ARTICLES
05 Juliol 2015 02.00

DE SET EN SET

Plebiscit

JAUME OLIVERAS

A menys de vuitanta-cinc dies de l'anunciat 27-S, la decisió del què i del com és prou complicada, fins a no saber si hi haurà acord de llista o dispersió de llistes, ni tampoc si les entitats independentistes entomaran la patata calenta que els partits s'entesten a deixar-los a la falda. Desconcertats, veiem molt a prop una convocatòria plebiscitària sense que ningú no hagi explicat d'una manera entenedora què vol dir això del plebiscit o, fins i tot, quines conseqüències immediates tindrà. Tot és confús.

Aquests darrers dies he assistit a assemblees territorials d'Òmnium i de l'ANC en què els associats han debatut la quadratura del cercle. Constato que quasi hi ha tantes opinions com persones i que no existeix unanimitat quan s'intenta acostar idees o consensuar acords. Les trobades territorials esdevenen un educat mercat de Calaf, amb l'independentisme com a negoci comú però sense cap consens sobre quina és la millor estratègia per a la consulta del setembre, i ni tan sols sobre el paper de les entitats en el territori fins ara reservat als partits polítics.

Encara, amb un suposat suport dels tres pols electorals independentistes (Convergència, Esquerra i CUP), s'ha de veure el tractament que cal donar a les opcions que aposten pel dret a decidir (Iniciativa, Procés Constituent, Podem i fins potser Catalunya en Comú), uns col·lectius en què també hi ha molts independentistes. Un panorama complex per donar una resposta simple.

Som en una societat plural, forjada a cops de processos migratoris i amb bagatges molt diversos. La idea de l'Espanya unida i agermanada fa tres-cents anys que és propaganda gratuïta. El concepte independentista ha fet forat, però la realitat és molt més tossuda que la voluntat dels uns o dels altres i, per acabar-ho d'adobar, hi ha molts confessos indepes que no volen qualsevol independència. A vuitanta-cinc dies, el panorama és complicat quan, a més a més, ni en els rengles de l'independentisme es té clar què és el que cal i quins són els terminis que s'han de consensuar. Al davant, molta feina i poc temps per fer-la.