EN DIAGONAL

Posar o no posar les urnes, aquesta és la qüestió

  • Puigdemont arriba a l’hora decisiva sabent que un anunci unilateral de referèndum no tindrà marxa enrere
Posar o no posar les urnes, aquesta és la qüestióEn Diagonal (Jordi Canyissà)
Barcelona
05/06/2017 00:05 | Actualizado a 05/06/2017 01:12

Carles Puigdemont s’enfronta a l’hora decisiva i ha de decidir si opta d’una vegada per totes per la via unilateral, i anuncia aquesta mateixa setmana data i pregunta per convocar el referèndum. Els últims mesos, ha caminat còmode amb la majoria social que a Catalunya (sempre segons totes les enquestes) vol ser consultada per posar punt final a aquest llarg procés polític. No sé si esperava algun gest per part del Govern central, però aquest s’ha mantingut ferm sense cedir cap mil•límetre, per no facilitar una sortida a l’independentisme català. L’Executiu ha utilitzat totes les vies governatives i judicials que tenia al seu abast per plantar cara al desafiament del “referèndum o referèndum” i aquí segueix. Estava cantat que els comuns i algunes de les organitzacions que formaven part del Pacte Nacional pel Referèndum podien acompanyar Puigdemont en aquest viatge, però es desentendrien quan l’anunci fos unilateral. Els comuns no han enganyat a ningú.

Puigdemont, doncs, s’enfronta al moment clau del seu mandat. Si convoca el referèndum, ja no hi haurà marxa enrere. La reacció del Govern central no es farà esperar i seguirà la línia de duresa dels últims mesos, i el conflicte entrarà en l’espiral que totes les parts temen i que no podran evitar. Conscient d’aquesta històrica decisió, Puigdemont ha llançat alguns gestos en els últims dies mostrant-se obert a acudir al Congrés dels Diputats, prèvia negociació amb Mariano Rajoy. La seva predisposició no és tàctica. Segons almenys dos assistents a la reunió de dilluns passat on Puigdemont es va reunir amb els partits que li donen el seu suport, va arribar a dir que la data del referèndum podria alterar-se en els propers dies si arribava una oferta en ferm per part del Govern central. La frase va quedar en l’aire i va haver de ser un dels dirigents de Junts pel Sí qui li va dir al president que això no podia ser així, i que si es decideix una data per a la consulta, ha de ser inamovible.

La influència d’Artur Mas és innegable

La decisió final no la prendrà només Puigdemont. La influència d’Artur Mas és innegable i al seu voltant aquesta passada setmana s’han produït dos notícies inquietants que l’afecten profundament. Una és la decisió de la Fiscalia General de l’Estat de sol•licitar al Tribunal de Comptes que investigui la seva responsabilitat i la dels altres alts càrrecs de la Generalitat inhabilitats –Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega– en la despesa de més de 5 milions d’euros per la convocatòria del 9-N. Una acció que busca el seu perjudici econòmic més enllà de les condemnes que ja es van produir. L’altra notícia ha estat l’obertura de diligències del TSJC contra Germà Gordó en el cas del 3% i la seva probable sortida del PDeCAT. Gordó ha estat un home de total confiança de Mas i la seva implicació en el cas és un torpede a la línia de flotació de l’expresident. I si això no és prou, se li ha de sumar la sentència del cas Palau que està a punt d’emetre’s. Veurem fins a quin punt aquestes notícies poden influir en la decisió final que es prengui.

Ja vam escriure al seu dia que desobediència i corrupció és un còctel molt difícil de pair. La sentència del Palau i la imposició de la via unilateral per al referèndum són dos factors que separen molts catalans del carrer de la revolució dels somriures. Que el moment clau per convocar la consulta coincideixi amb els escàndols policials i judicials no és, evidentment, cap casualitat. I Puigdemont i la resta de dirigents de Junts pel Sí hauran de sospesar molt el camí a escollir.

Potser tindria sentit donar una darrera oportunitat al diàleg

El Govern central segueix atentament tots aquests moviments i també ha de decidir si aquest gest que vol oferir al Govern de Catalunya ho farà abans del possible anunci unilateral del referèndum o, com sembla que té planificat, un cop s’hagi desencadenat el conflicte. No és una decisió intranscendent. En aquest enfrontament, el Govern de Rajoy i la imatge d’Espanya a l’exterior també és ressentiran molt, segons com es desenvolupin els esdeveniments. Potser tindria sentit donar una darrera oportunitat al diàleg.