OPINIÓ
5 abril 2019 2.00 h

L’àncora constitucional

La decisió del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal de decla­rar incons­ti­tu­ci­o­nal la reforma de la llei de pre­sidència, que per­me­tia uti­lit­zar eines telemàtiques per inves­tir el pre­si­dent o per assis­tir a reu­ni­ons de govern, és un clar exem­ple de la uti­lit­zació política abu­siva d’aquest tri­bu­nal i de la mateixa Cons­ti­tució, a la qual per motius ideològics aca­ben fent dir allò que en cap cas diu. És obvi que la Carta Magna no exclou la uti­lit­zació de noves eines tec­nològiques, però el TC té en aquest cas un objec­tiu polític, que és evi­tar una hipotètica inves­ti­dura de Car­les Puig­de­mont com a pre­si­dent o la desig­nació de con­se­llers a l’exili, i aquest objec­tiu el porta a cons­truir de nou una inter­pre­tació res­tric­tiva de la Cons­ti­tució amb argu­ments sub­jec­tius per jus­ti­fi­car una pro­hi­bició pre­ven­tiva. L’objec­tiu polític con­ta­mina els cri­te­ris i argu­ments dels magis­trats i per­ver­teix el text cons­ti­tu­ci­o­nal.

El Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, per evi­tar una fina­li­tat, tomba l’eina, i amb això es con­ver­teix en un llast per a la mateixa evo­lució de la soci­e­tat. Avui dia, i cada cop més, la telemàtica és uti­lit­zada habi­tu­al­ment en dife­rents àmbits, i també en els ofi­ci­als. La veiem en decla­ra­ci­ons judi­ci­als per vide­o­con­ferència, que fa pocs anys esta­ven veta­des; la veiem en la decla­ració de l’IRPF, que ja no es pot pre­sen­tar en paper, i la veiem en països on és pos­si­ble par­ti­ci­par en les elec­ci­ons mit­jançant el vot electrònic. La Cons­ti­tució no pot ser una trava –el text en si no ho és– a la inno­vació i al progrés, com tam­poc ho pot ser a l’apro­fun­di­ment dels drets, les lli­ber­tats i la democràcia. Aquesta sentència il·lus­tra per­fec­ta­ment com les inter­pre­ta­ci­ons d’aquest Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal estan segres­tant la Cons­ti­tució de 1978 i l’estan con­ver­tint en un llast per a l’evo­lució i en un pro­blema més que en una solució.