Si alguna cosa he après després de mesos d’escoltar testimonis i analitzar documents i gravacions a la Comissió d’Investigació sobre l’Operació Catalunya és que les clavegueres de l’Estat han seguit el mateix patró en nombroses ocasions: es produeixen filtracions intencionades de la brigada político-policial que actua al marge de la llei a algun periodista afí; aquest no dubta a publicar la informació, d’origen dubtós, per no dir falsa, al seu mitjà, i ho fa sense contrastar-la; es difonen les falsedats i es crea un estat d’opinió generalitzat que va en contra el moviment independentista. A l’època de l’exministre Fernández Díaz es feia amb El Mundo i Eduardo Inda. Ara el missatger sembla que ha canviat.
I aquests dies, amb la suposada nota en spanglish de la CIA publicada a tota portada a El Periódico, estem focalitzant molt en el missatger, Enric Hernández, però no en el presumpte emissor, el Citco dirigit per José Luis Olivera, ni en els objectius de qui mana políticament sobre ell, la nostra estimada vicepresidenta d’afers catalans, na Soraya.
Parlem primer del vell conegut José Luis Olivera, director del Citco. Sí, el mateix comissari, excap de la UDEF durant l’etapa de la brigada patriòtica, que treballava al marge de la llei, fora del catàleg de funcions assignat al cos nacional de policia i dilapidant fons reservats i recursos públics en investigacions prospectives, infiltrats i falsos testimonis contra tot aquell que s’atrevia a aixecar un dit i dir que era independentista. Des de 2010, o potser abans també. El mateix comissari catalanòfob conegut per haver inventat un compte fals de Xavier Trias a Suïssa o haver visitat dos fiscals del cas Pujol per demanar que ordenessin un escorcoll mediàtic a la seu de l’antiga CiU poc abans del 9-N, fet que va provocar la queixa formal dels magistrats al Consell Fiscal. El mateix comissari que, amb aquests antecedents, és condecorat i premiat i ara decideix quina informació d’intel·ligència reben els Mossos i si mereixen formar part de l’Europol. Si haguessin volgut diàleg de veritat algun cop, és clar que Olivera no era el millor interlocutor. Amb el seu currículum, això de la nota que la CIA envia al Citco fa molta pudor de claveguera.
Digueu-me malpensada, però aquest episodi de guerra bruta mediàtica sembla tenir un doble objectiu: per una banda, deslegitimar el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre incentivant el boicot i, per l’altra, preparar un escenari de presa de control dels Mossos per part de l’Estat per recurrent desacreditació mediatitzada de la gestió dels atemptats del 17-A per part d’aquells que ara els dirigeixen.
Un estat d’opinió justifica moltes decisions que no es podrien ni imaginar en un estat de dret. I el brou va fent xup-xup. I tota la premsa i la televisió del règim hi fica cullerada. Si m’haguessin dit que Marhuenda felicitaria Hernández fa uns anys no m’ho hauria cregut. Progressisme d’Estat i tancament del règim. Tuf insuportable.
Per això parlem de the nota i no del referèndum. Per això no interessa fer campanya pel no però sí engegar el ventilador de la brutícia. Per això no és malpensar quan es diu que la malintencionada polèmica desencadenada pel Grupo Zeta només busca tensar amb vista a l’1 d’octubre i no pas informar en relació amb els atemptats. Per això estan utilitzant els morts i ferits políticament per intentar parar un procés democràtic que ja és imparable. Sento contradir en Juliana: no és cap error. És la manera com l’Estat espanyol gestiona (històricament) el poder, i com aquest gestiona els seus conflictes.
I queda poc menys d’un mes per a l’escomesa electoral referendària. I queden dies a per la ruptura en seu parlamentària. La major revolució democràtica, cívica i pacífica de les darreres dècades. Ara i aquí. I és que, un cop tothom ha assumit que el nostre Parlament esdevindrà sobirà per mandat ciutadà i apel·lant al dret internacional, aquells que defensen la indissoluble unitat de l’Estat espanyol es veuen presos per la desesperació. Tot s’hi val, tot s’hi valdrà per ells. Ara ha estat una portada, espereu quan consumem la desobediència al govern de l’Estat, al Tribunal Constitucional, a la monarquia i a tots els poders econòmics i fàctics que defensen el atado y bien atado aprovant la llei de referèndum, convocant-lo i aprovant la llei de transitorietat jurídica. Petaran els ploms.
Per terra, mar i aire. Això és l’Operació Catalunya, la guerra bruta amb un atac multifront: policial, polític, mediàtic i judicial. Querelles sense delicte, suspensions, inhabilitacions, multes, guerra bruta mediàtica i l’intent desesperat de crear un estat d’opinió sobre un poble que ja fa temps que ha pres la humil decisió d’autogovernar-se, d’autotutelar-se, d’autodeterminar-se i de fer l’intent de pujada sense oxigen al cim de la llibertat. Són uns il·lusos, perquè la seva por alimenta la nostra determinació. Les seves escandaloses i brutes conxorxes seran les paperetes que ompliran les nostres urnes. Les seves amenaces seran el bitllet d’anada al carrer dels drets i les sobiranies. Les mesures que tenen preparades contra nosaltres les pararan milers de ciutadans que mai han parat d’empènyer fins portar-nos on avui estem.
Que facin, que no hi ha absolutament res que ens pugui aturar, perquè ja fa temps que hem tret el fre de mà de la submissió i hem posat la cinquena de la democràcia republicana. Això sí, mentrestant pugem i arribem al referèndum d’autodeterminació, cuidem-nos, que la guerra bruta serà històrica.
Clavegueres, ens veiem a les urnes.
