SOCIETAT
BARCELONA - 5 octubre 2016 2.00 h

La llei acotarà l'expropiació de pisos entre 3 i 10 anys

 El govern aprèn de les resolucions precedents del TC per blindar la nova llei que pretén lluitar contra l'exclusió residencial

 La PAH manté que la nova norma serà “cara, lenta i confusa”

JORDI PANYELLA - BARCELONA

L'expropiació de pisos buits per destinar-los a habitatge social tindrà una limitació en el temps que oscil·larà entre els 3 i els 10 anys. Aquesta és una de les mesures que incorpora la nova llei per lluitar contra l'exclusió residencial, aprovada ahir pel consell executiu, on es preveu destinar un total de 14 milions a l'any a l'expropiació d'habitatges.

La nova llei, negociada amb el món local, col·legis d'advocats i entitats socials, està previst que s'aprovi aquest mateix mes d'octubre al Parlament, que la tramitarà pel procediment urgent de lectura única. Un cop aprovada, suplirà el buit legal generat per la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre l'aplicació de la llei aprovada el juliol del 2015 que ja preveia mesures per fer front a l'emergència habitacional. En la presentació del text, la consellera de Governació, Meritxell Borràs, va ressaltar ahir el fet que els treballs preparatius de la llei s'han fet “a contrarellotge i en un temps rècord”, al mateix temps que s'ha tingut en compte blindar-ne el contingut per fer que “no sigui possible un recurs des del punt de vista jurídic”, va detallar la consellera.

Des d'aquest punt de vista, l'enginyeria jurídica que s'ha posat en marxa pel redactat de la llei ha evitat repetir formulacions que hi ha en altres normes ara suspeses pel Constitucional, i ha buscat el fonament legal en altres normes en vigor a Catalunya, com ara el Codi de Consum o la llei d'expropiacions. Un exemple del que s'ha fet és prendre nota del criteri del TC, que va suspendre l'article de la llei anterior que obligava bancs i grans tenidors de pisos a oferir lloguer social de manera obligatòria i de manera indefinida, i en la nova llei aquesta obligació queda limitada a tres anys ampliables a tres més.

Un altre exemple d'aquesta estratègia és en el terreny de la mediació. A la llei suspesa pel TC es preveia un mecanisme que es considera una invasió competencial de l'Estat, mentre en la nova norma s'ha establert actuar amb el procediment que ja preveu el Codi de Consum de Catalunya, en vigor.

Pel que fa a l'expropiació, es preveu una primera possibilitat de destinar els pisos a finalitat social per un període d'entre quatre i deu anys, quan es tracta d'habitatges inscrits al registre d'habitatges buits i habitatges ocupats sense títol habilitant. La segona possibilitat fa referència als habitatges que es transmeten de manera “forçosa” en no poder fer front al retorn d'un préstec hipotecari i a les situacions de desnonament per manca de pagament de la renda. En aquests supòsits, la legislació limita l'expropiació a un màxim de tres anys. El pressupost anual de 14 milions per fer front a les expropiacions serà cobert en un 50% per la Generalitat, i l'altra meitat, pels ajuntaments.

Una de les novetats de la llei és que s'amplia de 72 a 234 els municipis on es podran aplicar les mesures que busquen ampliar el parc d'habitatge social a través del lloguer social o l'expropiació. Els municipis en qüestió són els que quedaran contemplats en el pla sectorial de l'habitatge, que estarà redactat a finals d'any, com els que tenen una demanda acreditada de pisos socials.

Per la seva banda, la PAH va reiterar ahir els seus recels explicitats al juliol en el sentit que el nou text fa els tràmits més complicats i, per tant, serà de difícil aplicació. “Serà cara, de lenta aplicació i confusa”, va dir el portaveu de la PAH, Carlos Macias. Tot i això, en declaracions a ACN, Macisa va assegurar que “de seguida que s'aprovi exigirem la seva aplicació”, i va lamentar que hi ha aspectes no suspesos de la llei del 2015 que no s'apliquen.