OPINIÓ
6 gener 2019 2.00 h

FULL DE RUTA

La ultradreta que ja tenim

JORDI GRAU
El gran pro­blema del que ve, de Vox i dels que ja tenim, és que està en joc la seva sub­sistència, volen tor­nar a con­tro­lar l’Estat i estan dis­po­sats a tot per fer-ho

No sé si hem covat l’ou de la serp o és que la serp sem­pre ha estat aquí, ama­gada, dis­si­mu­lada. Venen temps com­ple­xos i, si és veri­tat que la història es va repe­tint, el fan­tasma de la ultra­dreta ja no és pot tit­llar d’espan­tall per fer-nos por, perquè és ben pre­sent. A Europa, cer­ta­ment, es va der­ro­tar el nazisme i el fei­xisme, però a l’Estat espa­nyol va cos­tar ado­nar-se’n perquè aquí el fran­quisme, dis­si­mu­lat amb el falan­gisme i el car­lisme i el naci­o­nal­ca­to­li­cisme i altres ismes, va con­ti­nuar manant. De fet l’única ide­o­lo­gia de Franco era manar i ho va apli­car amb mà de ferro, car­re­gant-se qual­se­vol que li fes ombra d’entre els seus i sig­nant sentències de mort de con­tra­ris cada dia després de dinar i men­tre feia el cafè, com explica el peri­o­dista Mari­ano Guin­dal en el seu lli­bre de memòries que li va dir Ser­rano Suñer, un dels ideòlegs fei­xis­tes des­ca­val­cats pel seu cunyat. Durant més de trenta-cinc anys hem escrit que no hi havia ultra­dreta a Espa­nya perquè ja estava dins la dreta. El pro­blema és que ara de dreta con­ser­va­dora, poca, i els que hi manen han de sem­blar més d’ultra­dreta que els de la ultra­dreta a què pre­te­nen con­te­nir. O pot­ser no eren d’ultra­dreta molts dels que mili­ta­ven i mana­ven aquests anys en el PP? Què és Aznar fill del seu pare i net del seu avi? En què és dife­rent Casado amb els de Vox, amb qui pac­tarà? Els cata­lans ho tenim fotut. Aquesta ultra­dreta, que també tenim, mino­ritària, a casa nos­tra, ens té en el punt de mira. I no pas només perquè a Cata­lu­nya siguem dife­rents. Aquí tenim de tot, com arreu, i també ultra­dre­tans que ho farien tot per uni­fi­car-nos sota seu. Perquè el gran pro­blema del que ve, dels de Vox, i del que ja tenim aquí, Ciu­ta­dans i el PP, és que ara està en joc la seva sub­sistència i neces­si­ten tor­nar a con­tro­lar l’Estat i per fer-ho estan dis­po­sats abso­lu­ta­ment a tot. Llui­tar con­tra l’inde­pen­den­tisme els ha pro­pul­sat, però no s’enga­nyin, els fem nosa no pel que pen­sem sinó pel que som.