Estafa a la democràcia

En l’especial sobre la independència que va fer Telecinco, conduït per Jordi González, hi va haver una entrevista amb Juan Carlos Monedero. Noblesa obliga agrair el to, les maneres i la voluntat d’entendre la qüestió catalana que va mostrar el líder de Podem, però si ve a col·lació ara és, sobretot, per una frase seva amb referència a l’actitud del Govern espanyol. Va dir Monedero, “el PP sempre arriba tard a la democràcia”. Es referia a aquesta dreta espanyola ultramuntana, pètria i aïllacionista que sempre, al llarg de la història, ha anat a la rereguarda dels temps,
més ancorada en la Contrareforma i el “cierra­ España”, que en els batecs de la modernitat.

És l’Espanya que gelava el cor de Machado i que, de fet, a ell mateix el va portar a un exili desesperat. Per molt maquillatge democràtic, s’assembla tant el PP d’ara amb les dretes ràncies i intolerants de tots els temps, que només queda lamentar-se de la resiliència d’aquest ADN caspós i dir amén a la frase de Monedero: el PP, és a dir, la dreta espanyola, sempre arriba tard a la democràcia. Això, quan no se la ­carrega…

I en aquest punt estem, novament amb la qüestió catalana a sobre i, novament, amb l’immobilisme d’uns dirigents espanyols que, lluny de l’altura de mires que caldria desitjar (encara que no esperar, atesa l’experiència històrica), s’han parapetat al frontó impenetrable de l’autocràcia. El que va passant respecte a Catalunya és exactament això, un abús desmesurat del poder de l’Estat i una negació absoluta de les regles que regeixen l’art de la política, convertida la susdita en una excusa per a la repressió. El mateix Monedero ho asseverava en l’entrevista, com també ho va fer Antón Losada en una intervenció magnífica: el que fa el PP amb Catalunya, perseguint líders polítics, xipollejant a les clavegueres més pestilents, estressant la justícia i utilitzant l’Estat com un ariet ideològic, és impensable en una democràcia liberal del segle XXI. Ergo, la concepció que el PP té de la democràcia és francament deplorable.

Des d’aquesta perspectiva, que sigui el mateix Rajoy el que digui que el referèndum català és “una estafa a la democràcia” seria un monument a l’humor àcid, si no fos perquè és un homenatge a la hipocresia més barroera. Només algú que no entén el sentit profund de la democràcia pot equiparar el desig de votar amb una estafa, però ni això, ni l’oxímoron d’una afirmació tan bar­roera, sorprèn a hores d’ara. Monedero té raó: la dreta espanyola sempre arriba tard (i malament) a la democràcia.

Tanmateix, res a dir de l’esquerra? Perquè l’altra Espanya machadiana, quan es tracta de Catalunya, també és molt capaç de gelar-nos el cor, i a les proves del moment convé remetre’s. És cert, algú està estafant la democràcia a Espanya, però no és qui vol posar ­urnes i votar el destí d’un poble. Rajoy s’hauria de mirar al mirall quan utilitza aquest llenguatge.