POLÍTICA
5 juliol 2017 2.00 h

Independència immediata o eleccions

 El Parlament proclamarà la república catalana entre el 6 i el 16 d’octubre si guanya el sí

 Puigdemont avisa que el referèndum marcarà “un punt d’inflexió” encara que guanyi el no i assegura que l’Estat no podrà frenar-lo

El Parlament proclamarà de manera immediata la independència si els partidaris d’un estat independent en forma de república guanyen el referèndum. Si no, es convocaran unes eleccions autonòmiques. Aquestes són les dues sortides que la llei del referèndum deixa per a la majoria parlamentària independentista després de l’1-O: els dos únics finals previstos per al procés amb què pretenen garantir el caràcter vinculant de la votació. En cas de victòria del sí a la independència, es proclamarà la república catalana dos dies després de l’oficialització dels resultats. És a dir, entre el 6 i el 16 d’octubre.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, centrava els esforços a promoure la mobilització del vot contrari a l’estat català garantint que “tindrà capacitat de canvi” i serà una expressió de “dignitat democràtica” davant de l’oposició de l’Estat espanyol perquè els ciutadans de Catalunya decideixin el seu futur polític. Sigui com sigui, el referèndum marcarà un “punt d’inflexió,” assegurava el president. “La participació i el resultat no depenen de cap poder, de cap llei i de cap institució. Depenen de la gent i cap actuació de l’Estat espanyol podrà frenar-ho”, va sentenciar Puigdemont. La resposta de La Moncloa a les presentacions de l’esborrany de la llei del referèndum no es va fer esperar. La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va advertir que en tenen prou amb 24 hores per “paralitzar” aquesta norma i la llei de transitorietat, que JxSí i la CUP presentaran més endavant.

Garanties habituals

El govern de JxSí va llançar repetidament el missatge que, malgrat els intents de boicot de les institucions espanyoles, el referèndum se celebrarà amb les garanties habituals en les eleccions al Parlament, amb dues notables excepcions: la creació de la Sindicatura Electoral, l’òrgan propi de supervisió de la votació equivalent a la junta electoral espanyola, i una missió internacional que seguirà el procés. L’1-O centenars d’observadors treballaran per acreditar sobre el terreny el compliment d’aquestes garanties.

JxSí i la CUP van desgranar en dos actes diferents els continguts de la norma amb què pretenen sustentar jurídicament l’exercici del dret a l’autodeterminació, un articulat que es fonamenta en el dret internacional i deixa un considerable marge de maniobra organitzatiu al govern. L’executiu serà responsable de l’elaboració del cens, del sorteig dels integrants de les meses electorals i de l’acreditació dels agents electorals voluntaris que hi participaran. Uns detalls organitzatius essencials que el gabinet de Puigdemont no ha concretat com executarà i que dependran d’un decret que no s’ha fet públic davant de la vigilància de les institucions espanyoles: el de normes complementàries.

Compra d’urnes

El govern assegurava que la convocatòria se celebrarà “com sempre” en unes eleccions convencionals, de manera que tindran dret a vot els ciutadans que poden exercir-lo a les eleccions al Parlament. Així ho van proclamar amb insistència en un acte solemne al Teatre Nacional de Catalunya el president i la portaveu de JxSí, Jordi Turull, i Marta Rovira, el vicepresident del govern, Oriol Junqueras, i el president de la Generalitat, que desafiava a observar les urnes que decoraven l’escenografia. Presentava l’acte el diputat de JxSí Lluís Llach.

El govern ja ha començat la compra directa de les urnes transparents, segons recollia el web Garanties.cat , on pretenen resoldre els dubtes dels ciutadans sobre la convocatòria sobre l’1-O. Després del fracàs de l’acord marc per preseleccionar les empreses proveïdores, una pila d’urnes de metacrilat s’exposaven a tocar dels 61 diputats de JxSí i dels membres del govern. L’executiu exhibia el seu compromís amb la convocatòria l’endemà de la destitució fulminant de Jordi Baiget, amb Santi Vila com a nou conseller d’Empresa i Coneixement i la previsió de formalitzar el nomenament Lluís Puig al capdavant de Cultura. El fins ara director general de Cultura Popular prendrà possessió del càrrec aquest migdia. L’estupefacció d’alguns consellers exconvergents pel relleu precipitat de Baiget després de l’entrevista a El Punt Avui on expressava els seus dubtes respecte a la viabilitat del referèndum, així com el malestar que ha generat la decisió presidencial en alguns sectors del PDeCAT, surava en les converses d’una jornada que obrirà una campanya d’informació sobre l’1-O a més de 200 municipis.

L’articulat de la llei, que no es tramitarà fins a finals d’agost, es va presentar prèviament en un acte al Parlament obert als 135 diputats a la cambra catalana en què la CUP va abanderar el discurs polític. “És un acte de sobirania, un acte de desobediència”, sentenciava Gabriela Serra. El gros de l’oposició no hi va assistir. A banda de JxSí i la CUP, només hi van ser els diputats de Podem, Joan Josep Nuet, d’EUiA, i l’exconseller i diputat no adscrit Germà Gordó.

Davant de l’excepcionalitat de l’exercici del dret a l’autodeterminació, l’executiu insistia a transmetre normalitat i tranquil·litat als ciutadans. “Donarem un exemple al món”, va afirmar Puigdemont. “Volem que aquest sigui un exemple genuí de democràcia”, va afegir-hi Junqueras. La majoria independentista es conjurava per traspassar fronteres amb un referèndum unilateral sense precedents que pot sacsejar la Unió Europea i la comunitat internacional.