El govern manté el 9-N malgrat el TC

La Generalitat també demanda Rajoy al Suprem i situa el conflicte en la preservació dels drets fonamentals a la participació democràtica, la llibertat ideològica i d'expressió

L'alt tribunal fa pinya en la suspensió

05/11/14 02:00 MADRID / BARCELONA - M.OLIVA / O.A.-ETXEARTE

“Tot està a punt per al
9-N.” El govern va acordar ahir mantenir el procés participatiu de diumenge malgrat la suspensió acordada minuts abans pel Tribunal Constitucional per unanimitat. Encara més, va presentar una demanda al Tribunal Suprem contra el govern d'Espanya per “haver atemptat” contra el dret a la participació, a la llibertat d'expressió i a la llibertat ideològica. L'executiu d'Artur Mas ha transformat la inicial reivindicació del dret a decidir sobre el futur del país en una defensa de l'exercici de drets fonamentals. El matís és significatiu, perquè aquest canvi de paradigma sustenta jurídicament el manteniment del nou 9-N assumint “totes les conseqüències” que se'n puguin derivar i garanteix als voluntaris que no han de “patir” pel fet d'acudir als col·legis electorals diumenge.

El recurs contenciós

De fet, el que ha presentat el govern al Suprem és un recurs contenciós administratiu per defensar aquests tres drets fonamentals, recollits als articles 23.1, 20.1 i 16.1 de la carta magna. El document, a què ha tingut accés aquest diari, recorre l'acord de divendres del consell de ministres d'impugnar al TC el nou 9-N perquè considera que l'“única voluntat” del govern de Mariano Rajoy és “impedir” que els catalans exerceixin el seu dret a la participació democràtica i les seves llibertats ideològica i d'expressió. L'advocat de la Generalitat hi veu un “abús de poder i de dret” del govern espanyol, que usa l'alt tribunal amb la finalitat “injusta” d'aconseguir la suspensió d'un “procés democràtic”. Per tot plegat, sol·licita la suspensió de l'acord d'impugnació i demana al Suprem que actuï amb urgència.

Reunió amb les entitats

Mas també va demanar reunir divendres el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, l'ens que aglutina el govern i els partits amb la societat civil. Però per primera vegada el portaveu del govern, Francesc Homs, va descartar que cedeixin l'organització de la consulta alternativa a les entitats. “La responsabilitat és nostra i estem molt tranquils”, va sentenciar Homs. L'ANC i Òmnium, membres del grup promotor del Pacte Nacional, van mostrar el seu convenciment que diumenge es podrà votar, després que Carme Forcadell expressés les reticències de l'Assemblea a assumir l'empenta organitzativa final del nou 9-N.

Després d'una reunió especialment llarga del Consell Executiu en què va arribar la providència del TC, Homs es va resistir a parlar de desobediència, tot i que va assegurar que no se suspèn cap preparatiu. L'organització, de fet, està molt avançada. Segons fonts de Governació, la previsió és que el repartiment d'urnes i paperetes que ja ha començat s'enllesteixi divendres, i entre avui i demà es desenvoluparan amb normalitat les jornades de formació dels voluntaris que estaran recopilant els resultats al centre de dades. La vicepresidenta del govern, Joana Ortega, serà l'encarregada de comparèixer davant de la premsa diumenge per anar avançant les dades de participació, segons les mateixes fonts. Els voluntaris, d'altra banda, van ser informats de les tasques que han de desenvolupar des de divendres. El web www.participa2014.cat i la campanya institucional continuen en funcionament. Homs també va anunciar que el govern presentarà al·legacions a l'alt tribunal per “fer entendre” que des del 14 d'octubre no apliquen el decret de la primera consulta suspesa.

Contra el “referèndum”

El TC no va celebrar un ple extraordinari com sí que ho va fer després que Mas firmés el decret del 27 de setembre, però, com en aquella ocasió, no els va caldre meditar massa per dictaminar que el nou format de 9-N –del qual l'executiu espanyol pocs dies abans de la impugnació fins i tot havia fet burla perquè el considerava una consulta de pa sucat amb oli– tampoc no pot continuar endavant. De fet, la decisió d'anul·lar la votació de diumenge ja estava presa abans que l'advocat de l'estat traspassés la porta del tribunal per dipositar-hi la demanda. I ahir, quan encara no feia ni tres hores que estaven reunits, la institució va fer públic un escrit pel qual deixaven sense efecte els preparatius del nou 9-N, avisant que la decisió afecta tant les institucions catalanes com “tercers”.

Això sí, com que no tenen una base jurídica a la qual acollir-se, l'òrgan es va haver de conformar a exigir a la Generalitat que deixi sense efecte la pàgina web i que no emeti més publicitat institucional per convidar la ciutadania a anar a les urnes. Fins al punt que es dedica a realitzar una anul·lació preventiva “de qualsevol altra actuació que encara no hagi estat formalitzada jurídicament”, segons s'assenyala en l'escrit. Les proves de l'Estat per denunciar un nou referèndum “encobert” eren, a banda de la pàgina web i els anuncis, les declaracions de diversos membres del govern català i algunes providències de l'executiu.

L'alt tribunal no vol oferir una imatge de divisió i és per això que la decisió d'admetre a tràmit la nova impugnació del govern de Rajoy també es va prendre per unanimitat. El mateix executiu espanyol havia presumit els últims dies que el TC no tindria cap dubte a l'hora de acceptar-la, i fins i tot havia reclamat a l'òrgan que en el seu escrit inclogués una advertència a Mas sobre les conseqüències que tindria no acatar la suspensió. Finalment, i en vista de la dificultat que tots els membres del tribunal s'hi avenguessin, la institució judicial va optar per no incloure-hi cap advertència a Mas. Tot i així, el govern del PP donava per fet ahir que el dirigent català acatarà la decisió del tribunal i paralitzarà tots els preparatius.

La gesticulació davant el TC i l'actitud amenaçant que en els últims dies han exhibit Rajoy i diversos membres del seu equip contrastava amb els aplaudiments que va suscitar a La Moncloa el fet que Mas “es fes enrere” i s'hagués de conformar amb un “succedani” de consulta. Algunes fonts han coincidit que la pressió de la dreta mediàtica, que li exigia contundència, i la necessitat de tapar els casos de corrupció que afecten el PP han estat els detonants d'aquest canvi d'estratègia respecte al 9-N.

El govern manté el procés participatiu amb totes les conseqüències. És una manera de garantir la llibertat d'expressió
El govern mai farà res en contra de la llibertat d'expressió i ideològica dels ciutadans
Francesc Homs
CONSELLER DE LA PRESIDÈNCIA
No acabo d'entendre on està afectat el dret a la llibertat d'expressió

Rafael Catalá
MINISTRE DE JUSTÍCIA
Hem de confiar que els governs hi som per complir les lleis i no per incorporar [...] incompliments del marc legal

Les claus de la suspensió

Cap dissidència

La decisió d'admetre el recurs d'impugnació del govern de Rajoy es va prendre per unanimitat, en una deliberació en la qual van participar els dotze membres.

Elements impugnats

En vista de la inexistència d'un decret com el del 27-S, el ple decreta la suspensió del web participa2014.cat i avisa que no es podrà emetre publicitat institucional. En el cas de la Generalitat, la paralització té efecte des del 31 d'octubre, i a partir d'avui afecta “tercers”.

Fora de termini

L'òrgan judicial dóna un termini de 20 dies a la Generalitat perquè presenti les seves al·legacions, amb el benentès que no té cap pressa per resoldre les objeccions de la part catalana, ja que es dóna perfet que Mas complirà la resolució i no hi haurà votació.

L'escrit, al calaix

La prova de la nul·la urgència per resoldre les al·legacions del govern és que l'escrit presentat el dia anterior pel Departament de Presidència en què s'esgrimeix que l'Estat actua de manera “abusiva” respecte al 9-N ha estat incorporat a un procés que es pot eternitzar.

Darrera actualització ( Dimecres, 5 de novembre del 2014 02:00 )