Tres errors i sant Job

Hi ha un moment límit en què la paciència deixa de ser una virtut i Artur Mas creu que les seves anades i vingudes amb la CUP han anat fins i tot més enllà de la tolerància de Job.
El profeta de les religions abrahàmiques va superar malalties, atacs de caldeus i sabeus, la mort del seu bestiar, la pobresa, el repudi de la seva dona i fins i tot la mort dels fills
i, amb la felicitat restituïda i redoblada per preservar la seva fidelitat a Déu, va viure 140 anys més. La victòria de l’independentisme el 27 de setembre suma cent dies, però la dependència aritmètica de Junts pel Sí i la CUP al Parlament no ha sobreviscut a la prova de fidelitat al procés sobiranista.

Dilluns Artur Mas té previst firmar el seu tercer decret de convocatòria electoral sense haver completat cap legislatura, i la reiteració evidencia que el problema no és mai el resultat electoral sinó la digestió partidista. La suma dels 72 diputats independentistes elegits a les urnes va constituir una imatge distorsionada de dues línies paral·leles que no convergeixen ni en perspectiva, i que han convertit la XI legislatura en un període d’excepcionalitat política a Catalunya.

El president esperava diumenge un sí però no dels cupaires –sí a la investidura, no al pla de xoc– i amb la posada en marxa d’un nou Govern donava per preservat el procés sobiranista. Però ni l’aliança de CDC i ERC a Junts pel Sí era innòcua políticament a mitjà termini, ni un acord amb l’esquerra anticapitalista, garantia de governabilitat els divuit mesos compromesos al full de ruta independentista.

Ahir, Mas va confessar com a únic error personal, i de Junts pel Sí, el fet d’haver confiat en el “sentit de país de la CUP”. Ho va fer partint de l’actuació dels tres diputats de l’esquerra anticapitalista a l’anterior legislatura, però sense que els cursos accelerats de cupisme als quals es van sotmetre les files convergents concloguessin a temps que David Fernández no era la CUP i que l’organització es regeix per paràmetres aliens als dels partits tradicionals.

Els altres dos errors detectats pel president corresponien a la CUP. El primer, vetar el protagonisme del mateix Mas al procés sobiranista. Malgrat això, el president ho havia pogut comprovar en quatre reunions amb els negociadors de l’esquerra anticapitalista al Palau de la Generalitat abans del no i el no tranquil del debat d’investidura del novembre. El paper reservat al candidat a la presidència de Junts pel Sí es reduïa al de comissionat per a la internacionalització del procés i fins i tot era esborrat del camí cap a la independència a favor de la figura de Carles Viver-Pi Sunyer, número 71 de la llista de Junts pel Sí. I el segon, no aplicar a l’esperit hiperevolucionari de la seva candidatura el principi de proporcionalitat dels resultats del 27- S. La CUP va descartar al juliol participar de la candidatura conjunta independentista i, tres mesos després, amb els resultats de les eleccions generals a la mà, la seva opció és combatre el que consideren hegemonia política i ideològica de la dreta en el procés independentista. I això no passa per investir Mas.

Una legislatura prevista de 18 mesos es queda en tres i el fugaç mandat parlamentari que acabarà diumenge es limita a un “ Visca la república catalana” de Carme Forcadell quan va ser proclamada presidenta de la Cambra; una resolució de ruptura políticament impracticable per l’absència de Govern amb plenes capacitats, i, demà, la designació de vuit senadors en representació d’una Generalitat que estarà en funcions durant més de mig any i amb l’autonomia intervinguda per la via financera.