L'ESCENA POLÍTICA ESPANYOLA

CARLOS ELORDI

Periodista

Les eleccions, com més aviat millor

Govern i oposició obvien els problemes del país i actuen només en funció d'interessos de partit


DIUMENGE, 5 DE JULIOL DEL 2015

La cosa menys dolenta que pot passar en aquests moments és que s'avancin les eleccions generals. Encara que només sigui per evitar que es prolonguin el marasme i la paràlisi que dominen l'escena política espanyola. Els responsables de conduir, des del Govern i des de l'oposició, un país afectat per problemes tan greus com els que té el nostre no poden seguir fent com si no existissin i actuant únicament en funció dels seus interessos de partit. El canvi que tant es pregona és que deixi de passar el mateix de sempre. I ara per ara, estem igual que ahir.

La propaganda oficial sobre la recuperació ha tingut èxit en un aspecte crucial: ha adormit la sensibilitat de l'opinió pública respecte dels problemes econòmics i els ha allunyat del terreny de debat. Fa temps que els socialistes han deixat de contestar el triomfalisme econòmic del Govern. Perquè no creien que fos productiu, perquè no volien que els passessin per la cara els seus passats fracassos en la matèria o perquè no tenien gaire cosa nova a dir. Els successius canvis del programa econòmic de Podem han aconseguit que les seves idees en aquest capítol siguin avui un misteri. Ciutadans sembla tenir-les més clares. Però les ha aparcat i de l'únic que parla és de lluita contra la corrupció i de regeneració democràtica. Perquè creu que això dóna més vots.

Davant el triomfalisme de l'FMI i de la Comissió Europea -que diuen que Espanya va bé perquè això confirma que les seves opcions polítiques són les bones-, les anàlisis independents coincideixen a subratllar la gran debilitat de l'economia espanyola. Per l'enorme taxa d'atur, perquè l'ocupació que es crea genera poc consum, perquè les activitats que creixen produeixen poc valor afegit. Però ara, quan es creu que la crisi grega provocarà inestabilitat en els mercats financers, sigui quin sigui el resultat del referèndum, la principal preocupació és l'enorme endeutament extern de l'Estat, de la banca i de moltes empreses espanyoles que fa que Espanya sigui molt vulnerable.

Rajoy i el seu Govern estan ocultant aquesta debilitat i els riscos que comporta. Prefereixen, deformant l'exemple de Syriza, agitar la por a un futur Executiu amb el suport de Podem. I segurament confien que aquesta eventual tempesta financera esclati després de novembre, ja passades les eleccions. Mentrestant, electoralisme a sac, com la rebaixa de l'IRPF, encara que sigui incomplint els requisits de dèficit imposats per Brussel·les. Els altres partits no entren en aquestes qüestions. Els interessos electorals estan paralitzant la política.

El silenci és encara més absolut al voltant de la crisi del model autonòmic. Des que Artur Mas va llançar el seu desafiament no se'n parla. L'assumpte ni tan sols ha ressorgit durant la campanya per a les eleccions autonòmiques, que s'ha disputat a cop de denúncies sobre corrupció, que sembla haver-se convertit en l'únic problema de la política espanyola. Per no parlar, ja ni es parla de la crisi catalana i s'ha d'endevinar les idees del PSOE sobre la qüestió per les dimensions de la bandera espanyola que Pedro Sánchez va col·locar al seu darrere en un míting. Però algun dels nous presidents regionals socialistes ja ha dit que no pensa retallar més despeses. ¿Fins quan es pot mirar cap a un altre costat?

El Parlament està mort. Fins i tot les tertúlies llangueixen. Malgrat això, bona part de l'opinió pública segueix volent que passin coses. És a dir, que el que va començar a passar el 24 de maig, la derrota del PP, es completi en la següent tanda.

Per impedir-ho,Rajoy i el PP faran tots els impossibles. A costa de deixar-ho tot pendent i que la gestió de la pròxima legislatura sigui impossible. Deuen pensar que els cinc mesos que queden poden ser-los profitosos. No tenen escàndols de corrupció ni judicis sobre el tema  en perspectiva, i creuen que el martelleig sobre la recuperació i el Govern seriós els poden donar fruits. Per això, i segurament també per confondre el personal, Rajoy ha dit que presentarà el pressupost per al 2016. Pot ser que també el PSOE estigui interessat a disposar de més temps per seguir amb la campanya publicitària que sembla estar millorant la seva imatge. Cinc mesos més de campanya tampoc li aniria malament a la imatge d'Albert Rivera i Ciutadans. Podem, al contrari, s'està preparant per a un avançament electoral.

A la vista del panorama, aquesta sortida seria la menys dolenta per als interessos generals. I no hem de descartar que si la tempesta financera esclata abans del previst i la prima de risc torna a disparar-se, també Rajoy aposti per aquesta opció. Abans que li caigui a sobre l'entramat. I, de passada, per redimensionar la nata que es pot clavar en les catalanes. Periodista
.