Opinió
6 gener 2018 2.00 h

Full de ruta

Cadenes

Toni Brosa
Queda rescatar l’autogovern, lluitar perquè es faci justícia i convèncer molts més catalans que això no porta enlloc

Quan es perd la confiança, quan els interessos són enfrontats, quan una de les parts se sent molt perjudicada, és legítim buscar una sortida, i la sortida lògica i civilitzada és que cadascú triï el seu camí. Unió i separació estan previstes i regulades per la llei en pràcticament tots els ordres, entre persones, a les famílies, entre empreses, en l’àmbit l’associatiu, en el laboral, en el polític, en l’internacional... L’única separació impossible, es veu, és la de Catalunya respecte d’Espanya. Per sobre del dret a l’autodeterminació dels pobles present en els tractats internacionals, per sobre del principi democràtic d’obeir el mandat dels ciutadans a les urnes, per sobre de la jurisprudència internacional (Kosova, etc.) o dels precedents legals en altres països (Escòcia, Quebec, Txecoslovàquia, Islàndia, Noruega, Eslovènia, Montenegro o les repúbliques bàltiques) hi ha la llei de l’embut espanyola. Molts catalans, i cada cop més, ja han triat sortir d’Espanya, tants per tenir la majoria al Parlament el 2015 i altre cop el 2017. L’intent ha acabat amb brutalitat policial, polítics a la presó o a l’exili, segrest de l’autogovern, ofec econòmic, criminalització de la independència, amenaça militar i més de mitja Espanya (segons enquestes) aplaudint amb les orelles i exigint veure el president Puigdemont a la presó. La unitat d’Espanya ha golejat la democràcia, la justícia, la separació de poders, els drets civils i les pròpies lleis espanyoles. I davant d’això, no hi ha full de ruta; només premisses clares de cara al futur. El govern d’Espanya, la major part del Congrés i la majoria dels seus ciutadans no volen atraure, sinó encadenar; no volen pactar, sinó imposar; no volen reconciliar, sinó fer mal, humiliar... i naturalment conservar el motor econòmic i els 16.000 milions nets que s’enduen cada any. És el vincle que volen amb els catalans. No han tingut vergonya a mostrar-ho; així doncs, ha quedat clar. A partir d’aquí, cal aixecar-se, perquè hi ha feina a fer. Primer, rescatar l’autogovern en tots els sentits, fer-lo útil per al país i els ciutadans, impedir que sepultin els fets i les idees, lluitar perquè es faci justícia a Europa amb tots els represaliats i convèncer molts més catalans que això no és convivència, és esclavitud.