OPINIÓ
5 desembre 2018 2.00 h

Un acte de resistència pacífica

La vaga de fam que fan a la presó de Lle­do­ners els dipu­tats cata­lans Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i l’excon­se­ller Joa­quim Forn és una con­seqüència més de la repressió judi­cial i política que exer­ceix l’Estat espa­nyol con­tra el procés democràtic que va desem­bo­car en el referèndum d’inde­pendència de l’1 d’octu­bre i, molt en par­ti­cu­lar, con­tra els que van lide­rar aquest procés des del govern català o des de les prin­ci­pals enti­tats sobi­ra­nis­tes, l’ANC i Òmnium. És un acte de pro­testa i de resistència, un cop més, pacífic i del tot legítim en vista d’unes estruc­tu­res judi­ci­als que no defen­sen els drets dels ciu­ta­dans, sinó única­ment l’Estat.

El Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal és la més alta instància del sis­tema judi­cial espa­nyol i és ridícul que jus­ti­fi­qui la seva demora de fins a un any per resol­dre recur­sos d’empara inter­po­sats pels pre­sos polítics cata­lans amb l’excusa de la com­ple­xi­tat del tema. Els magis­trats no poden donar-se pressa i resol­dre en qüestió de dies quan volen ells o algú altre amb prou influència i fer exac­ta­ment el con­trari i tri­gar mesos quan els interessi a ells o a l’Estat.

El procés està viciat d’inici i els pro­ces­sats, els que han deci­dit fer vaga de fam i els que han deci­dit no fer-la, ja no espe­ren que cap decisió judi­cial a Espa­nya els bene­ficiï, ni tan sols que sigui justa. Per això han de fer tot el recor­re­gut abans d’arri­bar a la justícia euro­pea, al Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estras­burg. El blo­queig del TC no és inno­cent i pretén evi­tar que el TEDH pugui posar en dubte o en evidència la falta d’impar­ci­a­li­tat dels tri­bu­nals espa­nyols quan el judici ni tan sols ha començat. I això vul­nera els drets de tots els pre­sos polítics, des­vir­tua l’estat de dret i és neces­sari denun­ciar-ho.