una “rea­li­tat paral·lela” cre­ada pels mit­jans de comu­ni­cació i les enti­tats sobi­ra­nis­tes. L’ex-secre­tari d’estat de Segu­re­tat José Anto­nio Nieto va defen­sar ahir aques­tes tesis al Tri­bu­nal Suprem. A diferència de Mari­ano Rajoy, Soraya Sáenz de San­ta­maría i Juan Igna­cio Zoido, ell sí que va assu­mir, com a res­pon­sa­ble polític, el seu paper en la con­fecció del dis­po­si­tiu per inten­tar atu­rar el referèndum. Estava al cap­da­vant d’aquell dis­po­si­tiu atroç amb l’aval de Zoido i l’asses­so­ra­ment dels coman­da­ments poli­ci­als. L’exnúmero dos del Minis­teri de l’Inte­rior va ser qui va pro­po­sar l’envi­a­ment de 6.000 agents de la Guàrdia Civil i de la Policía Naci­o­nal a Cata­lu­nya, però, segons ell, es va uti­lit­zar “la violència mínima impres­cin­di­ble” con­tra els votants i la seva actu­ació va ser “exem­plar”. No li consta –és a dir, no ha vist les imat­ges– que pegues­sin a ningú a la part supe­rior del cos, però en tot cas va pun­tu­a­lit­zar que no està pas “pro­hi­bit”. Nieto va acu­sar els Mos­sos de no haver fet la feina i va remar­car que, si hagues­sin mani­fes­tat “la seva volun­tat de com­plir el man­dat judi­cial, el referèndum de l’1 d’octu­bre no s’hau­ria cele­brat, s’hau­ria des­con­vo­cat”. En la “rea­li­tat” de Nieto, fer pre­val­dre el man­te­ni­ment de la con­vivència davant la presència de nens i avis als col·legis per sobre de fer com­plir les dis­po­si­ci­ons judi­ci­als és una “trampa”.

Segons la seva versió, els res­pon­sa­bles de cada dis­po­si­tiu van ser els que van deci­dir la ruta de col·legis a seguir –deu ser casu­a­li­tat que anes­sin a actuar a pri­mera hora als punts de votació pre­vis­tos de Car­les Puig­de­mont, Oriol Jun­que­ras o Carme For­ca­dell–. Van sor­tir a les cinc del matí i van atu­rar les hos­ti­li­tats a la tarda perquè esta­ven exhausts, ja no tenien “ener­gia”, no els podia dema­nar més perquè s’havien lle­vat a les qua­tre, no pas perquè ningú de més amunt dins de l’esca­lafó gover­na­men­tal donés l’ordre d’atu­rar la repressió. “El final de l’actu­ació és degut a una qüestió física”, va con­cloure el tes­ti­moni.

“Tot el relat que va posar en marxa el movi­ment inde­pen­den­tista va por­tar a fer que la notícia fos que el gos mos­sega l’home i no que l’home mos­sega el gos. Es va girar la rea­li­tat”, va lamen­tar. “En aquest cas, a qui es veia fent quel­com dolent era a la poli­cia quan defen­sava la lega­li­tat i no la resta quan mirava de vul­ne­rar-la”, va opi­nar. El que sí que va haver d’adme­tre és que cap agent de la poli­cia espa­nyola va ser hos­pi­ta­lit­zat ni va haver d’aban­do­nar el dis­po­si­tiu tiu per ser atès en vehi­cles medi­ca­lit­zats.

“Molta violència”

El també exal­calde de Còrdova i exdi­pu­tat del PP al Congrés, seguint fil per randa el relat de la fis­ca­lia, l’advo­ca­cia de l’Estat, Vox, els ates­tats poli­ci­als –o havent-los ins­pi­rat–, va asse­gu­rar d’entrada que el setem­bre del 2017 hi va haver “actes vio­lents orga­nit­zats” con­tra la Guàrdia Civil, “molta violència”, violència a gra­nel, una afir­mació vaga que es va anar empe­ti­tint quan l’advo­cat d’Oriol Jun­que­ras i Raül Romeva, Andreu van den Eynde, li va fer con­cre­tar. Després d’uns moments de titu­beig davant la difi­cul­tat de posar exem­ples d’aquesta supo­sada violència en detall, Nieto va aca­bar-la reduint als vehi­cles poli­ci­als danyats davant la seu d’Eco­no­mia –en la sessió d’ahir no van aparèixer cons vola­dors– i al fet que la secretària judi­cial va pre­fe­rir sor­tir per dar­rere de l’immo­ble. “El nivell de des­tros­ses va ser molt alt”, va esgri­mir. Sobre el fet que a dins dels cot­xes hi hagués armes llar­gues sense custòdia, se’n va ren­tar les mans, ja que con­si­dera que n’havien d’haver infor­mat la comi­tiva judi­cial i va adme­tre que no té constància que s’hagi obert cap inves­ti­gació sobre l’aban­do­na­ment d’aque­lles armes. Això sí, tenia “molta pre­o­cu­pació” que els “tumults” pogues­sin afec­tar la segu­re­tat de la Guàrdia Civil. Tot i això, no van enviar a Eco­no­mia cap reforç poli­cial per fer tas­ques de segu­re­tat ciu­ta­dana al marge dels Mos­sos, ni tan sols els agents de la Policía Naci­o­nal que van mar­xar del davant de la seu de la CUP on havien pretès entrar sense ordre judi­cial. A Nieto no li cons­tava que no hi hagués aquesta ordre.

Després d’haver posat con­tra les cor­des Sáenz de San­ta­maría, l’advo­cat de Joa­quim Forn, Xavier Melero, va tor­nar a acor­ra­lar un tes­ti­moni, en aquest cas l’ex-secre­tari d’estat de l’Inte­rior, a qui va dei­xar en evidència quan va demos­trar que la inter­lo­cutòria del TSJC del 27 de setem­bre no orde­nava el pre­cinte dels col·legis elec­to­rals l’1-O i l’esta­bli­ment de perímetres, tal com havia afir­mat Nieto a pre­gun­tes de les acu­sa­ci­ons.

Mal­grat ser ell qui va posar sobre la taula la xifra de 6.000 efec­tius, Nieto va reconèixer que van pla­ni­fi­car el dis­po­si­tiu sense tenir una pre­visió de quanta gent ani­ria a votar i ell mateix els havia qua­li­fi­cat d’insu­fi­ci­ents. En diver­ses entre­vis­tes a la premsa havia par­lat d’entre 60.000 i 90.000 els agents neces­sa­ris. Ahir va mati­sarque els 6.000 eren per donar com­pli­ment a l’ordre judi­cial d’impe­dir el referèndum, men­tre que els almenys 60.000 hau­rien cal­gut per “evi­tar imat­ges” de per­so­nes anant a votar o obrint col·legis.

La quarta set­mana del judici començava amb la decla­ració més llarga dels tes­ti­mo­nis fins al moment. Veient els desen­te­sos i oblits de Rajoy i del seu minis­tre de l’Inte­rior, a més de les crítiques d’algu­nes asso­ci­a­ci­ons de guàrdies civils per les decla­ra­ci­ons dels res­pon­sa­bles polítics en el judici, l’actual titu­lar del depar­ta­ment, Fer­nando Grande-Mar­laska, va olo­rar sang i va remar­car ahir que, com a coor­di­na­dor màxim de les for­ces de segu­re­tat de l’Estat, ell sí que assu­meix “al cent per cent” tot allò que facin.

En cap moment no hi va haver una actuació que tècnicament poguéssim denominar ‘càrrega’. Sí que hi va haver ús de la força
Vam tenir molta preocupació per la seguretat dels guàrdies civils i la comissió judicial. Tots vam poder veure la violència
Es va plantejar que l’ús de la força fos el mínim imprescindible, i va ser el mínim imprescindible
José Antonio Nieto
EX-SECRETARI D’ESTAT DE SEGURETAT

El Suprem no mostrarà la imatge de la secretària judicial

La secretària judicial del jutjat número 13 que va sortir pel teatre Coliseum saltant un mur de metre i mig en lloc de fer ús del passadís de voluntaris de l’ANC, Montserrat del Toro, declararà demà com a testimoni a petició de Vox, la fiscalia, l’advocacia de l’Estat i la defensa de Junqueras i Romeva, però el Tribunal Suprem modificarà l’emissió en directe del judici perquè no se li vegi la cara, a petició d’ella. Només se’n sentirà la veu. D’aquesta manera podrà continuar sent anònima, de la mateixa manera que no se la podia reconèixer el 20-S si hagués sortit per la porta. El tribunal, els lletrats, els acusats i el públic de la sala podran veure la declaració, però no pel senyal institucional de televisió. També han demanat aquesta mesura alguns Mossos d’Esquadra.


POLÍTICA
BARCELONA - 5 març 2019 2.00 h

“Cap càrrec va ordenar aturar l’actuació policial de l’1-O”

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

Amb un inter­ro­ga­tori que sem­blava assa­jat amb el fis­cal Javier Zara­goza, el secre­tari d’estat de Segu­re­tat la tar­dor del 2017, José Anto­nio Nieto, ahir, davant del Tri­bu­nal Suprem, va cul­par el govern de Puig­de­mont i el major dels Mos­sos, Josep Lluís Tra­pero, de no haver des­con­vo­cat el referèndum d’auto­de­ter­mi­nació i no haver evi­tat, així, les càrre­gues poli­ci­als l’1-O, en les quals va sos­te­nir que es va fer un “ús pro­por­ci­o­nat de la força”.

La como­di­tat de la seva decla­ració es va trun­car amb les pre­gun­tes de les defen­ses dels inde­pen­den­tis­tes cata­lans, i va acla­rir un dels dub­tes del dis­po­si­tiu poli­cial. “Cap càrrec poli­cial, ni polític ni judi­cial va orde­nar atu­rar l’acció poli­cial de l’1-O”, va asse­gu­rar l’exdi­pu­tat del PP. Tan­ma­teix, l’alcal­dessa de Bar­ce­lona, Ada Colau, i altres polítics asse­gu­ren que van tru­car al lla­vors dele­gat del govern, Enric Millo, perquè aturés els cops de porra que es veien en vídeos virals a les xar­xes soci­als. Millo havia de decla­rar ahir després de Nieto, però, com que l’inter­ro­ga­tori va durar qua­tre hores, el tri­bu­nal va començar amb els tes­ti­mo­nis de la tarda. Està pre­vist que Millo declari avui al matí.

El pena­lista Xavier Melero, defen­sor de l’excon­se­ller d’Inte­rior Quim Forn, va voler apro­fun­dir en les afir­ma­ci­ons sense fona­ments docu­men­tals que feia l’exse­cre­tari d’estat de Segu­re­tat, i li va pre­gun­tar d’on deduïa que el dis­po­si­tiu dis­se­nyat per la poli­cia cata­lana era “insu­fi­ci­ent i ine­ficaç” com havia mani­fes­tat a la sala. Nieto va asse­gu­rar que des­co­nei­xia el pla dels Mos­sos i que va ampliar de 5.800 a 7.800 agents el dis­po­si­tiu de l’1-O, i tam­poc va citar cap mesura a cor­re­gir que s’hagués dema­nat al cos poli­cial català. Nieto, ja a la defen­siva, va asse­gu­rar: “Si els Mos­sos d’Esqua­dra hagues­sin dit ober­ta­ment que actu­a­rien durant el referèndum, no hau­ria pas­sat el que va pas­sar.”

El càrrec del Minis­teri de l’Inte­rior va expli­car que, en la Junta de Segu­re­tat del 28 de setem­bre del 2019 a Bar­ce­lona, el govern català deia dues coses “con­tra­dictòries”: que calia res­pec­tar la con­vivència ciu­ta­dana en el referèndum, com deia la magis­trada del TSJC que va orde­nar atu­rar-lo, i alhora que els Mos­sos podrien con­tro­lar l’atu­rada de la votació. I va expli­car una con­versa durant la junta amb Tra­pero que –segons va dir– va fer que comencés a mal­fiar-se’n. “Li vaig pre­gun­tar: «Si els Mos­sos esti­gues­sin en un cen­tre de votació rode­jats, actu­a­rien els anti­a­va­lots?» I Tra­pero va res­pon­dre que no si hi havia gent gran i nens”, va expli­car Nieto.

Melero també va voler que Nieto aclarís el fet que els recels expres­sats per l’excon­se­ller Forn i el major dels Mos­sos no eren pas perquè no volien com­plir una ordre judi­cial, sinó per una qüestió “com­pe­ten­cial”, ja que la segu­re­tat ciu­ta­dana a Cata­lu­nya és com­petència de la poli­cia cata­lana. Nieto va fugir d’estudi i va asse­gu­rar que la fis­ca­lia, pri­mer, i la jut­gessa del TSJC, després, van fer que els tres cos­sos poli­ci­als es coor­di­nes­sin.

En la ins­trucció 4/17, sig­nada pel mateix Nieto i que desen­vo­lu­pava l’ordre judi­cial d’atu­rar l’1-O, ja pre­veia un punt perquè les uni­tats de la poli­cia espa­nyola i de la Guàrdia Civil pogues­sin actuar si l’acció dels Mos­sos fos “insu­fi­ci­ent i ine­ficaç” com asse­gura que va pas­sar de bon matí. Nieto va expli­car per pri­mera vegada que els cos­sos poli­ci­als espa­nyols es van mobi­lit­zar a les cinc del matí tement blo­que­jos als ports de Bar­ce­lona i de Tar­ra­gona, que no van exis­tir. I hi va afe­gir que cap a les vuit del matí ja van veure que, al seu parer, els Mos­sos no actu­a­ven, i cada uni­tat va deci­dir actuar sobre el ter­reny. Amb tot, va adme­tre que la poli­cia cata­lana li va enviar un cor­reu en què se’ls dema­nava suport en unes 200 esco­les, i va indi­car que van anar a una cin­quan­tena.

Nieto va pro­te­gir el coro­nel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, coor­di­na­dor dels tres cos­sos poli­ci­als l’1-O, asse­gu­rant que van ser els dis­po­si­tius poli­ci­als els que van esco­llir a quins cen­tres de votació ana­ven, i que van aca­bar cap a les sis de la tarda perquè ja feia massa hores que actu­a­ven, i no per cap queixa política ni ciu­ta­dana.

L’exse­cre­tari d’estat de Segu­re­tat, obse­dit que les for­ces de segu­re­tat estan legi­ti­ma­des per usar “sem­pre” la força, no va saber dir quin delicte inten­ta­ven evi­tar els agents de la poli­cia espa­nyola i de la Guàrdia Civil quan els ho va pre­gun­tar l’advo­cat de Jun­que­ras i Romeva, el pena­lista Andreu van den Eynde. Nieto tam­poc va saber deta­llar les acu­sa­ci­ons que havia fet hores abans que en totes les mobi­lit­za­ci­ons ciu­ta­da­nes hi havia l’ANC i Òmnium al dar­rere.

Quant al dis­po­si­tiu, Nieto va con­fir­mar que es van mobi­lit­zar uns 6.000 agents de les uni­tats d’anti­dis­tur­bis i d’infor­mació per com­plir el man­dat ciu­tadà. En aquest sen­tit, el pena­lista Benet Sale­llas li va pre­gun­tar si no hau­ria estat més adi­ent que, als cen­tres, s’hi pre­sen­tes­sin uni­tats de medi­ació en lloc dels anti­a­va­lots, i Nieto va decla­rar que era més cor­recte que aquesta tasca la fes­sin els Mos­sos, però no ho van dur a terme en cap cen­tre, ja que els cos­sos poli­ci­als espa­nyols ana­ven pel seu compte. El res­pon­sa­ble poli­cial va indi­car que els cos­sos espa­nyols van tan­car 113 punts de votació. Melero li va asse­nya­lar que només era un 5% d’eficàcia, i Nieto va insis­tir que amb l’actu­ació poli­cial es va evi­tar un referèndum nor­mal. Pels ciu­ta­dans ferits, cap lament.