Gordó i la ratlla

05/06/2017 00:46

Que la refundació convergent es va fer només a mitges ho prova el que està passant arran de la investigació oberta pel TSJC a Germà Gordó per presumptes mediacions en el finançament irregular de l’antiga Convergència. La situació del diputat i exconseller de Justícia fa aflorar, novament, les tensions entre una vella guàrdia que es mou a la defensiva i una direcció inexperta però amb ganes de guanyar-se la credibilitat sense mitges tintes. Artur Mas –que fins ara ha guardat silenci– no té altra opció que fer costat a la determinació de Marta Pascal quan exigeix a Gordó que faci un pas enrere i plegui de l’escó.

Arran de la posició del Govern i del grup parlamentari de Junts pel Sí sobre el judici del cas Palau ja es va veure que Pascal actuava amb més rotunditat que els convergents clàssics. Ja vam explicar llavors que la coordinadora general va haver de batallar molt per aconseguir moure els plantejaments de Mas i el seu entorn, la qual cosa es va traduir en una abstenció dels diputats neoconvergents i en una correcció pública del que havia defensat el conseller Vila en nom (se suposava) de tot el Govern. Pascal està guanyant autoritat a força d’intentar evitar el desastre que suposaria un PDECat tou i dubitatiu davant les ombres de la corrupció. Ho està fent menys sola del que sembla, sobretot perquè les bases entenen que aquest és l’únic camí.

T’has de guanyar el dret a ser escoltat. Aquesta és la missió més important –imprescindible– de qualsevol persona que es presenta a un càrrec públic, ja sigui de regidor de poble o de cap de govern del país. Ho explica molt bé el canadenc Michael Ignatieff a les seves memòries polítiques. Ara i aquí, el que donarà a Pascal el dret a ser escoltada (i a ser tinguda en compte) pels ciutadans i els dirigents d’altres partits és la seva severitat implacable contra la corrupció dels entorns vinculats a l’antiga CiU. Si no passa aquesta prova, tot el que digui no tindrà cap valor. D’altra banda, si Pascal juga fort i no s’acovardeix, creixerà el seu lideratge, tindrà més força per acabar amb certes deslleialtats i desmentirà el que diuen els que la veuen com una gestora circumstancial.

Darrere de tot això hi ha un problema estructural: la cohabitació entre els que van dirigir la vella Convergència i els que han de conduir el PDECat no només és complicada, també acabarà sent impossible. No pots conquerir el futur si el passat no et deixa prendre les decisions que fonamenten la teva reputació. Pascal –a qui urgeix reforçar el seu equip amb peces bregades més enllà del municipalisme– durarà si pot fer amputacions amb netedat. El moment vol congruència entre accions i missatges. El PDECat no serà res si es limita a la cosmètica.

La probable imatge de Gordó al grup mixt del Parlament hauria de servir per col·locar una ratlla ben visible. La ratlla que Pascal ha de mostrar com el seu escut.