POLÍTICA
BARCELONA - 5 abril 2019 2.00 h

El comissari Molinero també desmenteix De los Cobos

 El comandament sosté que el coordinador espanyol va “validar” el binomi dels Mossos i el dispositiu policial “conjunt” de l’1-O

 Una desena d’agents ferits lleus neguen l’ús de porres, malgrat els vídeos

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

El comis­sari dels Mos­sos d’Esqua­dra Joan Car­les Moli­nero és el ter­cer coman­da­ment de la poli­cia cata­lana que qüesti­ona ober­ta­ment les afir­ma­ci­ons del coro­nel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, i ahir, en la seva decla­ració en el judici al Tri­bu­nal Suprem, va asse­gu­rar que el càrrec poli­cial espa­nyol va “vali­dar” el dis­po­si­tiu poli­cial per atu­rar l’1-O, el qual –segons Moli­nero– “era con­junt” amb la poli­cia espa­nyola i la Guàrdia Civil, i en què la pri­mera actu­ació als cen­tres era un binomi dels Mos­sos. Sota jura­ment, el coro­nel va asse­gu­rar a la sala que des­co­nei­xia el pla dels Mos­sos i el va qua­li­fi­car d’“estafa”.

A la tarda, catorze agents i res­pon­sa­bles de la Guàrdia Civil van rela­tar com van rebre feri­des lleus en la seva inter­venció als cen­tres de votació, on només hi va haver tres per­so­nes detin­gu­des. La majo­ria van negar haver donat cops de porra i agre­dit els votants con­cen­trats en diver­sos cen­tres del Maresme, el Bages, l’Anoia i el Montsià, tot i la insistència dels advo­cats Jordi Pina i Andreu van den Eynde, que sos­te­nien que es veia tot el con­trari en vídeos apor­tats a la causa, fet que va indig­nar el pre­si­dent Manuel Marc­hena.

En la sessió d’ahir, el fis­cal Javier Zara­goza també estava força indig­nat amb les expli­ca­ci­ons del comis­sari Moli­nero, perquè des­mun­tava les acu­sa­ci­ons de pas­si­vi­tat dels Mos­sos. Va asse­gu­rar que els Mos­sos van actuar en 373 cen­tres de votació, men­tre que la Guàrdia Civil i la poli­cia espa­nyola ho van fer en 113. Moli­nero també va negar l’acu­sació d’espi­o­natge als cos­sos espa­nyols i va expli­car que s’infor­mava dels seus movi­ments per l’emis­sora en obert i “per donar-los pro­tecció”, ja que s’espe­rava que els bar­res­sin el pas. El fis­cal Zara­goza va explo­tar i va ins­tar el comis­sari a infor­mar-lo del nom­bre de mos­sos ferits durant el referèndum. Cap, però sí en actu­a­ci­ons ante­ri­ors com en els escor­colls del 20 de setem­bre del 2017. Amb iro­nia, el pena­lista Xavier Melero, defen­sor de l’excon­se­ller Quim Forn, va pre­gun­tar al comis­sari: “No van obrir expe­di­ents als agents d’ordre públic dels Mos­sos per no haver fet córrer la sang?”, posant en evidència el vio­lent dis­po­si­tiu exe­cu­tat pels cos­sos de segu­re­tat espa­nyols.

Un total de catorze agents de la Guàrdia Civil, dels 27 pre­vis­tos ahir, van expo­sar al tri­bu­nal les difi­cul­tats que van tenir per com­plir el man­dat del TSJC, tot i que en la majora d’inter­ven­ci­ons es van endur urnes, segons van asse­gu­rar. “La massa” i “les cares d’odi” van tor­nar a for­mar part de seu relat vers uns con­cen­trats que indi­ca­ven que esta­ven en acti­tud pas­siva i quan volien entrar als cen­tres, els dona­ven cops de puny i coces i els esco­pien, a més de diri­gir-los insults. De la desena d’esce­nes, només en un cas un agent va caure a terra quan se li va llançar una cadira que li va impac­tar a les cames, en entrar a l’IES Quer­cus de Sant Joan de Vila­tor­rada. L’autor d’aquesta acció va ser detin­gut, com dues per­so­nes més que van picar al cap un agent cai­gut al terra en un ins­ti­tut de Cas­tell­bis­bal. Les acci­ons ciu­ta­da­nes van pro­vo­car un total de cinc detin­guts l’1-O a Cata­lu­nya, men­tre que l’ope­ració poli­cial va cau­sar un miler de ferits.

Pina, defen­sor de Sànchez, Rull i Turull, va pre­gun­tar-los si alguns dels veïns res­po­nien quan eren picats amb les por­res, i la majo­ria d’agents negava l’ús de les defen­ses. “Però si ho estic veient al vídeo!”, se li va esca­par a Pina, renyat per Marc­hena. I Van den Eynde va iden­ti­fi­car, en un vídeo, el ser­gent que va donar un cop de puny a un ciu­tadà, però el jutge li va dene­gar mos­trar-li la imatge perquè aclarís si era ell. Pre­ci­sa­ment ahir, l’advo­cat va pre­sen­tar la petició de lli­ber­tat pro­vi­si­o­nal per als can­di­dats d’ERC al Congrés i al Senat, Oriol Jun­que­ras i Raül Romeva, perquè puguin fer cam­pa­nya el 28-A.

LA XIFRA

373
centres de votació de l’1-O
van tancar o hi van confiscar material els Mossos. I 113 la Guàrdia Civil i la policia espanyola.

El Suprem fixa les inhabilitacions

El Suprem ha establert que persones condemnades a inhabilitació a càrrec públic encara que la sentència no sigui ferma no poden ser elegibles. I amplia la restricció a tota administració pública. En el cas dels independentistes catalans, la sentència del Suprem ja serà ferma.

En la resolució s’estima el recurs del cabildo de Fuerteventura que va fixar la incompatibilitat al càrrec de conseller d’un condemnat per prevaricació a nou anys d’inhabilitació en l’àmbit municipal. La sala afirma que “la societat reclama que els càrrecs públics no puguin ser ocupats per inhabilitats sigui on sigui la comissió del delicte”.