POLÍTICA
BARCELONA - 5 abril 2019 2.00 h

El Parlament demana eleccions

 El PSC utilitza les suspensions de Llarena per aprovar una moció que exigeix a Torra una qüestió de confiança o les urnes

 JxCat no reconeix políticament la derrota i el president reitera que el govern continua

EMILI BELLA - BARCELONA

El PSC va apro­fi­tar les sus­pen­si­ons de dipu­tats dic­ta­des pel jutge del Tri­bu­nal Suprem Pablo Lla­rena per impul­sar una moció al Par­la­ment que insta Quim Torra a pre­sen­tar una qüestió de con­fiança o bé a con­vo­car elec­ci­ons. Ciu­ta­dans, el PP, però també Cata­lu­nya en Comú-Podem van votar-hi a favor, men­tre que Junts per Cata­lu­nya i ERC ho van fer en con­tra. La CUP no va par­ti­ci­par en la votació, de manera que el text va pros­pe­rar amb 62 vots con­tra 61. Els d’Oriol Jun­que­ras i Raül Romeva sí que es van comp­ta­bi­lit­zar perquè a l’octu­bre van desig­nar Sergi Sabrià com a subs­ti­tut, a diferència del vot del repu­blicà Toni Comín –que no pot dele­gar des de l’exili belga– i els dels qua­tre dipu­tats de JxCat repre­sa­li­ats (Car­les Puig­de­mont, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull), que van pre­fe­rir no desig­nar ningú després que ERC i el PSC, a la mesa, els impe­dis­sin la dele­gació. La qüestió està en mans del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal.

Per tot ple­gat, JxCat no va reconèixer ahir la der­rota par­la­mentària. “Política­ment aquesta moció ha estat rebut­jada, tom­bada pel Par­la­ment, perquè hem de ser fidels al resul­tat del 21-D, que va donar a JxCat i ERC una majo­ria sim­ple que va donar lloc a la inves­ti­dura del pre­si­dent Torra; el govern avui ha demos­trat que manté exac­ta­ment el mateix suport que va tenir en la inves­ti­dura”, va argüir el vice­pre­si­dent pri­mer de la cam­bra, Josep Costa. El dipu­tat de JxCat va insis­tir que “només amb el vot de qua­li­tat del jutge Lla­rena es pot adul­te­rar el resul­tat i fer que aquesta moció pros­peri”.

Tot i no par­ti­ci­par-hi, perquè con­si­de­ren la ini­ci­a­tiva una “presa de pèl” sense legi­ti­mi­tat ni cre­di­bi­li­tat venint del bloc del 155, la CUP va recla­mar, igual que la resta de l’opo­sició, la con­vo­catòria d’elec­ci­ons. Costa va recor­dar que el dia de la inves­ti­dura els anti­ca­pi­ta­lis­tes es van situar a l’opo­sició –es van abs­te­nir– i, per tant, el govern no ha per­dut cap suport.

El pre­si­dent Torra va inter­pre­tar en una piu­lada que “la majo­ria par­la­mentària esco­llida el 21-D refusa la moció dels soci­a­lis­tes” i va lamen­tar que Ciu­ta­dans, el PSC, els comuns, el PP “i el vot de qua­li­tat de Lla­rena sumin for­ces” per dema­nar-li que con­vo­qui elec­ci­ons. “Con­ti­nuem gover­nant amb tota l’ambició repu­bli­cana intacta”, va resol­dre. De fet, la potes­tat per cri­dar a les urnes és exclu­si­va­ment seva i la moció no és vin­cu­lant jurídica­ment. Dime­cres ja va des­car­tar comi­cis aquest any, ja que els con­si­de­ra­ria “una irres­pon­sa­bi­li­tat”.

JxCat i ERC van coin­ci­dir a qua­li­fi­car d’elec­to­ra­lista la ini­ci­a­tiva del PSC, al qual van acu­sar d’inten­tar orques­trar una moció de cen­sura enco­berta, i el van ins­tar a pre­sen­tar un can­di­dat alter­na­tiu a Torra. “No s’ama­guin dar­rere la repressió per posar en difi­cul­tats el govern”, va etzi­bar la por­ta­veu d’ERC a la cam­bra, Anna Caula, als soci­a­lis­tes, als quals van retreure que vul­guin “treure pro­fit par­la­men­tari de la per­se­cució judi­cial”. “Si no gover­nen i no res­pec­ten el Par­la­ment i han renun­ciat a pre­sen­tar pres­su­pos­tos, ple­guin”, va recla­mar Eva Gra­na­dos (PSC). Arren­gle­rats en el bloc del 155, els comuns van obser­var “paràlisi” en l’exe­cu­tiu, que pen­sen que no governa. La moció atri­bu­eix al gabi­net de Torra “ino­perància”, de manera que Costa va recor­dar que el Par­la­ment ha con­va­li­dat nou decrets llei apro­vats per l’exe­cu­tiu, la mei­tat per una­ni­mi­tat i l’altra mei­tat almenys amb una majo­ria de dos terços.

’altra banda, el con­se­ller d’Acció Exte­rior, Alfred Bosch, va con­dem­nar els abu­sos come­sos pel colo­ni­a­lisme espa­nyol a Amèrica en res­posta a una inter­pel·lació sobre la par­ti­ci­pació cata­lana en l’escla­visme pre­sen­tada pel dipu­tat d’ERC Fer­ran Civit, que va asse­gu­rar que els cata­lans han de dema­nar perdó pel seu paper en el tràfic d’esclaus. “En la mesura que això ens implica, ens hi pro­nun­ciem en con­tra. Que quedi clara la con­demna con­tra els abu­sos come­sos con­tra els pobles de les Amèriques. Hem de deplo­rar la mort de mili­ons de per­so­nes i la des­a­pa­rició de cul­tu­res sen­ce­res”, va afir­mar Bosch, que es va adreçar en cas­tellà direc­ta­ment al pre­si­dent de Mèxic. Andrés Manuel López Obra­dor va dema­nar al març al rei d’Espa­nya i al papa que es dis­cul­pin pels abu­sos de la con­questa.

LES FRASES

Cs, PSC, comuns, PP i el vot de qualitat de Llarena sumen forces per demanar eleccions. Continuem governant
Quim Torra
PRESIDENT DE LA GENERALITAT
No s’amaguin darrere de la repressió per posar en dificultats el govern
Anna Caula
PORTAVEU D’ERC AL PARLAMENT

ERC descarta una llista única a Europa

Ò.P.J

Tot i que ahir no van fer valoracions, fonts d’ERC han descartat una llista unitària a les europees que, un cop més, han reclamat en una carta a El Punt Avui el president Carles Puigdemont i els consellers a l’exili Clara Ponsatí i Toni Comín, nomenat per ERC. Els republicans mantenen la idea d’anar per separat per “maximitzar vots” i després proposen una “coordinació” i un “treball conjunt”, com van fer en el seu dia eurodiputats de diversos grups com ara Oriol Junqueras, Ramon Tremosa, Raül Romeva i Maria Badia.

Laura Borràs, candidata de JxCat el 28-A, saludava en canvi la carta perquè és “la raó de ser de JxCat” i exhibeix la voluntat de “fer visible” la unitat, i encara més a Europa, “on s’està fent una feina molt important de visibilització i internacionalització”, i on donaria “un missatge molt eloqüent i potent davant l’opinió pública internacional”. Borràs no descarta que Comín acabi a la seva llista: “Si prediquem la unitat també intentarem practicar-la”, cloïa.