OPINIÓ 5 abril 2019 2.00 h La massaCada dia es fa més evident que s’està jutjant tots els que vam participar en les protestes del 20-S i en el referèndum de l’1 d’octubre Des de fa uns dies, que es fan molt llargs i que encara tindran continuïtat, els votants del referèndum de l’1 d’octubre som referits com una “massa” en el judici contra els presos polítics catalans que se celebra al Tribunal Suprem. Una “massa” amb cares d’odi, que insultava i es resistia violentament als cossos policials. Per molt que ho diguin i que hi insisteixin, ens resulta estrany reconèixer-nos en aquesta “massa”, una definició que pressuposa que els seus hipotètics membres seguíem unes consignes com si fóssim xaiets. Una massa de xaiets adoctrinats que, als llocs on els guàrdies civils i policies nacionals van acudir amb una voluntat d’impedir la votació brandant les armes, va reaccionar tirant coces com bèsties. Un darrere l’altre, sense contrapunt en cap dels individus d’aquella suposada “massa”, els testimonis policials van repetint les mateixes paraules. I cada dia es fa més evident, encara que s’insisteixi a negar-ho o no es vulgui veure, que s’està jutjant tots els que vam participar en les protestes del 20 de setembre i en el referèndum de l’1 d’octubre. Tanmateix, no sé per què ens ha d’estranyar que siguem referits com una “massa”. Fa molt de temps que això és així. Els testimonis policials aporten una versió simple i barroera del que hem pogut llegir en molts d’articles (o hem pogut sentir a través dels comentaris de tants de tertulians, polítics i ciutadans) de cronistes i d’opinadors que, posem per cas significatiu, se n’han fotut de les manifestacions de l’11 de setembre. Només hi veien que “tothom” duia una samarreta amb el mateix color i feia unes mateixes coreografies. D’aquí sempre n’han deduït una sospitosa uniformitat dels manifestants, a vegades considerats uns imitadors de la iconografia nazi, si no, simplement, uns nazis. No ha interessat veure la diversitat en aquella aparent homogeneïtat. Tampoc que els participants en l’1 d’octubre no ho van fer com una massa, sinó que cadascun va decidir individualment formar part d’aquella acció col·lectiva... Passa que n’hi ha molts que pensen que els que van d’uniforme són els altres i no un mateix. I això no va pels policies, que almenys deuen saber que van uniformats. |
|