OPINIÓ
6 gener 2019 2.00 h

KEEP CALM

El que els Reis no ens han portat

MARINA LLANSANA
Per què un referèndum no cap a la Cons­ti­tució però en canvi Vox sí?

Havíem dema­nat a la carta als Reis que s’atu­res­sin els femi­ni­ci­dis, però no ens ho han con­ce­dit. Aca­bem d’ence­tar l’any i una altra dona ha estat assas­si­nada a Cantàbria. Una més. Un crim que arriba enmig de la ver­go­nyosa exigència de la ultra­dre­tana Vox per reti­rar les par­ti­des de la llei con­tra la violència de gènere a Anda­lu­sia, el ter­ri­tori de l’Estat que encapçala els crims mas­clis­tes del 2018.

El femi­ni­cidi és una de les prin­ci­pals cau­ses de mort entre les dones joves arreu del món segons l’Orga­nit­zació Mun­dial de la Salut. No hi ha cap país on les dones esti­guin segu­res: els asset­ja­ments, els assas­si­nats, les vio­la­ci­ons es pro­du­ei­xen simultània­ment arreu del pla­neta, com una autèntica pandèmia. L’escrip­tora ame­ri­cana Rebecca Sol­nit al seu lli­bre Els homes m’expli­quen coses ja va donar dades com­pa­ra­ti­ves que aju­da­ven a pren­dre consciència de la mag­ni­tud de les xifres: si suméssim totes les vícti­mes de la violència mas­clista al món la xifra supera­ria els morts de qual­se­vol guerra, de qual­se­vol des­as­tre natu­ral o de qual­se­vol epidèmia. Un exem­ple reve­la­dor: als EUA cada any moren més de mil dones a mans de les seves pare­lles o expa­re­lles, fet que sig­ni­fica que la xifra d’assas­si­na­des en tres anys supera el nom­bre de vícti­mes dels atemp­tats de l’11 de setem­bre. No obs­tant això, els governs –ni el dels Estats Units ni cap altre– no ho assu­mei­xen com una qüestió d’estat que cal abor­dar amb urgència. Quant tar­da­rem a ado­nar-nos que estem davant d’un greu atemp­tat als drets humans que cal que formi part de l’agenda política mun­dial? Si els crims con­tra el col·lec­tiu de dones fos­sin con­tra una raça, una religió o una classe social, no hauríem actuat, ja?

Em pre­gunto fins on pot arri­bar Vox amb la seva misogínia sense que ningú es plan­tegi què hi fa, en un país pre­te­sa­ment democràtic, un par­tit lega­lit­zat fent aquest dis­curs i amb pos­si­bi­li­tats reals de gover­nar. Pot­ser ens hau­rien de donar expli­ca­ci­ons tots aquests que s’aga­fen la Cons­ti­tució Espa­nyola amb paper de fumar: per què un referèndum no cap a la Cons­ti­tució però en canvi Vox sí?