ARTICLES
6 febrer 2016 2.00 h

FULL DE RUTA

La pastanaga invisible

TONI BROSA
La “línia vermella” del referèndum ja no és vermella i aviat deixarà de ser línia

El conte avança inexorable cap al seu previsible desenllaç. Sabíem la mateixa nit del 20-D que tres dels quatre grups més nombrosos del Congrés consideren una agressió en tota regla allò mateix que el 80 per cent dels catalans consideren un dret. Sabíem que l'únic grup que no considera una agressió el dret dels catalans a decidir sobre la independència no tenia cap possibilitat de convèncer cap dels altres per investir un govern disposat a permetre el referèndum català. I sabíem que, tard o d'hora, la pastanaga que va servir per omplir la bossa dels vots a Catalunya desapareixeria del plec de condicions per al pacte, desapareixeria de la mesa de negociació i finalment desapareixeria del discurs dels seus líders, perquè si no desaparegués s'haurien d'amagar sota terra. Seria el cas de Xavier Domènec, el baró català de Podemos, que dijous ja no descartava un acord amb el PSOE sense referèndum. O el d'Íñigo Errejón, la mà dreta de Pablo Iglesias, que ara acusa els independentistes de no voler el referèndum perquè saben que el perdrien. I té nassos que ho digui, quan el Parlament català va enviar tres representants al Congrés –dos independentistes i un ara al seu grup– per aconseguir un referèndum constitucional; quan el govern català va convocar la consulta primer, i després el procés participatiu del 9-N, i quan tres membres d'aquell govern (Mas, Ortega i Rigau) seuen al banc dels acusats del TSJC i un quart (Homs) va fent via cap al del Tribunal Suprem. Té nassos, però s'entén, perquè a hores d'ara ja només poden convèncer la mona Xita i en Peter Pan. Dit això, amb referèndum o sense, la independència a Catalunya serà majoritària o no serà. I això vol dir obrir els ulls a tants creients del referèndum legal i acordat com sigui possible. Vol dir dedicar menys esforços a reinterpretar el full de ruta i més a aplicar-lo. Vol dir passar del desembarcament a les conselleries a practicar-hi el bon govern. Vol dir eixamplar la base social del procés per la via constituent, per la pressupostària i per la de la regeneració. Perquè al final, d'una manera o una altra, hi haurà urnes i comptarem vots.