POLÍTICA
SANT JOAN DE VILATORRADA - 5 juliol 2018 2.00 h

Set de justícia a Lledoners

 Milers de persones reben els presos polítics al Bages al crit de “Llibertat”, mentre reclamen “unitat” als partits independentistes

 Les famílies van agrair l’escalf, però van acabar implorant a la gent que no calia arribar a la porta

ÒSCAR PALAU - SANT JOAN DE VILATORRADA

Feia un sol de justícia –potser per compensar tota la que no s’està fent amb els presos polítics– que va fer de l’aigua un element preuat, i la crida s’havia fet amb poques hores de marge, però això no va ser impediment perquè uns milers de persones es congreguessin ahir a la tarda als accessos de la presó de Lledoners per exigir la llibertat dels Jordis, Oriol Junqueras i Raül Romeva, que hi havien arribat al migdia. De fet, algunes desenes d’ells, integrants dels CDR del Bages, ja hi havien anat la vigília a decorar-ho amb llaços grocs i tot de proclames escrites a terra, fet que va acabar hores després amb un agredit a l’hospital, per l’acció d’un grup espanyolista que ho havia volgut arrencar. Ahir el Joan ja va rebre l’alta, i un centenar de companys van denunciar l’agressió al mateix lloc, a crits de “Fora feixistes dels nostres barris”.

Va ser l’aperitiu de la marxa convocada just després per l’ANC, Òmnium i l’Associació Catalana de Drets Civils, que van encapçalar els familiars, la meitat de consellers del govern, l’expresident Artur Mas i una gran representació dels partits i entitats sobiranistes. A crits de “Llibertat, presos polítics!” la manifestació va avançar uns 20 minuts entre camps acabats de segar, escortada per agents de l’ADF pel perill d’incendi, al llarg de tot just uns 300 metres, fins al camí a mas Mollet, on el nodrit dispositiu de seguretat dels Mossos va recomanar situar l’escenari per evitar que la multitud s’acostés massa al centre. Allà van parlar dirigents de tots els partits, en un discurs contundent que va anar en un sol sentit: exigir la llibertat dels presos i comprometre’s a no parar fins a aconseguir-ho. I van parlar, per cert, entre crits d’“Unitat!” de la gent, especialment quan tenien la paraula la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, i en menor mesura, el president del PDeCAT a la Catalunya Central, David Font, que van evitar fer-ne cap referència. Sí que ho van fer en canvi d’altres, com ara el diputat de Demòcrates Toni Castellà: “Per les coses importants, la unitat existeix”, clamava. “Això és la demostració que aquest és un procés col·lectiu, fem el favor de posar la cinquena d’una vegada, o ens esclafen”, deia Ernest Clotet, de la CUP. “Aixequem-nos sense odi i sense rancor”, reclamava Jaume Asens, dels comuns, que havia pogut veure els Jordis minuts abans.

També les entitats van fer crides a l’alliberament. “Només ens val la retirada immediata de les falses acusacions de la fiscalia”, instava el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, que va fer una crida a la mobilització del 14 de juliol. També la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, reclamava l’arxivament d’una causa “que és una vergonya per a la justícia espanyola i per a Europa, i receptava la República per fer tornar presos i exiliats, mentre anunciava una altra ofensiva per difondre la injustícia quan comenci el judici. Diana Riba, companya de Romeva, llegia per acabar un manifest que denuncia la “situació intolerable” i que qualifica d’“absurd” el debat de l’acostament, perquè és un dret. “Sou la seva força, no defalliu”, cridava, abans que L’estaca i Els segadors cloguessin l’acte. Alguns centenars, això sí, es van quedar amb la voluntat d’arribar fins a la porta de la presó, un fet que va obligar a agafar la paraula Pol Leiva, nebot de Jordi Cuixart: “Allà no hi anem a fer res, per molt que cridem no ens sentiran, i pot ser contraproduent; fa vuit mesos que fem 700 quilòmetres per veure’ls, sisplau no ens feu tornar a fer tantes hores de viatge”. La crida va funcionar, i la gent va marxar. Queden més dies de mobilitzacions. La pròxima, quan tornin Rull, Turull i Forn.

Torra visita els presos.
Tot i que havia d’encapçalar la marxa, el president Torra no ho va poder fer perquè va coincidir amb el moment que va visitar i abraçar els presos. Ho va fer durant més d’una hora, i a la sortida feia una declaració institucional per dir que “estan forts i amb el coratge de sempre”, i va agrair de part d’ells l’escalf de la gent. “Sigueu-hi sempre”, tancava.