OPINIÓ
CATEDRÀTIC D’HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA A LA UAB - 6 gener 2019 2.00 h

TRIBUNA

La violència de Vox

J.M. SOLÉ I SABATÉ - CATEDRÀTIC D’HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA A LA UAB
“Cal estar ama­tents al perill ultra de Vox, però molt més al del PP i Cs, que els dona suport i en són els veri­ta­bles res­pon­sa­bles

A cap país de la UE l’extrema dreta és al poder, a tot arreu una bar­rera pre­ven­tiva evita el seu accés a les ins­ti­tu­ci­ons, només el PP i Cs han fet aquest pas del qual les con­seqüències sem­pre, sem­pre, són nega­ti­ves. Per a la democràcia i per als par­tits que han vio­lat la puresa democràtica més bàsica. No es pot vio­lar i ser inno­cent, ni La Manada se n’ha sor­tit mal­grat el pes del lle­gat fran­quista. Qui comet com­pli­ci­tat d’una vio­lació la paga, a curt o a mitjà ter­mini, és ine­vi­ta­ble en democràcia.

Vox poten­cia la violència en el seu ide­ari polític com anun­cien els postu­lats. Així, pro­po­sar supri­mir l’auto­no­mia de Cata­lu­nya és un acte fora de la llei, és tan­car la boca a més de 7 mili­ons de per­so­nes. Fet que només es pot acon­se­guir amb violència poli­cial i repressió. El mateix és voler supri­mir par­tits democràtics que no defen­sen la uni­tat d’Espa­nya. O per­se­guir els qui no accep­ten com a símbols sagrats la figura del monarca Borbó. El PP i Cs tin­dran difícil jus­ti­fi­car a la UE la com­pli­ci­tat amb una mal ama­gada volun­tat de geno­cidi cul­tu­ral, res més que això és la impo­sició abso­luta del cas­tellà i negar el dret a la llen­gua pròpia a Cata­lu­nya, al País Valencià, a les Illes, a Euskadi o a Galícia.

El PP i Cs còmpli­ces amb els ultres els cos­tarà vots a curt i a llarg ter­mini. Ningú amb dos dits de seny en un món glo­ba­lit­zat votarà seri­o­sa­ment con­tra el propi auto­go­vern, això és con­tra la gestió en sani­tat i edu­cació. O més enllà de qua­tre poques dones vota­ran pel mas­clisme. Ningú, excepte els nostàlgics del fran­quisme, mort i cas­ti­gat de dècades en la història, no pel PP i Cs, anirà con­tra els sig­nes del temps. Con­tra les xar­xes soci­als, con­tra la moder­ni­tat que les noves tec­no­lo­gies per­me­ten.

Els ultres dema­nen una relec­tura de l’apor­tació d’Espa­nya a la civi­lit­zació i la història uni­ver­sal. No sola­ment van con­tra l’evo­lució de la huma­ni­tat, sinó que ni tan sols lle­gei­xen. Arreu on hi va haver colo­nit­zació hi va haver holo­caust, una barbàrie, arreu del món es rebutja i con­demna el pas­sat d’escla­vi­tud i explo­tació. A l’Amèrica Lla­tina, als Estats Units o a les Fili­pi­nes. Vox pot pro­po­sar obli­dar el pas­sat refe­rit a l’Estat dema­nant la dero­gació imme­di­ata de la llei de memòria històrica, però caurà del cavall just quan surti del camí mese­tari espa­nyol que només du a Madrid i no a tots els punts car­di­nals del món.

Els des­propòsits con­ti­nuen volent dero­gar el con­cert econòmic basc i navarrès. El sidral que pro­vo­ca­rien seria de con­flicte obert amb dos ter­ri­to­ris més de l’Estat i, per si no n’hi hagués prou, la lluita pel rebuig con­tra immi­grants, musul­mans o la sus­pensió de l’espai Schen­gen duria Espa­nya a un entot­so­la­ment polític, econòmic i social que ens retor­na­ria l’Espa­nya del raci­o­na­ment i l’estra­perlo.

El deliri de VOX pro­posa un pla hidrològic que faria de l’Ebre una séquia mig seca en arri­bar al Delta o, encara, esbor­rar ajun­ta­ments i iden­ti­tats per damunt de segles d’història o alli­be­rar el sòl per poder fer una altra cursa histèrica dar­rere el totxo.

La culpa tan foras­se­nyada de tot no és de l’extrema dreta, és dels líders del PP i Cs. Casado i Rivera. Polítics que no valo­ren la democràcia com un valor per se, per un ens que es basa, tant si és majo­ri­tari com no en els vots, en el res­pecte a les majo­ries i les mino­ries com diu l’arti­cle 2n de la UE. Res, però, ens ha d’estra­nyar tal con­ducta. Només cal recor­dar que el noi de l’Aznar amenaça recor­dant el pacte nazi-fran­quista de segrest i assas­si­nat del pre­si­dent Com­panys, el segon calum­nia i men­teix cada dia de manera més com­pul­siva, amb un espant crei­xent dels seus ini­ci­als pro­tec­tors. L’Íbex i el món finan­cer. Cal estar ama­tents al perill ultra, però molt més al qui els dona suport, els veri­ta­bles res­pon­sa­bles.