La subhasta del peix

Si alguna cosa sap fer Mas (i ja ho ha demostrat en diferents ocasions) és ser fort davant les adversitats i mostrar la seva capacitat de lideratge. Ahir vam tornar a veure un Mas fort, valent, lluny del que ens dibuixen a Madrid (i alguns d'aquí), i que no té pèls a la llengua. En una intervenció llarga i amb preguntes dels periodistes (sa costum), en va engaltar una rere l'altra, amb reflexions en forma de plantofades que anaven dirigides principalment a la CUP i, de retruc, no ens n'oblidem, als seus electors, que per això estem ja en campanya. Quan van mal dades, Mas sap donar la cara. Agradarà més o menys, s'estarà més o menys d'acord o no amb el que diu, però la seva capacitat de lideratge és indiscutible, tan indiscutible com que en uns moments com els que vivim seria una bajanada prescindir d'ell. Fa falta Mas i fan falta Junqueras, Baños, Romeva, Forcadell, Rovira, Llach i vostè i jo. No hi sobra ningú. O no hi hauria de sobrar ningú. I ahir és el que Mas va voler tornar a deixar clar. A algú li haurien d'haver pujat els colors a la cara sentint-lo. Si la CUP es pensava que la decisió de diumenge traslladaria la pressió a Mas, i si s'ho pensava Junqueras amb les declaracions de dilluns, res de res. Mas ahir va tornar la pilota al teulat on era –si és que s'havia mogut– i amb les seves reflexions va tornar a deixar clar la responsabilitat i la transcendència de la decisió de la CUP. No hi haurà nous oferiments. Va fer una reflexió gens menor i que tots teníem al cap els darrers dies: “Per dignitat, la presidència de la Generalitat no pot ser com una subhasta del peix”; i una en tota la línia de flotació de l'esquerra revolucionària: “Va ser un error confiar en el sentit de país de la CUP.” No els sabria dir si ahir el que va fer Mas va ser un darrer intent de posar pressió a la CUP o si, simplement, va ser un comiat a la CUP deixant sobre la taula unes quantes reflexions enverinades sobre el trist paper que han fet. Queden cinc dies per al dia D i Mas convocarà eleccions. I tots plegats tornarem a votar sabent, ara sí, el sentit de país de cadascú. L'avantatge? Haurem aclarit el panorama. El perill? Que Mas tingui raó i que l'error de la CUP hagi estat de les “proporcions gegantines” que ell vaticina i que no hi hagi cap suma possible.