Una estructura tocada per l'Estat

DOGC · Fa 84 anys que el butlletí de la Generalitat publica les decisions del govern i que en dóna validesa jurídica

Membres de l'entitat que l'elabora constaten que el govern espanyol vol atacar Catalunya mitjançant el “debilitament progressiu” del DOGC

Ho faria amb la llei de racionalització del sector públic

05/04/15 02:00 BARCELONA - XAVIER PETE
Del paper a la digitalització
El DOGC és, actualment,“un dels butlletins amb més qualitat digital de tot l'Estat”, afirma Domingo
L'acció laminariales competències jurídiques dels butlletins oficials de les comunitats autònomes

El govern de Mariano Rajoy està utilitzant “tots els mitjans que té a l'abast” perquè el Boletín Oficial del Estado (BOE) usurpi les funcions del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) a partir d'aquest mateix estiu “mitjançant un procés de recentralització política pensat i executat per les altes instàncies del Partit Popular”. Així ho creuen, d'una banda, Jaume Domingo des del despatx de direcció de l'Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions (Eadop), l'òrgan que s'encarrega d'editar i publicar el Diari i, de l'altra, Ricard Lobo, exdirector d'aquest, que fa memòria, des del sofà de casa seva, de les gairebé tres dècades que va estar-ne al capdavant. L'acció, que s'inclou en la llei de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa, laminaria les competències jurídiques d'altres butlletins com ara els del País Basc i del País Valencià i suposaria, en paraules de Lobo, “el cop més greu que rebria Catalunya per part de l'Estat des que es va restablir la Generalitat, el 1977, ja que el DOGC és una autèntica estructura d'estat”, comenta. De fet, la seva història permet ampliar diversos episodis polítics i socials de l'últim segle i traçar la seva cronologia gràcies a la base de dades que des del 1984 facilita la recuperació dels documents que s'hi publiquen.

Al juny del 2010 va complir el tercer aniversari a la xarxa com a periòdic oficial del principal sistema institucional del país –més
concretament, el dia 13–. Aquell mes el mitjà va rebre la visita de 367.246 internautes, que van permetre que assolís el màxim nombre de consultes mensuals que ha tingut a internet. La xifra, que va ser resultat de la publicació de diverses convocatòries de personal de la Generalitat, potser és una de les més destacades de tota la història del DOGC, que es publica –amb el parèntesi de la postguerra, en què va ser elaborat per Josep Tarradellas a l'exili– des del 1931, aleshores sota la capçalera de Butlletí de la Generalitat de Catalunya, adjudicada per Francesc Macià després de la recuperació de la República. El Butlletí, que a partir del 1932 tenia una edició quinzenal, va passar a ser, el 1936, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, nom que ha perdurat fins a l'actualitat. El seu primer director va ser Vicenç Munné, que havia estat secretari personal de Macià. Passat el tall de la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista, el succeirien Ricard Lobo, Raimon Carrasco, Xavier Guitart, Rosa Pascual, Jordi Miró i, finalment, Jaume Domingo.

“És possiblement un dels instruments més importants que ha tingut la Generalitat i un dels pocs diaris que estan recollits per un Estatut d'autonomia”, assenyala Lobo, que ostenta el rècord de longevitat com a director general de l'Eadop, recopiladora de les lleis de Catalunya i les normes, les disposicions de caràcter general, els acords, les resolucions, els edictes, les notificacions, els anuncis i els altres actes de l'administració i del govern català, perquè tinguin els efectes jurídics corresponents. Ara, gairebé una dècada després de deixar el càrrec –i d'haver passat pels governs de Josep Tarradellas, Jordi Pujol i Pasqual Maragall–, Lobo rememora l'evolució del diari durant el temps que el va dirigir mentre sosté un exemplar “per a col·leccionistes” datat el 2011, quan es va fer la tirada del número 6.000: “Es tracta d'una excepció, ja que es va publicar uns anys després de deixar de portar el DOGC a la impremta.”

Efectivament, els nous mètodes informàtics d'edició i impressió de textos, que van entrar primitivament a Catalunya durant les dècades dels anys vuitanta i noranta, van substituir les linotípies, situades en un primer moment a la Impremta-Escola de la Casa de Caritat de Barcelona. Així doncs, a partir del 1985, el DOGC es va començar a compondre en fotocomposició a la seu del Diari i es va elaborar en una impremta adjudicatària de concurs públic. L'any següent, es va abandonar tant la composició en plom com la impressió a la Casa de la Caritat.

Al Palau de la Generalitat, a la zona del pati dels Tarongers –des d'on treballava l'equip editor del DOGC–, “utilitzàvem el primer ordinador de la marca IBM que va entrar al palau, pràcticament, sense saber com funcionava”, hi afegeix Lobo. Núria Argentó, que ocupava el càrrec de secretària de direcció, assenyala que l'aparell era “tan gran que el van haver de situar al vestíbul perquè no hi cabia al despatx”. Més tard, les màquines d'escriure elèctriques, que servien per editar el butlletí, es van anar substituint per uns equips Wordplex, “que, en aquells moments, comparats amb les eines que teníem, van significar una revolució important”, afirma. Aleshores, el DOGC tenia una publicació setmanal.

Sota les primeres ordres de Lobo, en un moment en què la Generalitat i el Parlament estaven immersos en una important remodelació estructural, hi treballaven “la Núria Argentó i un parell d'assessors lingüístics”, assegura l'exdirector. El 1979 tan sols 3 persones feien el DOGC. Setze anys més tard, el 1995, n'eren 77. “El diari ha estat elaborat i corregit per diverses mans, com ara les del filòleg Oriol Camps; el geògraf Marc-Aureli Vila, i el periodista Emili Granier-Barrera, els quals van treballar a l'Eadop”, puntualitza. Segons Argentó, “els documents del DOGC els revisàvem en galerades. A més, els disquets que utilitzàvem eren de 5 ¼ i la pantalla de l'ordinador només tenia una línia”, hi afegeix. Això va esdevenir l'embrió de la futura base de dades del diari, que va entrar en funcionament l'any 1984 per a tota la Generalitat i a partir del 1988, per a entitats públiques i privades en línia. Aquest any el diari també es va poder consultar per internet. A mesura que les noves tecnologies ho van permetre, s'hi van anar incorporant continguts: des de metadades i títols dels documents, passant per textos en català i castellà, fins a afectacions o còpies digitals de cada document que es publicava.

Més enllà de l'edició en paper, el DOGC també es va distribuir en microfilm i en microfitxa. Per videotext, accessible a partir del 1991, es podien consultar, per exemple, el DOGC del dia, els seus cinc últims números, tots els sumaris i documents que feien referència a ofertes públiques, contractacions, subvencions i el catàleg de publicacions que feia el govern de la Generalitat.

Durant el canvi de segle, la redacció del DOGC va sofisticar el seu sistema de treball, va canviar de seu fins a quatre ocasions –passant per la Casa de la Caritat, la Casa dels Canonges i el carrer Calàbria– i es va dotar de nous recursos informàtics per convertir-se en “un dels butlletins amb més qualitat digital de tot l'Estat espanyol”, explica Jaume Domingo, que s'encarrega de coordinar, des del 2013, la setantena de treballadors que gesten el DOGC de dilluns a divendres des de l'avinguda Josep Tarradellas barcelonina –justa acollidora de la seu de l'entitat.

Avui el Diari té una presència significativa a les xarxes socials d'internet, es publica en català i castellà i és una de les àrees de treball que impulsa l'entitat que l'edita, entre les quals destaquen el portal jurídic de Catalunya i la producció editorial dels diversos llibres de la Generalitat –com ara el llibre blanc La transició nacional de Catalunya, publicat el 2014.

El DOGC, que en les últimes dècades ha treballat conjuntament amb l'Estat per traduir al castellà els seus continguts al BOE, “continuarà recollint” les decisions que es prenguin des de la Generalitat –però també les notificacions que es rebin de les diputacions, els consells comarcals i els ajuntaments catalans– tot i la retallada que preveu fer el PP, que previsiblement entrarà en vigor a partir de l'1 de juny. Si això no fos així, opina Domingo, “cap disposició de l'executiu d'Artur Mas, per exemple, es podria consultar en català”.

En qualsevol cas, la denúncia que, segons el conseller de la Presidència, Francesc Homs, interposarà el govern català davant el Tribunal Constitucional (TC), “haurà de ser la primera de les moltes actuacions que caldrà prendre per impedir l'atac sistemàtic d'un executiu, el de Mariano Rajoy, que pretén debilitar progressivament els diferents territoris amb accions com aquesta, en què s'intenta anul·lar una de les artèries més importants de la Generalitat”, sosté el director. Una eventual independència de Catalunya, en aquest cas, ho hauria de desencallar tot plegat.

De 50 cèntims
a 0,78 euros
El 1932 el preu del DOGC era de 50 cèntims. Una vegada represa la Generalitat, el 1978 va passar a ser de 20 pessetes (i de 500 la subscripció anual). El 2000, en canvi, era de 81 pessetes (és a
dir, de 0,51 cèntims d'euro) i el 2007, quan es va publicar l'últim exemplar oficial en
paper, era de 0,78
cèntims d'euro (i de 157,04 euros la subscripció anual).
Darrera actualització ( Diumenge, 5 d'abril del 2015 02:00 )