POLÍTICA
BARCELONA - 6 gener 2019 2.00 h

Lluís Puig protagonitza per sorpresa un acte a Perpinyà

 L’exconseller de Cultura s’hi va plantar ahir a la tarda per presentar el Consell per la República en la primera compareixença pública d’un exiliat a l’Estat francès

 Ja avança que hi haurà més visites

Ò. PALAU - BARCELONA

Petit cop d’efecte de l’exili català. L’excon­se­ller de Cul­tura Lluís Puig, que viu a Brus­sel·les des de fa 14 mesos, va aparèixer ahir a la tarda per sor­presa a la pre­sen­tació del Con­sell per la República que estava pro­gra­mada al Casal de Per­pinyà, orga­nit­zada per l’ANC de la Cata­lu­nya del Nord. És el pri­mer acte públic a l’Estat francès en què par­ti­cipa un dels mem­bres del govern a l’exili, i és més sig­ni­fi­ca­tiu encara tenint en compte que és en ter­res cata­la­nes, i a pocs quilòmetres de la fron­tera amb l’Estat espa­nyol. Visi­ble­ment emo­ci­o­nat i amb llàgri­mes als ulls, Puig va afir­mar que la visita és una “forma d’inten­tar por­tar l’agraïment del pre­si­dent Puig­de­mont i de la resta del govern” a la Cata­lu­nya del Nord, ter­ri­tori de qui va voler rei­vin­di­car el paper que ha tin­gut al llarg del procés. No en va, per exem­ple, d’allà van sor­tir les urnes de l’1-O. Segons ell, la seva incursió ha estat “molt medi­tada” i feia temps que amb els altres com­panys a l’exili par­la­ven sobre la “neces­si­tat de tor­nar a tre­pit­jar ter­res cata­la­nes”. “Ens devíem una visita”, afe­gia en la seva inter­venció. L’excon­se­ller Toni Comín, un dels res­pon­sa­bles del Con­sell per la República jun­ta­ment amb Puig­de­mont, va ser al ves­pre dels pri­mers a des­ta­car la notícia en un tuit. L’ANC havia anun­ciat la inter­venció per vide­o­con­ferència de Puig a Per­pinyà, però molt poca gent sabia que hi ani­ria en per­sona, ja que s’havia guar­dat el secret. Segons l’agència ACN, l’excon­se­ller de Cul­tura va arri­bar a la ciu­tat a pri­mera hora del matí d’ahir pro­vi­nent de Water­loo, en un viatge per car­re­tera que va durar tota la nit.

Puig va adme­tre, davant la pos­si­bi­li­tat d’una reacció de l’Estat francès, que no saben com pot actuar, però va recor­dar que tots els exi­li­ats són “ciu­ta­dans euro­peus lliu­res”, que s’han pre­sen­tat davant la justícia dels països en què es tro­ben quan se’ls ha reque­rit i que, per tant, no espe­ren que hagi de pas­sar res. “França és una república democràtica i té les seves mane­res d’actuar. No hi ha en aquests moments cap recla­mació en con­tra nos­tra”, subrat­llava. En aquest sen­tit, Puig va cons­ta­tar que tots viat­gen per Europa i per la resta del món “no per fer turisme” sinó per “seguir el procés lliure i democràtic”. Per això de fet ja va avançar que després d’aquesta “segu­ra­ment” hi haurà noves apa­ri­ci­ons.

El Con­sell, la pri­o­ri­tat

Durant l’acte de pre­sen­tació, Puig va refer­mar que el seu com­promís és ara cen­trar tots els esforços a “arren­car amb força el Con­sell per la República”, i que aquest és el prin­ci­pal objec­tiu per al 2019. En aquest sen­tit, para­fra­se­jant l’excon­se­llera d’Ense­nya­ment Clara Pon­satí, recor­dava que “és l’única ins­ti­tució cata­lana no sot­mesa a les urpes de l’Estat espa­nyol”, i per això volen que “hi sigui tot­hom”. La pre­visió és que en un ter­mini d’onze mesos es pugui fer l’assem­blea cons­ti­tu­ent i que “tot­hom pugui exer­cir el seu pri­mer dret a vot” per triar els res­pon­sa­bles. L’excon­se­ller adme­tia que el procés “no té cap manual d’ins­truc­ci­ons” perquè “no s’havia fet mai” i que, per tant, “ningú sap exac­ta­ment què cal fer després de cada pas”. Amb tot, volen ser “plu­rals”, encara que això sovint com­porta “una necessària len­ti­tud per tal de remar i avançar per arren­car aquest tren amb prou velo­ci­tat perquè ningú quedi al marge”.

A l’acte també van par­lar el pro­fes­sor nord-català Alà Bay­lac Fer­rer i el res­pon­sa­ble d’ope­ra­ci­ons del web Repu­bli­cat Jaume Cabani, que deta­llava els aspec­tes més tècnics per regis­trar-se al Con­sell i avançava que estan tre­ba­llant en una apli­cació mòbil que per­metrà fer vota­ci­ons.

LES FRASES DE LLUÍS PUIG

És la primera vegada que venim des que vam marxar a l’exili, el 29 d’octubre. Ens devíem una visita a terra catalana
És molt emotiu pensar que et trobes amb gent que parla la mateixa llengua que tu. Ha estat un dia molt agradable
LES CLAUS

Puigdemont, Puigneró i el zel de la gendarmeria francesa

ÒSCAR PALAU

El 25 de gener farà sis mesos, just després que la justícia alemanya l’alliberés del tot, que Carles Puigdemont va comparèixer davant la premsa a Berlín i va declarar: “No sé si trigaré vint anys a trepitjar sòl espanyol, però no trigaré vint anys a trepitjar sòl català.” El president a l’exili aclaria que ho deia perquè, un cop retirada l’euroordre del jutge Llarena, ja era ben lliure d’anar quan volgués a la Catalunya del Nord, per exemple. Arran d’això es va especular molt en les setmanes següents sobre la possible presència de Puigdemont a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada. Tanta va ser la psicosi, de fet, que la gendarmeria va confondre els noms quan s’hi va anunciar la visita del conseller Puigneró, i no contenta de trucar a la direcció per certificar si l’expresident hi anava, després s’hi va presentar in situ a comprovar que no hi era. Una anècdota que reflecteix tanmateix el zel de l’administració francesa amb el procés i que també explica les reserves dels exiliats a posar els peus a l’estat veí. Puig ho devia sospesar bé abans d’aparèixer a Perpinyà ahir, en un gest de valentia que serveix per tornar a posar en relleu el valor, almenys moral, de la feina dels exiliats. Com deia ell, de fet, ningú els pot fer res, i segurament vindran més visites, tret que el Suprem reactivi a corre-cuita l’euroordre, com ja li va passar a Puigdemont al març quan era a Finlàndia. Per si de cas ahir va marxar abans que es fes pública la visita. Fan bé de no fiar-se’n...