OPINIÓ
5 agost 2016 2.00 h

DESCLOT

‘Constitucionalear'

VICENT SANCHIS

La raça i la saviesa popular van determinar a Espanya un verb castís impagable: españolear. Què és españolear? Segons el diccionari de l'autoritat competent, lingüística en aquest cas –la Real Academia d'ells–, exactament, “hacer alarde público de españolidad”. Mare de Déu! I això què és? Se suposa que fer l'espanyol a màximes. Fer molt l'espanyol. De vegades l'expressió es fa servir amb orgull i, sovint, amb ironia. La idea connecta directament amb la sentència de Don Miguel de Unamuno: “¡Que inventen ellos!” Espanya, no inventa, espanyoleja. Ara caldria etiquetar definitivament un altre verb: “constitucionalear”. A Espanya es constitucionaleja sovint. La Constitució, sagrada, està en boca de tots, com a ariet o cilici. Qui més constitucionaleja és el Tribunal Constitucional, màxima expressió de la constitucionalitis. Aquests dies i els pròxims mesos constitucionalejarà de gust. Ha d'aplicar la llei de reforma del Tribunal Constitucional, que li dóna capacitat sancionadora. I ho ha de fer contra el Parlament de Catalunya. El Constitucional ha deixat sense efecte l'aprovació de les conclusions de la comissió del procés constituent. Però ara s'ha de mirar també si el sanciona i si suspèn temporalment en el càrrec la presidenta Forcadell. El problema és que el mateix Tribunal ha d'estudiar un recurs contra aquesta llei. Contra les seves noves funcions. Art i part. Deliri absolut. Encara no ho ha fet. A Espanya es constitucionaleja tant com s'espanyoleja. O potser són sinònims...