OPINIÓ
6 gener 2019 2.00 h

OPINIÓ

L’ANC surt a la palestra

DAVID MARCA

Sense voler dir ni tan sols insi­nuar altra cosa, he de dir que l’Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana ha tin­gut fins ara un paper dis­cret en l’enfar­fec d’assump­tes que es reme­nen aquests anys i escaig entre Cata­lu­nya i el govern. Aquesta crida a tot l’Estat espa­nyol que fa amb motiu de l’inici de les vis­tes del judici de l’1-0, és una crida valenta, exem­plar, lluny de temen­ces i amb unes pos­si­bi­li­tats d’èxit con­di­ci­o­na­des a la res­posta del govern, de l’alcal­dessa de Madrid, del par­tit amb majo­ria al govern i de la res­posta ciu­ta­dana d’arreu del país. No es pot com­pa­rar amb les cri­des que s’han fet a Bar­ce­lona, on tot han estat faci­li­tats. L’Ajun­ta­ment, amb la cir­cu­lació de les arri­ba­des d’auto­cars i apar­ca­ments. La Guàrdia Urbana, amb sim­pa­tia, i els Mos­sos, col·labo­rant. A Madrid s’ha de pen­sar que serà exac­ta­ment igual, però a l’inrevés. No vull fer d’aixa­fa­gui­tar­res, però amb l’amenaça dels fal­sos dis­tur­bis de les últi­mes con­cen­tra­ci­ons a Bar­ce­lona, hom recorda i tem.

El que pretén l’ANC és alliçona­dor i és molt pos­si­ble que s’apun­tin al tret mol­tes per­so­nes que no han assis­tit mai a res sem­blant, espe­rant tro­bar un espec­ta­cle patriòtic i que tro­bin una rebre­gada que els farà posar la política, millor dit en aquest cas l’huma­nisme, a l’armari. A vega­des no és ben rebuda l’ajuda que al pro­mo­tor li sem­bla justa i opor­tuna però al recep­tor inútil i de mal gust. Em refe­reixo a l’allau d’expres­si­ons que se sen­ten basa­des en la inde­pendència i la República. A Bar­ce­lona, que és com un pou sense fons, es pot dir gai­rebé tot. La veri­tat és que la lluita ver­bal i escrita gai­rebé ens ha bre­gat. Jo m’ima­gino la classe de per­so­nes que poden acu­dir a Madrid. Molt joves, no. Repu­bli­cans, aquests no tenen terme inter­medi. Els que ho sen­ten de veri­tat i por­ten el repu­bli­ca­nisme a l’orga­nisme, d’aquests n’hi ha pocs i ho aguan­ten tot. Són els únics que poden aju­dar el dia dels fets. Pel que fa a l’inde­pen­den­tisme, s’ha d’excep­tuar el País Basc d’aques­tes aven­tu­res. Ells han acon­se­guit un esta­tus favo­ra­ble i es que­den al marge dels pro­ble­mes ali­ens. No volen saber res de rei­vin­di­ca­ci­ons en comú i encara menys d’asso­ci­a­ci­ons per obte­nir quel­com favo­ra­ble: són bas­cos! El dels cana­ris és espe­cial, tan espe­cial que ni ells el saben expli­car. En una reunió d’illencs impor­tants a Las Pal­mas, em dei­xa­ren cla­vat en dir-me: “Mire usted: noso­tros envi­di­a­mos a los ingle­ses y de corazón somos unos de ellos. No olvi­da­mos nunca que somos cana­rios y que sin duda, admi­nis­tra­ti­va­mente, somos españoles.” Claríssim!

Si aquest movi­ment mani­fes­tant no adqui­reix dimen­si­ons res­pec­ta­bles, no impres­si­o­narà ningú. Menys encara els mem­bres dels tri­bu­nals de justícia, curats d’espants molts d’ells. Tal com han anat les coses, molts s’han vist i sen­tit a dir de tot. És a la justícia i als seus admi­nis­tra­dors a qui s’han de fer enten­dre els esforços dre­tans per cas­ti­gar i per­se­guir polítics inno­cents en abso­lut pro­mo­tors de violència! Jo crec que a qui s’ha de per­se­guir és als cre­a­dors d’aquest fil sub­til que pla­neja violències on no n’hi hau­ria, lesi­ons i escàndols urbans per motius ine­xis­tents. Deien els periòdics de diven­dres pas­sat que estan crei­xent amb força a Europa pro­tes­tes per l’empre­so­na­ment dels polítics cata­lans. Aquest és, crec jo, el camí que cal seguir per a l’alli­be­ració. Si és així, la justícia espa­nyola con­si­de­rarà nova­ment els fets? Espe­rem-ho.