MIRADOR

'Vivimos a golpes, tocando fondo'

 NEUS TOMÀS

@neustomas

DIMECRES, 5 D'AGOST DEL 2015

Coherència: actitud lògica i conseqüent amb una posició anterior. Actitud que cada vegada és més difícil de posar en pràctica en la vida en general i en la política en particular. I si l'escenari és el ring en què estan instal·lats Mariano Rajoy i Artur Mas és directament impossible concebre-la. Però la nostra obligació és exigir-los-la. Perquè si aquestes eleccions estan concebudes com unes plebiscitàries, segons el propòsit del president de la Generalitat i el despropòsit del cap de l'Executiu central, no poden intentar enredar-nos pensant només en els seus propis i respectius interessos. L'un en les seves autonòmiques i l'altre en les seves generals.

Coherència, almenys per part del Govern català, és intentar que les eleccions del 27-S siguin el màxim de semblants al plebiscit que ens ha promès. I que el resultat ni confongui ni divideixi més. I això només és possible sumant els vots i no només els diputats. I si no és així, no es preocupi, ja ens esperem dos anys més i votem quan tocava.

Coherència és no equivocar-se d'adversari, com va fer ahir l'encara consellerFelip Puig, apuntant directament a la CUP com a enemic a batre. Puig, amb encerts -algun en deu haver tingut-, i errors -el més gran quedarà per sempre a la cara d'Ester Quintana, que encara espera la seva disculpa-, és el passat. El dirigent convergent encarna una concepció de la política superada per fórmules com la de la mateixa CUP. Entre Puig i David Fernàndez, cadascú que decideixi qui creu que pot presumir de ser més conseqüent. Diria que no hi ha dubtes.

Agafo prestats els versos del poeta Gabriel Celaya que tan bé va musicar el mestre Paco Ibáñez, aquells que un dia van servir per descriure Espanya i avui expliquen un sentiment de molts catalans: «Porque vivimos a golpes, porque apenas si nos dejan decir que somos quien somos, nuestros cantares no pueden ser sin pecado un adorno. Estamos tocando el fondo». Com prosseguia el poeta, no és moment de desentendre's, hem de prendre partit. És hora de decidir,  o no. Ho vulgui o no el senyor Rajoy. Perquè, i en això té raó Mas, en funció del resultat del 27-S, serà el PP el primer a comptar en clau plebiscitària. Calcularà com li convingui, però si aquesta és la seva intenció, sigui noble i reconegui-ho ara.

I president Rajoy, un prec: de trampes, les justes. Perquè aquí ja suportem molt de greuge acumulat. L'últim, el pressupost presentat ahir perquè, al final, després de tants comptes i contes, hem après a comptar. I ens tocava el 19% equiparable al producte interior brut (PIB) que representem a Espanya i no el 10% que ens ha atorgat com si fos una gràcia divina del ministre Cristóbal Montoro.

«Maldigo la poesía del que toma partido, partido hasta forrarse». Substitueixin la «poesia» per la pàtria. Celaya ens ho perdonaria, ¿veritat, mestre Paco
?