Un país amb superàvit

Un estudi del govern calcula que el conjunt d'administracions públiques recaptaran el 2015 a Catalunya, pel cap baix, 2.400 milions més dels que hi gastaran, deutes a banda

Un estat independent seria del tot solvent i ni tan sols caldria que s'endeutés per fer front a l'actual nivell de despesa

05/12/14 02:00 BARCELONA - ÒSCAR PALAU

Catalunya viu per sota de les seves possibilitats. O, dit en altres paraules, és un país “fiscalment solvent”, segons el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell. Ras i curt, és la conclusió que s'extreu del nou informe que va presentar ahir el seu departament, que per primer cop ha calculat el balanç consolidat entre ingressos i despeses de totes les administracions públiques que operen a Catalunya, sense comptar els de caràcter financer, és a dir, l'endeutament. I la conclusió és que, el 2015, tindran un superàvit de 2.405 milions, que equival a un 1,2% del PIB.

“És una manera molt gràfica d'expressar que aquí ningú ens està subsidiant; no hi ha res que rebem que no haguem pagat”, exposava Mas-Colell, que pretén utilitzar la dada com un argument més a l'hora d'anar a reclamar els 2.500 milions que, per diverses vies, demana al govern estatal per quadrar el pressupost de l'any vinent, que dimarts va entrar al Parlament. Si aquests diners no arribessin, com que la xifra ja està inclosa a la base de càlcul dels comptes del govern, s'haurien de sumar als 2.405 milions, amb la qual cosa el superàvit gairebé arribaria als 5.000.

El càlcul suma en una banda els ingressos de tots els impostos, tant directes com indirectes, i les cotitzacions socials, així com les taxes, vendes i transferències, rebudes d'ens privats i de la UE, pressupostats el 2015 per l'Estat i la Generalitat (en el cas dels ens locals, les xifres són del 2013, les últimes disponibles, tot i que en l'agregat solen canviar poc d'un any a l'altre). A l'altra banda hi ha tot el que gasta el sector públic en béns i serveis al país, començant per les pensions, que pugen a un 30% del total, la sanitat i els interessos del deute públic –l'amortització de capital no hi està inclosa, ni tampoc la generació de nous deutes–, calculat pel mètode del cost-benefici. És a dir, que s'imputa a Catalunya la part proporcional de tota la despesa estatal no regionalitzada, com ara les ambaixades i l'exèrcit, encara que no hagi estat feta materialment al país. També se li imputa així la part d'interessos pel deute estatal.

Ni un euro de deute

El conseller, de fet, insistia que Catalunya “no veu ni un euro” dels 55.000 milions pels quals s'endeuta l'Estat cada any, ja que no genera cap necessitat d'endeutament i per tant es dediquen íntegrament a pagar béns i serveis en altres territoris, tot i que després sí que ha d'ajudar a pagar-ne els interessos. “Catalunya és un bon negoci per a Espanya”, resumia el director general d'Anàlisi i Seguiment de les Finances Públiques, Ivan Planas. El balanç consolidat evidencia que el problema “és d'una assignació desequilibrada dels recursos entre els diferents nivells d'administració”. I és que, el 2015, mentre que la Generalitat ha de quadrar el seu pressupost amb un 0,7% de dèficit sobre el PIB, els ajuntaments preveuen un lleuger superàvit del 0,3%, que s'eleva fins a l'1,6% en el balanç de cobraments i pagaments de l'administració estatal a Catalunya, que equival a un saldo positiu de 3.228 milions.

Un estat solvent

Tot i que evitava fer aquesta lectura, el govern admetia que la presentada ahir seria la fotografia de l'estat financer d'una Catalunya independent, que, per exemple, no hauria de recórrer a endeutar-se per finançar-se, per fer front al volum de despesa actual. “Amb aquestes magnituds econòmiques Catalunya es podria presentar davant qualsevol inversor per demostrar la seva viabilitat, ja que analitzen el nivell de solvència del conjunt d'administracions públiques del país”, exposava Planas. El problema, però, és que ara això no es pot fer valer perquè el país “no controla les seves fonts”. Mas-Colell recordava que els càlculs estan fets a partir dels actuals criteris estatals de distribució de la despesa de cada ministeri. “Si ens administréssim nosaltres, espero que gastaríem millor els diners”, va concloure.

El càlcul servirà per fer molt evident que amb els 2.500 milions no reclamem cap solidaritat
Andreu Mas-Colell
CONSELLER D'ECONOMIA
Catalunya és un bon negoci per a Espanya, no li està generant cap necessitat d'endeutament
Ivan Planas
DTOR. GRAL. ANÀLISI I SEGUIMENT

Un any sense veure's amb Montoro

Mas-Colell manté nul·la relació amb el ministre d'Economia, Cristóbal Montoro, amb qui no parla des del setembre i amb qui ahir admetia que fa al voltant d'un any que no es veu a soles, tot i que matisava que “això no vol dir que no hi hagi contactes” entre direccions generals i secretaris d'estat i per correspondència. No han pogut tractar, doncs, les 23 demandes que Mas va fer a Rajoy en la seva última entrevista a final de juliol, entre les quals algunes que ara torna a plantejar per quadrar el pròxim pressupost, com la relaxació del límit de dèficit, la compensació de l'impost sobre els dipòsits o el deute per l'addicional tercera. El govern vol recuperar el 2015 la 14a paga extra per als seus 200.000 funcionaris, un cost de vora 600 milions que podria haver d'ampliar després que els jutjats ja hagin donat la raó a més de 200 afectats, els últims 150 dimarts, que van denunciar la retirada de la paga del 2012. La justícia, que tramita uns 5.000 casos similars en què segurament sentenciarà igual, dóna dos mesos al govern per pagar.

Darrera actualització ( Divendres, 5 de desembre del 2014 02:00 )