Per què cal aprovar els pressupostos

 Author Img
 05/06/2016 02:17 | Actualizado a 05/06/2016 02:23

Ens cal aprovar els pressupostos. Com a mínim per tres raons: la primera, per aprofitar millor un volum significatiu de diners que l’Estat ens devia des de fa dos anys i que ara està obligat a pagar; la segona, per complir els acords del gener passat que van evitar repetir les eleccions a Catalunya i van ­permetre elegir Carles Puigdemont com a president, i designar un nou govern per tirar endavant el mandat sobiranista rebut a les eleccions plebiscitàries del setembre del 2015, i la tercera, per no fer el ridícul i no donar arguments de feblesa i caos als adversaris de la independència de Catalunya, que són molts i molt poderosos.

De les tres raons esmentades, la primera –més diners provinents de l’Estat, que ens devien des del 2014– és la que afecta més persones ara mateix, aquest any mateix. Parlem de més de mil milions d’euros que es poden invertir de més, des d’ara fins al final d’any. Parlem de reduir les llistes d’espera per a operacions quirúrgiques, o per a la primera visita al metge especialista, o per a proves diagnòstiques; d’incrementar beques menjador a les famílies més necessitades, o de contractar nous mestres per a centres escolars de màxima complexitat; d’augmentar el programa de la renda mínima per a persones especialment vulnerables; de posar més diners per evitar desnonaments; de posar en servei més places residencials per a persones grans o discapacitades..., parlem, doncs, de persones, de ser sensibles a les necessitats concretes de persones concretes. En nom de quina ideo­logia negarem a aquestes persones la millora de la seva vida diària? En nom de quina doctrina perjudicarem el dret legítim de milers de persones a viure una mica millor? Enguany és el primer any després de cinc en què hi pot haver més recursos disponibles, sense necessitat d’apujar impostos a Catalunya. Desaprofitarem aquesta millora?

$imageCaption

Sóc testimoni directe de l’enorme demagògia i la gran hipocresia que s’han fet servir al nostre país contra les anomenades retallades. Ara que poden començar a revertir-se, posant més diners en el pressupost públic, aprofitant diners nostres que l’Estat ens devia, ens negarem a donar llum verda a uns comptes que milloren la vida de milers de conciutadans? No es pot estar tot el dia reclamant millores socials per la via de les paraules, les pancartes i les manifestacions, i negant-les quan són possibles per la via dels fets.

La segona raó per aprovar els pressupostos és per complir els acords més solemnes, és a dir, per poder mantenir la confiança mútua dins del món sobiranista: el procés polític català no es va salvar in extremis al gener per ser malmès pocs mesos després. El primer dels acords entre Junts pel Sí i la CUP és el que garanteix l’estabilitat del govern durant la legislatura. Literalment, la CUP es va comprometre a “no votar en cap cas en el mateix sentit que els grups contraris al procés i/o al dret a decidir quan estigui en risc l’estabilitat del govern”. És evident que si no hi ha pressupost, no hi ha estabilitat, i que si no hi ha estabilitat els acords són paper mullat, i que si això passés el clima de desconfiança estaria servit. Precisament el corc de la desconfiança és el que ha acabat erosionant la relació de Catalunya amb un Estat espanyol que incompleix sistemàticament els acords, en la lletra i en l’esperit. No podem permetre de cap manera que a casa nostra la desconfiança que es genera quan no es fa honor a la paraula subscrita es converteixi en l’aluminosi del procés sobiranista, d’un edifici que necessita d’uns bons fonaments.

La tercera i última raó per aprovar els pressupostos és per evitar fer el ridícul. Qui es creurà de debò que el Govern i el Parlament poden arribar a construir l’Estat català si no poden ni aprovar uns simples pressupostos autonòmics? Qui ens prendrà seriosament si això passa? Quina credibilitat tindran el president Puigdemont o el conseller Raül Romeva quan vagin a altres països a explicar el procés per construir l’Estat a Catalunya, si parlen en nom d’un Govern que no pot aprovar un pressupost que preveu construir estructures d’Estat que fins ara no teníem o teníem de manera insuficient?

Massa sovint tinc la impressió que no ens adonem de la força dels nostres adversaris. Si el bloc sobiranista del Parlament, amb majoria absoluta de 72 membres, no fos capaç de portar a bon port una llei bàsica com el pressupost, la campanya de descrèdit, de caos i d’inestabilitat que duria a terme l’Estat espanyol seria de les que farien història. Creieu-me que no exagero quan recordo la força dels nostres adversaris a Madrid. Joana Ortega, Irene Rigau, Francesc Homs i jo mateix sabem que això és així. Les querelles que tenim per la via penal, amb risc d’inhabilitació per exercir càrrec públic, amb risc de presó o de respondre amb el patrimoni personal, no són un joc de criatures. No donem, doncs, arguments als poders de l’Estat per desacreditar a Europa i al món el que tant ha costat de construir.