OPINIÓ
ASERRANO@ELPUNTAVUI.CAT - 5 juliol 2018 2.00 h

A LA TRES

El gest

ANNA SERRANO - ASERRANO@ELPUNTAVUI.CAT
“Acostament, trasllat, arribada... es desenfoca el debat de fons i crea una falsa il·lusió de celebració

Sentiments contradictoris. D’una banda un cert alleugeriment pensant en les famílies, que en els últims temps han hagut de recórrer mitja Espanya cada vegada que volien veure’ls. Més de vuit mesos des que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, els primers dels nou presos polítics empresonats, van entrar al penal de Soto del Real. Milers i milers de quilòmetres a les espatlles, hores i hores de trajecte i una enorme preparació per als escassos minuts de les visites. I en alguns dels casos amb criatures. Pensant en els familiars dels Jordis, d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Quim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Carme Forcadell i Dolors Bassa, l’acostament és una bona notícia.

Ho és, és clar, en termes de logística. Perquè la proximitat no redueix ni reduirà el patiment de continuar tenint nou persones estimades a la presó. Privades de llibertat de forma preventiva perquè se’ls imputa un delicte, el de rebel·lió, que només observa el Tribunal Suprem. I que no van cometre. Només així s’entén que el mateix tribunal que els ha processat per rebel·lió hagi obert la porta a la sedició.

El trasllat, també cal insistir-hi, es fa en compliment de la normativa penitenciària. No és un acte de bona voluntat, ni una concessió, com el PP i Ciutadans s’esgargamellen a reiterar en bucle amb ànim de desgastar l’executiu de Pedro Sánchez. El gest, el veritable gest, com reclamaven ahir el president de la Generalitat i el del Parlament, passaria per l’arxivament de la causa penal oberta contra els independentistes. I aquest, que hauria d’arribar dels tribunals, lamentablement ningú el preveu.

Acostament, trasllat per fases, arribada... es desenfoca el debat de fons i crea una falsa il·lusió de celebració en plena represa d’una normalitat institucional que no s’hauria d’haver perdut mai. Els volem lliures; no a prop, clamaven els milers de persones que, un cop més, van acudir a la crida de l’ANC i Òmnium per participar en les marxes fins a les presons de Lledoners i del Puig de les Basses. Que la novetat no amagui la veritable reclamació.