Escenaris de setembre

La Vanguardia en català | 05/05/2015 - 00:00h


M. Dolores García

Directora adjunta


L'última enquesta publi­cada per La Vanguardia -com la del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de març passat- indica diverses tendències:

Al bloc contrari a la independència s'aprecia un notable ascens de Ciutadans, que en les dues enquestes quedaria en segona posició, si bé en el sondeig oficial es disputava el lloc amb Podem, mentre que en el posterior d'aquest diari ja hauria guanyat el pols a la formació de Pablo Iglesias, fins i tot abans de produir-se l'episodi de Monedero. Així mateix, persisteix el debilitament del PSC i el PP, la qual cosa és una constant des de fa bastants mesos. És a dir, l'electorat contrari a la independència premia una actitud contundent en aquest punt com la d'Albert Rivera davant la més tèbia que representa Podem, deixant en segon pla l'eix dreta-esquerra.

En l'altre extrem, el pol favorable a la independència es manté més o menys estable. No creix, però tampoc no dóna mostres de flaquesa. L'anomenat suflé sobiranista no ha baixat, sinó que s'ha consolidat en un nombre de vots que oscil·la entre els 1,8 i els gairebé dos milions. El que sí que es produeix és un repartiment diferent. CiU continua perdent força i, encara que ERC rep part de la seva fuga, als republicans també se'ls escapen electors cap a la CUP. És un desplaçament que dificulta el lideratge del procés sobiranista, que no és exactament el mateix que afirmar que baixa el suflé. Va ser la incorporació d'Artur Mas i el seu partit a l'independentisme el que va donar credibilitat, fortalesa i transversalitat a aquest moviment. En la mesura que el resultat perjudiqui Convergència, Mas tindrà més problemes per continuar per aquest camí. La corrupció o les retallades són els factors que estan provocant un desplaçament de votants cap a l'esquerra, al bloc que defensa la secessió.

Com a conseqüència d'aquest últim fenomen, es veu molt afectada la governabilitat. No només per la pèrdua d'escons de CiU, sinó perquè els sondejos posen en dubte que pugui sumar amb ERC la majoria absoluta, la qual cosa els faria dependre de la CUP, una formació de funcionament assemble­ari. Un acord amb la CUP és difícilment compatible amb la permanència d'Unió en aquest bloc.

Així les coses, s'obre camí a Con­vergència la idea de forjar un "pacte nacional" i un altre de govern. És a dir, un govern de la Generalitat format per consellers de CiU i ERC per abordar el dia a dia, amb suports puntuals en el Parlament de diferents partits, i una aliança a tres, incorporant la CUP per afrontar el "full de ruta del procés", és a dir, els passos per desvincular-se de la resta d'Espanya i redactar una Constitució catalana. Escenaris subjectes a una volatilitat electoral inèdita perquè d'aquí a les eleccions catalanes de setembre poden saltar encara moltes sorpreses.

Externalitzar la Constitució

En el Govern de la Generalitat donen per fet que, si es comença a redactar una Constitució catalana en el marc del Parlament tal com contempla el "full de ruta del procés" pactat entre CDC i ERC, l'Exe­cutiu central recorrerà contra aquesta decisió davant el Tribunal Constitucional. Per evitar-ho, es plantegen la possibilitat d'elaborar-la fora de la Cambra catalana.

Pactes en els municipis

Encara que Artur Mas i Oriol Junqueras van acordar, juntament amb la data electoral del 27 de setembre, un mandat genèric per afavorir la formació d'aliances ­sobiranistes en els ajuntaments després del 24-M, a Convergència Democràtica donen per fet que també arribaran a acords de govern amb el PSC en alguns municipis.

Enquesta del PSC

Gairebé tots els partits estan immersos en un maremàgnum d'enquestes i càlculs, un exercici particularment difícil amb la irrupció de noves formacions, el comportament de les quals no està estudiat. Els socialistes catalans disposen d'un sondeig sobre Barcelona que els dóna el següent resultat: Xavier Trias guanyaria amb 11-12 regidors, la llista d'Ada Colau es quedaria en 8-9, el socialista Jaume Collboni arribaria a 7-8, Alberto Fernández en tindria 5, Ciutadans es portaria 4-5, Alfred Bosch (ERC) es quedaria amb 3-5 i a la CUP li dóna entre 0 i 2 regidors.